Causes i símptomes de la síndrome postvacacional

La majoria dels experts coincideix que és més freqüent que es produeixi una situació de depressió postvacacional en aquelles persones que tenen una visió negativa de la seva ocupació laboral, en la qual no se senten especialment realitzats i que la motivació principal és necessitat d’un sou.

Durant les vacances el normal és que les persones canviem els nostres hàbits, horaris i relaxem el nostre nivell de responsabilitats. Això produeix un efecte positiu que de fet podríem dir que és el principal al·licient del descans vacacional. Els seus efectes en general són els buscats i ens serveixen per “carregar piles”.

No obstant això, també tenen un efecte pervers quan no som conscients que aquest és un període “especial” i finit. Al cap d’un cert temps hem de tornar al treball i amb això de nou als horaris, les obligacions i en ocasions a una realitat que no ens complau.

Per aquests motius ens trobem amb algunes persones que en aquest procés de tornada a la seva activitat laboral i personal habitual desenvolupen una sèrie de símptomes característics de la síndrome postvacacional:

• Fatiga, desmotivació, falta de ganes de fer les coses.
• Somnolència, dificultat per descansar.
• Dificultats per concentrar-se, disminució del rendiment laboral.
• Ansietat: augment de palpitacions, arítmies,…
• Tristesa, canvis d’humor, irascibilidad.
• Malestar general.

Aquests són símptomes habituals de la depressió, tot i que en aquest cas no se sol diagnosticar com a tal a causa que es pot relacionar de forma bastant clara a un motiu reactiu i també perquè la durada no sol anar més enllà d’entre 1 i 3 mesos.

Podríem dir per tant que entre les causes principals està en la tornada a una activitat quotidiana que no és satisfactòria per a la persona, sumada a la sensació de que aquesta situació es perlongará per molt temps fins a les properes vacances. Tenir en compte aquest origen de la síndrome postvacacional, ens pot ajudar molt a prevenir-ho i a superar-ho en cas que aparegui.

Prevenció i tractament de la síndrome postvacacional

Per a la prevenció i el tractament de la síndrome postvacacional és interessant partir de la qual podríem situar com a principal causa del mateix, que comentem en el paràgraf anterior. En la nostra societat occidental les persones tenen sovint la sensació de que nostra vida quotidiana habitual implica una gran quantitat de responsabilitats personals i professionals, i que aquestes tan sols les podem atenuar una mica durant els períodes vacacionals.

Està sensació és real, indiscutiblement la vida quotidiana implica responsabilitats i altes exigències. Però també és cert que podem descarregar i relaxar-nos dins d’aquesta vida diària, sense necessitat d’esperar a poder tenir períodes vacacionals d’un certa durada.

Partint d’aquest precepte, podem fer algunes accions durant les vacances i en els dies de tornada a l’activitat laboral que ens ajudessin a prevenir o atenuar la síndrome postvacacional:

Prevenció i tractament de la síndrome postvacacional

Per a la prevenció i el tractament de la síndrome postvacacional és interessant partir de la que podríem situar com a principal causa i que hem comentat en el paràgraf anterior. En la nostra societat occidental les persones tenen sovint la sensació de que la nostra vida quotidiana implica una gran quantitat de responsabilitats personals i professionals, i que aquestes només les podem atenuar una mica durant els períodes vacacionals.

Aquesta sensació és real, indiscutiblement la vida quotidiana implica responsabilitats i altes exigències. Però també és cert que podem descarregar i relaxar-nos dins d’aquesta vida diària, sense necessitat d’esperar a poder tenir períodes vacacionals d’un certa durada.

Partint d’aquest precepte, podem fer algunes accions durant les vacances i en els dies de tornada a l’activitat laboral que ens ajudessin a prevenir o atenuar la síndrome postvacacional:

• Anar readaptant els hàbits: Durant les vacances canviem els nostres hàbits d’alimentació, somni, consums d’alcohol i estimulants,… És recomanable intentar als hàbits més quotidians uns dies abans de tornar al treball.
• Planificar el retorn: S’aconsella també tornar a casa amb almenys un o dos dies d’antelació, per fer aquest procés de readaptació d’hàbits, organitzar la volta al treball i gaudir els últims dies amb un ritme intermedi entre el de vacances i el laboral.
• Ritme flexible els primers dies de treball: En funció de cada activitat laboral, és necessari que les primeres hores en el lloc de treball es puguin dedicar a fer una anàlisi de les tasques pendents per establir prioritats i reprendre de forma progressiva. Parlar amb els companys comentar com ha anat el període de vacances i intentar crear un bon ambient de treball.
• Activitat esportiva: Les activitats físiques ens proporcionen diversos beneficis i també en el cas de la síndrome postvacacional, perquè és un moment especialment indicat per aprofitar la millora d’estat d’ànim i l’ajuda a alliberar l’estrès que ens proporciona l’esport.
• Donar temps: La síndrome postvacacional sol anar desapareixent amb el pas dels dies, a mesura que no adaptem a la volta de la rutina quotidiana. Per tant és necessari no desesperar quan apareixen els símptomes i confiar que aniran remetent. En cas que aquests símptomes no vagin disminuint, i al cap de tres mesos es mantinguin, és recomanable acudir al metge per demanar consell.

La síndrome postvacacional per tant és una afectació relativament habitual en les persones quan tornen a la seva activitat laboral després del període de vacances. Es planteja en principi com un procés de curta durada i que desapareix en un espai relativament curt de temps, i tenim algunes accions que ens poden ajudar a superar-la.

En realitat, com vèiem a l’apartat de les causes d’aquesta síndrome, l’origen més important està determinat per les altes exigències que ens genera la vida en la societat occidental i per la falta de motivació laboral. Per millorar aquests aspectes és molt útil millorar els nostres hàbits de vida, no solament en vacances, sinó també la resta de l’any.

És necessari instaurar moments en la nostra vida per desconnectar i sentir-nos bé en el nostre dia a dia. La sensació que tenim és que en els dies laborables solament tenim temps per a les nostres obligacions (laborals o familiars). No obstant això no és cert, cada dia podem trobar moments per fer una mica d’exercici, dedicar una estoneta als nostres entreteniments, cuidar-nos i cuidar del nostre entorn personal, gaudir de la nostra família i amics, i descarregar tensions cada dia gaudint de “petites vacances” molt més sovint.

Enrique Gómez Prieto

Psicòleg

Malalties típiques de l’estiu provocades pel sol i les altes temperatures

Un dels motius que més problemes de salut provoca a l’estiu és la major irradiació solar. El sol és un bon aliat per cuidar-nos, però a l’excés es pot convertir en un enemic.

El primer aspecte que hem de tenir en compte és la deshidratació, que pot provocar problemes o empitjorar malalties ja existents en la persona, sobretot en nens i persona majors. La deshidratació és la causa principal dels anomenats “cops de calor”, una de les malalties típiques de l’estiu. A l’estiu és necessari beure aigua sovint, tenir en compte que la sudoració ens obliga a rehidratar més i acostumar-nos a fer-ho de forma continuada durant el dia encara que no tinguem sigueu. Si se superen els 30 graus de temperatura el consell dels experts és beure com a molt cada 15 minuts.

Un altre problema amb el qual ens enfrontem a l’estiu són les cremades solars. La major irradiació solar i el fet que ens exposem més al sol a l’estiu impliquen major risc de cremades, que poden aparèixer com a simples enrogiments de la pell que podem tractar amb cremes hidratantes, però que també poden arribar a ser cremades de segon i tercer grau, quan apareixen butllofes, dolor intens, pell necrosada, i en aquests casos hem de consultar amb un servei mèdic. Les mesures de prevenció més eficaces són evitar llargues exposicions al sol en les hores centrals del dia i utilitzar cremes amb protecció solar tenint bé en compte el factor de protecció adequat.

Finalment la major exposició als rajos UV afavoreix també l’activació del virus responsable de l’herpes labial. Aquesta malaltia la podem prevenir cuidant les nostres defenses i utilitzant protectors labials. En cas de no poder evitar l’aparició de l’herpes, el millor consell és acudir a un especialista sanitari perquè ens recomani un tractament tòpic per combatre el virus i evitar si progressió.

Malalties típiques de l’estiu provocades per un major contacte amb l’aigua

Hi ha un conjunt de malalties típiques de l’estiu que vénen produïdes o afectades pel major contacte amb l’aigua durant aquesta època de l’any.

El contacte dels peus descalços en sòls humits i freqüentats per gran nombre de persones com a les piscines públiques i les dutxes en platges, pot ser un factor de risc que determini l’aparició de fongs en els peus. Per aquest motiu el millor consell és utilitzar txancletes o calçat de goma en aquests llocs, i en cas d’aparició d’aquests fongs, és aconsellable utilitzar algun producte antimicòtic o antifúngic per tractar la infecció.

L’otitis també pot incrementar-se en aquestes èpoques estivals a causa de la calor i els banys en piscines o el mar. Per prevenir-la el millor consell és mantenir una bona higiene de les oïdes després de banyar-nos i també pot ser recomanable l’ús de taps en cas de nens o adults amb propensió a aquesta malaltia.

Les temperatures fredes en l’aigua del mar, piscina o dutxes, també poden potenciar l’aparició d’infeccions de les vies urinàries com la cistitis. També és un factor de risc el mantenir moltes hores posada la roba de bany humida, per la qual cosa el millor consell és assecar-se ben després del bany i canviar-se per roca seca.

Malalties típiques de l’estiu provocades per canvis en els hàbits alimentaris

L’estiu és també un època en la qual habitualment fem canvis en la nostra dieta o consum habitual d’aliments i begudes. Aquests canvis poden produir, entre altres patologies, l’aparició d’intoxicacions alimentàries que solen augmentar a l’estiu per la incidència la calor en el manteniment adequat dels aliments. És recomanable per això prestar especial atenció a l’estat de conservació dels productes que ingerim, evitar mantenir aliments sense refrigerar durant les hores de calor, així com fixar-se bé en aquests aspectes si anem a menjar fora de casa.

El consum de begudes fredes i gelats també fa augmentar durant els mesos d’estiu l’aparició de malalties respiratòries com la rinofaringitis. Si afegim a aquest factor de risc l’ús inadequat d’aires condicionats, ens podem trobar amb un considerable augment de casos en aquest tipus de malalties, sobretot en persones de risc com els nens, ancians i persones afectades per malalties respiratòries cròniques. El consell en aquests casos per prevenir, és prendre les begudes fresques, però no excessivament gelades, així com utilitzar els aires condicionats amb temperatures que no estiguin per sota dels 21 graus.

En general l’estiu pot ser una bona època de l’any per gaudir dels nostres entreteniments i dels nostres amics i família. No obstant això, com hem vist, aquesta època de l’any comporta certs riscos per a la nostra salut, que seguint uns senzills consells podem evitar o disminuir de manera adequada per estar molt més saludables.

Entenem per intel·ligència emocional la capacitat de reconèixer els nostres propis sentiments i els dels altres, que permet a les persones augmentar la seva motivació i ens ajuda a millorar les nostres relacions socials.

És un concepte que cada vegada es valora més com a competència personal, i que en l’àmbit laboral de la salut implica diferents aspectes que esdevenen claus per a una bona pràctica professional, donat que estem parlant d’una feina que s’identifica amb persones que tenen cura d’altres persones.

En totes les professions s’han de tenir en compte els coneixements tècnics, així com el grau d’experiència. Però amb això no em tenim prou. També valorem sempre les actituds i els valors personals, i més encara quan es tracta de desenvolupar una feina en la qual atenem persones, per la qual cosa les emocions i els sentiments son presents de forma constant i la intel·ligència emocional és una competència que permet resoldre amb èxit les exigències que els professionals de la salut es troben en la seva activitat quotidiana.

Diferenciem dos tipus d’intel·ligència emocional: la interpersonal i la intrapersonal. La primera és refereix a la capacitat de tenir en compte que les persones amb les que ens relacionem tenen emocions i sentiments, i que aquests afecten a la nostre relació amb elles. Per altre banda, la intel·ligència intrapersonal implica el coneixement i l’autogestió de les nostres emocions i sentiments perquè també influenciaran en la relació amb l’entorn i per tant a l’atenció que fem com a professionals de la salut.

En el darrers anys s’han fet molts estudis que treuen a la llum els aspectes psicobioneurològics de la intel·ligència emocional, posant en relleu que la en relació el volum regional de matèria grisa (temporal) i la disposició del pensament crític. Aquests estudis demostren que els individus amb una millor disposició del pensament crític obtenen la capacitat de reconèixer i regular les pròpies emocions. També podem veure que el volum de matèria grisa regional (rGMV) en el pol temporal bilateral reflecteix la capacitat d’un individu per a processar la informació social i emocional.

Les emocions s’ensenyen o es viuen?

Aquesta és una discussió amb la que podríem omplir molts debats i ens costaria arribar a un acord unànime, però el que si que tenim clar és que les habilitats socials es poden aprendre i que milloren la nostra intel·ligència emocional, per la qual cosa, i donat que els professionals de la salut hem d’estar sempre a punt per millorar les nostres competències, també aquí hem d’estar disposats per créixer i ser millors.

I com podem millorar? La feina no és fàcil, però podem pensar en diferents actituds professionals que ens ajudaran:

• Suggerir i no imposar: Cal compartir amb la persona atesa la situació i suggerir el que considerem més oportú Si té capacitat per fer-ho serà la pròpia persona qui decidirà, això és el que entenem per empoderar a les persones.
• Respectar la forma de vida de l’altre: Ser respectuós les idees, els pensaments, les opinions de les altres persones. És un concepte molt evident, però sovint posem els nostres coneixements tècnics per davant de tot i perdem de vista a la persona atesa.
• Discreció: Quan tenim cura d’altres persones sovint tenim molta informació sensible d’aquestes persones, i amb aquesta informació ens donen la seva confiança, i per no perdre-la és molt important donar valor i ser discrets amb aquesta informació personal.
• Tenir consciència de risc: Tal com hem dit, és molt important tenir en compte els desitjos i necessitats de les persones que atenem, però també cal prendre consciència del perill d’alguns comportaments que pugui adoptar la persona/família i oferir ajuda per a posar remei.
• Respectar la dignitat: No fer discriminacions de cap mena, mostrar una actitud positiva, d’optimisme, empatia, ajuda, confiança i tranquil·litat. Tractar amb respecte, dirigint-se a ell amb educació i respectant la seva intimitat personal els espais físics i les seves pertinences.
• Motivar la persona per tal que utilitzi el màxim les seves capacitats, no fer les coses per a guanyar temps, tenir paciència i respectar els ritmes de cada persona. Utilitzar un llenguatge clar, adequat al nivell de la persona, amb instruccions precises, frases curtes i un to de veu adequat.

Educació emocional per a professionals de la salut

Per poder desenvolupar la nostra intel·ligència emocional intrapersonal és necessari treballar la nostra autoconsciència (coneix-se’ns a nosaltres mateixos), l’autoregulació (aprendre a regular les nostres reaccions davant sentiments i emocions) i la motivació (no ens hem de deixar caure en la frustració, hem de valorar els nostres èxits i aprendre dels fracassos). Per millorar la nostra intel·ligència interpersonal hem de potenciar les nostres habilitats socials.

Els professionals de la salut han d’aprendre a utilitzar la intel·ligència emocional per tal d’organitzar les destreses interpersonals i de comunicació en l’àmbit de la professió. Està demostrat que això ens permet millorar:

• La relació amb els pacients, i aspectes relacionats amb la qualitat de la cura i la satisfacció de la persona atesa.
• Un professional amb unes adequades habilitats de comunicació clínica disminueix el nombre de demandes rebudes i augmenta el grau d’adherència dels pacients als tractaments.
• El rendiment, el nivell d’implicació i la satisfacció professional.
• Evita l’anomenada dissonància emocional i la síndrome de burnout, que sovint porta a la despersonalització i el maltractament cap als pacients.

Hem de valorar la importància d‘aprendre de la intel·ligència emocional a l’educació sanitària dels professionals, per ajudar a comprendre i crear una forma intel·ligent de sentir, conreant sentiments equilibrats. L’ensenyament d’emocions intel·ligents depèn de la pràctica, l’entrenament i el seu perfeccionament i, no tant, de la instrucció verbal.

L’educació emocional ajuda a mitigar el possible desgast de les relacions que els professionals estableixen amb els pacients i també a identificar les emocions i sentiments que el mouen, i fer-ne una correcta gestió, de manera que si ho aconseguim, podrem conduir les emocions dels pacients, i el més important podrà ajudar-nos a gestionar-les correctament, en lloc d’evitar-les.

Quique Gómez

Psicòleg

És vídua des de fa quatre anys. Viu amb un fill que treballa, per això passa molt temps sola.

Afirma que practica activitats diverses, com tallers de memòria, manualitats i excursions. Actualment, també, practica Mindfulness.

-Quant temps fa que practica Mindfulness?

-Fa tres mesos. M’agrada molt. Espero poder seguir…

-Per què va començar a practicar-lo?

-Vaig començar perquè volia fer més activitats per passar el temps, però no coneixia el que era. Quan va morir el meu marit, estava molt malament. Va morir de sobte….. I tot el dia sola no era bo……

El fragment de la conversa anterior serveix d’exemple per introduir-nos en les premisses dels marcs teòrics de l’envelliment actiu (Fernández-Ballesteros, 2014) i de la societat integradora de l’edat, marcs que inclouen portar a la pràctica el benefici de la interacció social de les persones majors, així com la realització d’activitats productives i satisfactòries. Ambdues perspectives teòriques defensen també la importància d’aconseguir que aquest col·lectiu, les persones majors, no quedin al marge de les novetats que nostra societat pugui proporcionar-los. El Mindfulness, l’atenció plena, és una d’aquestes “novetats” que pot resultar molt positiva en aquesta etapa de la vida.

Mindfulness, una teràpia de tercera generació

Des de la dècada de 1950 les teràpies psicològiques han anat desenvolupant-se en tres “generacions”. La primera d’elles va tenir un principal exemple, el conductisme. Posteriorment, en els 70, les teràpies cognitiu-conductuals van passar a representar una segona generació. De la seva evolució va sorgir una tercera generació de teràpies.

En 1979, es funda en Massachussets (EUA) el “Center for Mindfulness”, on Kabat-*Zinn va desenvolupar el seu programa per a la reducció d’estrès basat en l’atenció plena, el MBSR.

Mindfulness forma part d’aquesta tercera generació. Aquestes teràpies destaquen per abandonar la idea de la lluita contra el símptoma, i adoptar en el seu lloc, la idea de la reorientació de la vida mitjançant estratègies de canvi (Moreno, 2012). Aquesta generació de teràpies defensa que som nosaltres els qui hem de decidir en quina mesura ens deixem influir pels nostres pensaments.

Encara que el naixement de Mindfulness, com hem vist, es remunta a unes quantes dècades, al nostre país s’ha popularitzat en els últims anys. Vallejo (2006), ho definia com l’atenció i consciència plena, de forma atenta i reflexiva al que succeeix al moment actual. En 2010, Vicente Simón presentava les bases i aplicacions del Mindfulness indicant la importància de controlar els pensaments rígids i transformar-los en uns altres més flexibles per viure el present gaudint d’ell, i de les relacions socials positives que puguin produir-se.

Moñivas, García i García (2012), defineixen Mindfulness com “parar esment de manera conscient a l’experiència del moment present amb interès, curiositat i acceptació”. L’acceptació té un paper rellevant dins de la pràctica de l’atenció plena des de la perspectiva d’obertura i curiositat no crítica davant les experiències.

Quintana i Miró (2015), proposen la pràctica de Mindfulness per redirigir l’atenció sobre l’acció en les activitats de la vida diària. Per a aquests autors, la geriatria ha anat més enllà de ser entesa com una disciplina mèdica centrada a guarir, per tant ha evolucionat cap a un nou concepte que inclou el marc interdisciplinari en el qual encaixa la pràctica de l’atenció plena.

D’altra banda, l’equip científic de l’Institut Max Planck per a les Ciències Cognitives Humanes i del Cervell de Leipzig (Alemanya) dirigit per Tania Singer, confirma que la meditació i la concentració duta a terme durant la pràctica de Mindfulness incideix en la plasticitat cerebral, millorant la xarxa neuronal i augmentant les connexions sinápticas.

Pràctica de Mindfulness

Mindfulness és una pràctica no religiosa amb una base científica. Es relaciona amb el budisme a causa que aquesta paraula és una traducció de la paraula “sati” de la llengua pali, una de les atribuïdes a Buda. També es relaciona amb aquesta religió ja que, igual que el budisme, el també utilitza la meditació (García i Demarzo, 2015), no obstant això, Mindfulness i meditació no signifiquen el mateix. Encara que el primer s’hagi despullat de la reminiscència religiosa provinent del budisme, la seva pràctica és totalment compatible amb l’espiritualitat que ajudi a un estat psicològic positiu.

La pràctica de Mindfulness implica autorregular l’atenció, centrar-se en el present, orientar-se cap a l’experiència pròpia amb curiositat i acceptació, tenint en compte que acceptació no significa resignació, tot això de forma intenciónal. La nostra ment està constantment creant pensaments, aquests pensaments generen emocions, la pràctica de Mindfulness desenvolupa el nivell de metacognició necessari per neutralitzar els pensaments improductius, que no són beneficiosos per a un estat psicològic positiu.

Es pot practicar de forma formal o informal. Les dues precisen d’un “ancoratge”, és a dir d’una acció, sensació o interocepción corporal que ens serveixi com a punt de concentració. Estímuls externs com a sons, llums, olors i textures també poden servir de punt d’ancoratge per dur a terme una meditació.

Pràctica formal del Mindfulness

La pràctica formal és l’essència d’aquesta teràpia i es basa en la meditació. Es pot realitzar de forma individual i/o grupal. La meditació formal implica adoptar la postura típica estàtica, “assegut o de dignitat”, estant concentrat en aquesta acció. García i Demarzo (2015) detallen diferents pràctiques formals en aquesta situació, entre unes altres: Mindfulness en la respiració, Escaner corporal (explorar les sensacions de tot el cos), Mindfulness en les emocions i l’assaboreixo.

També es pot dur a terme pràctica formal en moviment, per exemple caminant o efectuant diversos moviments corporals.

Els estudis realitzats indiquen que la pràctica constant d’uns 20-30 minuts diaris indueixen canvis psicològics significatius a les 8-12 setmanes. Segons García i Demarzo (2015), s’ha de començar a practicar de forma gradual. Recomanen començar amb 5-10 minuts diaris i augmentar el temps a mesura en què s’avança en la pràctica, tenint en compte que la regularitat és la clau perquè sigui eficaç.

Pràctica informal del Mindfulness

La pràctica informal implica afegir la meditació a les diferents accions que realitzem de forma habitual en el nostre dia dia. Practicar formalment ens serveix d’entrenament per aconseguir incloure la pràctica informal, és a dir, introduir l’atenció plena de forma constant en la nostra vida. Aquest procés és el que realment produeix els canvis en la persona que practica (García i Demarzo, 2015). Dins de la pràctica informal aquests autors inclouen ralentir accions quotidianes com a avaluació de la postura, distanciament de situacions i ralentització d’activitats que realitzem de forma mecànica (menjar, vestir-nos, etc).

A partir de les premisses anteriors, la pràctica de Mindfulness pot incloure una notable diversitat d’activitats adaptades a la situació concreta. En aquest sentit tenim alguns exemples com duu a terme la sra. A, l’atenció plena:

“Sortim al parc caminem una mica, ens asseiem i ens concentrem, caminem de la mà per sentir el contacte amb una altra persona.”

“Ens concentrem. Comencem amb 10 minuts i a poc a poc hem allargat el temps fins a estar concentrats 45 minuts.”

“Amb els ulls tancats toquem unes fulles de materials diferents, reconeixem objectes….”

“Ens concentrem en el nostre cap, ulls, nas, boca, orelles, els braços, el tòrax, les cames….amb els ulls tancats. Hem de sentir el nostre reg sanguini” “Respirem de diferents formes per relaxar-nos”.

Beneficis que genera la pràctica de Mindfulness dins dels paràmetres de l’envelliment actiu

• Prevenció i control de l’estrès i del malestar psicològic.
• Desenvolupament del benestar psicològic.
• Control del dolor.
• Recolzament en el tractament de trastorns psicològics (depressió, ansietat, adiccions, trastorns de la conducta alimentària, trastorns de personalitat).
• Millora de l’empatia.
• Millora de l’atenció.
• Millora de la concentració.
• Millora de la interrelació social.
• Gestió dels pensaments intrussius, obsessius, improductius, etc.
• Gestió  adaptativa de les emocions.

En aquest sentit, en el de las conseqüències beneficioses, la senyora A, respon:

Des que va començar a practicar Mindfulness, ha percebut canvis en el seu estat general?

-Em trobo bé, fent aquestes coses. Estic millor que estant sola a casa.

El Mindfulness ha ajudat a reduir l’estrès?

-Sí. Veure’m a casa sola, sense el meu marit…..estava molt atabalada…..Em sento bé mentre faig mindfulness. Sé que haig d’anar (a la sessió) i que allí estic relaxada i bé.

“Em sento molt bé. Estic molt contenta. Em sento alegre d’anar. Ho recomano a tothom” “Se m’alleuja el dolor”

“He conegut més persones, ens ajuntem després de la classe……”

Arran de les respostes en l’entrevista a la senyora A, s’aprecia l’existència del benefici que ofereix la pràctica de Mindfulness especialment en el cas d’alguns problemes relacionats amb el dia a dia de les persones grans, com pot ser la sensació reiterada de solitud, els pensaments i estat d’ànim negatius que produeix, o l’estrès i l’ansietat que puguin arribar a sentir. No obstant això també poden existir efectes adversos de la meditació, com podrien ser inquietud deguda a la immobilitat, sonñolencia, avorriment, dispersió mental, estupor, sensació de por i excés de espectatives. Per això, per evitar l’existència d’efectes adversos, la pràctica de Mindfulness és necessari que estigui guiada per un professional capacitat per reconèixer i neutralitzar qualsevol situació negativa. En un context de persones majors és molt recomanable aquest suport professional, que determinarà el tipus de pràctica que pot realitzar cada persona i si és aconsellable, o no, que es realitzi en solitari i/o de forma autònoma.

A partir dels aspectes teòrics i els experiències pràctiques és possible considerar que Mindfulness és un útil recurs que permet detectar els pensaments reactius automàtics i ens ajuda a desenvolupar la capacitat d’elaborar respostes alternatives; és a dir, ens ajuda a controlar la reactivitat de la ment i a redirigir la nostra cognició de manera que incideixi positivament en el nostre sentiment de benestar i en la nostra salut.

L’estat Mindful implica viure la vida en el present i, per tant, evitar experimentar l’excessiu estrès que suposa la preocupació constant pel futur. Aquest estat permet acceptar els problemes com a oportunitats, afavoreix solucionar-los sense mostrar una actitud negativa cap al Món i cap a nosaltres mateixos.

L’auge d’aquesta teràpia, entre altres factors, és a causa de la necessitat de l’home i de la dona contemporanis de trobar formes d’adaptar-se a l’entorn actual en el qual l’estrès, ocasionat per múltiples factors, sol ser protagonista.

Maria V. Arrabal Martín

Psicòloga.

La música ens ajudarà a bloquejar els estímuls que puguin perjudicar la nostra concentració (tecleig, trucades, xiuxiuejos…), ja que ens centrarem en la pròpia música i “oblidarem” aquells sons menys desitjats.

Els principals dilemes/qüestions en la recerca de la possible utilitat real d’escoltar música a la feina:

La música a la feina, exerceix realment un efecte de major productivitat?

Escoltar música a la feina està demostrar que pot afavorir la productivitat i el rendiment d’un treballador.

• Segons l’ enquesta Source Vision Critical 2012 d’empreses del Regne Unit, la música pot motivar als treballadors, augmentant la seva moral i creant un millor entorn de treball: el 65% de les empreses diu que la música en el lloc de treball ens fa ser més productius.
• Segons l’ Enquesta de Consumidors EMR, el 58% dels treballadors van dir que eren més productius quan s’escoltava música a la feina.
• També un 58% dels participants va treballar més ràpid al revisar l’ortografia i a l’ingressar dades quan escoltava música pop.

La música a la feina, pot ajudar-nos a reduir l’estrès laboral i a millorar la nostra concentració?

La música ajuda a eliminar l’estrès i afavoreix la concentració individual.

• Segons un estudi de Teresa Lesiuk, 7 de cada 10 persones aconsegueixen una major concentració i milloren el seu estat d’ànim quan escolten música durant la seva jornada laboral.
• El 88% dels participants en un estudi de MusicWorks va treballar de forma més precisa a l’escoltar música.

Quina és l’explicació psico-biològica d’aquest fenomen?

Quan el treballador escolta la música adequada, la que li agrada, mentre realitza la seva feina, genera una substància anomenada dopamina, la qual ajuda a eliminar l’estrès i a associar la feina amb un valor positiu.

Entre els resultats de l’estudi es va observar que hi havia una forta relació entre la quantitat de temps que s’escoltava música i l’increment dels efectes positius.

Els efectes són els mateixos per a totes les generacions?

S’observa que l’edat és un factor determinant en aquest sentit, sent els treballadors més joves els que milloren més en el seu rendiment, i els que també escolten música durant més temps a la feina.

Quina classe de música és més efectiva segons la tasca a realitzar?

La reconeguda empresa d’àudio Sonos ha publicat un infogràfic que resumeix l’estil de música d’acord a cada tasca, basant-se en diferents investigacions i enquestes. Segons aquest estudi:

• Si la teva feina implica moviment i estàs de peu gran part del dia, la música rock és la indicada.
• El punk, punk-rock, rap, hip-hop o rock és especial per els esportistes o atletes.
• Si per el contrari, la teva feina requereix de quietud i t’exigeix ser creatiu, és aconsellable la música barroca i clàssica, jazz, smooth jazz i música ambiental.
• Si la teva feina es basa en una activitat monòtona com pot ser l’entrada de dades, l’ideal és que la música que escoltes sigui repetitiva, com pot ser la música pop.
• Els ritmes molt forts no són recomanables per els treballadors que atenen de cara al públic.

Si t’agrada escoltar música a la feina, aquí tens alguns consells per tenir en compte:

• Utilitza auriculars si comparteixes oficina. Si tens suficient espai personal per utilitzar altaveus externs, assegura’t que el so no arriba a les àrees de treball d’altres persones.
• Mantingues el volum el suficientment baix per sentir si el telèfon sona o algú crida et crida.
• Si utilitzes altaveus, recorda pausar la música quan parles per telèfon o amb algun client.

Joel Funtané

Equip de psicologia – Dependentia

En aquest sentit, segons Muñoz i Tirapu (2008), un programa ideal d’estimulació cognitiva ha d’incloure:

• Referents teòrics.
• Perspectiva interdisciplinar i múltiple.
• Ordre de prioritats.
• Intervenció precoç.
• Temps suficient de desenvolupament d’activitats terapèutiques.
• Tenir en compte el suport que ofereixen les habilitats conservades.
• Tenir en consideració les variables emocionals.

Per tant els objectius de l’estimulació cognitiva són afavorir el rendiment de les funcions cognitives superiors, sense perdre de vista la necessitat també d’afavorir la interrelació social, ja que aquesta última influeix les variables emocionals.

Actualment, existeixen diferents programes basats en e-learning i/o les noves tecnologies els quals serveixen com a suport per a treballar les diferents àrees cognitives a estimular. Aquestes eines solen tenir bona acceptació ja que presenten un format força lúdic molt més atractiu que les tasques a desenvolupar amb només paper i llapis.

No obstant això, Muñoz i Tirapu (2008) assenyalen alguns desavantatges com poden ser la rigidesa dels programes i la seva incapacitat per atendre les variables qualitatives implicades en l’execució dels usuaris. Aquests desavantatges originen la reflexió sobre la importància de la “presència humana” a l’altre costat de l’activitat a més de la presència tecnològica representada per l’ordinador.

Una forma actual de donar resposta a aquesta reflexió és la utilització d’una estructura audiovisual interactiva que incorpori la presència constant d’un terapeuta. La qual cosa vol dir que l’estimulació cognitiva amb noves tecnologies és més eficaç quan tenim un professional que quan s’utilitzen sense el suport d’un expert.

Les estructures en xarxa que permeten la participació d’un equip humà “a l’altre costat de la pantalla” tenen com a principal característica la interactivitat inherent a la presenciabilitat. Aquest tipus d’estructures són les utilitzades, entre altres formats, en les videoconferències i en els webinar, aquests últims permeten també l’assistència diferida.

Aquesta estructura ens permet treballar diferents àrees cognitives:

• Atenció.
• Memòria.
• Habilitats motrius.
• Llenguatge.
• Funcions executives.
• Estimulació visual.

Així com també àrees personals i socials relacionades amb la cognició i les emocions.

• Habilitats socials.
• Coneixement de les noves tecnologies.
• Obertura a les noves expectatives socials.
• Increment de la interacció social.
• Incitació a la participació.
• Preservació de la intimitat.
• Component lúdic.

L’estructures audiovisuals interactives les quals inclouen la presència d’un terapeuta permeten utilitzar els avantatges relacionats amb les activitats dissenyades per a ordinadors ja existents afegint la presència d’un professional que proporcioni flexibilitat a la sessió, dins d’un context d’interacció social sense necessitat de desplaçaments.

María Victorina Arrabal Martín

Psicòloga

Col·laboradora Equip Dependentia

La recuperació de les persones que han sofert un ictus o un infart cerebral i que veuen afectades una part de la seva mobilitat corporal realitzen exercicis de fisioteràpia, mentre que les teràpies de l’entrenament de l’atenció es reserven per als afectats en trastorns cognitius com a dificultats en la memòria o l’aprenentatge.

Segons aquesta base, investigadors del Basque Center on Cognition, Brain and Language (BCBL), de Sant Sebastià i l’Imperial Collegue de Londres han realitzat un estudi durant mes de tres anys que desglossa les lesions en el cervell de pacients amb ictus i les dades dels quals suggereixen una nova teràpia per als problemes de mobilitat que causen els infarts cerebrals.

L’anàlisi, publicat en Proceedings of theNational Academy of Sciences (PNAS), dóna lloc a una nova teràpia que consisteix a complementar els tractaments físics que reben els pacients amb aquests problemes amb teràpies de caràcter atencional, com, per exemple, el treball amb videojocs. L’estudi mostra comprendre millor els problemes motrius que sofreixen els pacients amb infart cerebral.

Atenció i motricitat, units per a la recuperació de l’ictus

D’acord a David Soto, investigador del BCBL, “els pacients que tenen lesions en zones cerebrals de control de l’atenció del cervell també tenen problemes en el control de la motricitat, fins i tot quan el moviment requerit per la tasca és molt simple”.

Els investigadors van explorar la localització i el grau de les lesions cerebrals de 167 pacients de ictus durant més de tres anys. A través d’un “gràfic” de les lesions cerebrals realitzat amb ressonància magnètica a cadascun d’ells, es va identificar la part afectada i el tipus i grandària de la lesió, veient la connectivitat entre les diferents zones del cervell. Després, als pacients se’ls va sotmetre a diverses tasques motores, algunes molt simples com agarrar amb força un objecte. Posteriorment, els investigadors van comprovar que aquestes tasques eren “més deficients” en els afectats amb lesions a la zona del cervell que està “immersa” en l’atenció.

Disseny de teràpies específiques per a la recuperació de l’ictus

Soto explica que abans d’aquest estudi es creia que el moviment i l’aspecte atencional eren temes diferents, amb poca vinculació, i que els tractaments habilitats per als pacients amb problemes motrius podrien no servir per als que tenien lesions cognitives.

No obstant això, l’estudi realitzat ha conclòs el contrari. Aquest estudi “estableix una interrelació entre dos sistemes cerebrals que són molt importants per a la conducta i perquè pot obrir noves vies de tractament. Hem de conèixer primer com el nostre cervell controla l’atenció i el moviment, per dissenyar eines terapèutiques eficaces en pacients amb ictus, i dissenyar teràpies específiques a cada individu depenent d’on s’ha produït la lesió en el cervell”.

El següent serà establir un assaig clínic amb pacients que presenten afectacions motores per culpa del ictus i dividir-los en dos grups: un d’ells amb tractament de fisioteràpia i l’altre, amb un entrenament cognitiu complementari.

Manuel Riquelme

Equip de Dependentia

Definim com a Empresa Saludable aquella empresa la cultura de la qual, clima i pràctiques creen un entorn que promou la salut i el benestar en els seus empleats, així com l’efectivitat empresarial (National Institute forOccupational Safety and Health).

D’on sorgeix la necessitat de crear el concepte d’Empresa Saludable?

• La primera causa de mort per accident de treball són les malalties cardiovasculars. En 2010 era un 40% i ha anat augmentant fins al 48% en 2016. (Estadístiques MEYSS 2017)
• La falta d’hàbits saludables representa el 27% dels factors que generen tensió en el treball. (OMS)
• La productivitat pot veure’s reduïda fins a un 20% a causa d’una mala alimentació. (OIT)
• Per cada dia de baixa d’un empleat actiu es produeixen 4 dies de baixa d’un empleat sedentari (Sistema Nacional de Salut de Canadà).
• Els programes d’activitat física en el treball redueixen el 32% les probabilitats d’agafar la baixa i augmenten la productivitat un 52%. (Southern Australian Workplace Physical Activity Resource Kit)
• Un empleat actiu físicament és un 12% més productiu que un de sedentari (Sistema Nacional de Salut de Canadà)
• Per cada euro invertit en una pràctica saludable, es retornen a l’empresa de tres a sis euros de benefici.
• El benestar en el treball és definit com la qualitat de l’experiència de l’empleat i la seva funcionalitat en el treball. Definim tres tipus de benestar: psicològic, social i físic.

Al seu torn, aquestes tres tipologies de benestar són estudiades des de tres enfocaments, la felicitat, les relacions i la salut (Grant et al., 2007); representant així els tres pilars fonamentals per arribar a ser una Empresa Saludable, en la qual ja no es mira per la salut dels treballadors, sinó per la salut de les persones. La motivació del treballador ja no s’aconsegueix solament amb l’augment de sou, que resulta ineficaç en moltes ocasions a causa de l’efecte sostre com va determinar Warr (1987) en el seu model vitamínic, ara cal preocupar-se per les necessitats de les persones.

El primer pas per arribar a ser una Empresa Saludable efectiva consisteix a passar una enquesta als treballadors preguntant aspectes sobre el seu estat de salut, les seves necessitats, aspectes que els ajudarien a estar millor, etc. A partir dels resultats podrem començar a plantejar mesures que solucionin aquestes necessitats i augmentin el benestar.

Recomanacions en l’àmbit de la salut:

• Posar a disponibilitat dels treballadors serveis mèdics com a fisioterapeutes, podólogos, psicòlegs, etc.
• Oferir assistència telefònica.
• Assessorament social.
• Serveis de cangur.
• Facilitats per accedir als gimnasos.
• Realitzar xerrades sobre tabaquisme o consum d’alcohol.

Recomanacions l’àmbit de de la nutrició:

• Crear menús saludables per als empleats que mengen en el treball.
• Definir un dia a la setmana per portar fruita.
• Oferir assessorament dietètic.

Recomanacions en l’àmbit emocional:

• Oferir suport psicològic.
• Realitzar xerrades sobre la gestió de l’estrès.
• Premiar als treballadors en haver aconseguit algun objectiu.
• Promoure el bon ambient laboral.

Els objectius que s’han de marcar les empreses per arribar a ser Empresa Saludable han de ser objectius SMART, això és, han de ser específics, mesurables, acordats, realistes i amb dates concretes; d’aquesta manera serà molt més fàcil aconseguir-los.

Implementar les mesures per aconseguir ser una Empresa Saludable proporciona beneficis als treballadors, ja que augmenta el compromís amb el treball, proporciona motivació, fomenta el bon clima laboral, augmenta la qualitat de vida posat que facilita la conciliació laboral i familiar i permet sentir-se part de l’empresa. Però, a més, també és beneficiós per a la pròpia empresa perquè permet retenir el talent i així augmenta la productivitat la qual cosa fa que l’empresa sigui més eficient i productiva, i fins i tot més sostenible.

Elena García

El dolor cervical, la tortícoli són malalties molt típiques en la nostra societat. Els factors desencadenants són amplis. Es poden produir per estar sotmesos a corrents d’aire natural o artificial, tant d’aire fred o de calor, per traumatisme, accident, per costums posturals, per envelliment dels ossos, artrosis, disminució dels espais interdiscals, hèrnies, protusions i altres causes.

El dolor de les cervicals té diverses maneres de manifestar-se. Hi ha dolors en els quals només apareix quan girem el cap, o apareix en inclinar el cap cap a endavant o cap a enrere o quan intentem deixar caure el cap en una direcció.

Si analitzem les cervicàlgies des del punt de vista de la medicina tradicional xinesa, l’origen del dolor ve de dues possibles causes. La primera per un estancament d’energia i sang, i la segona per un buit d’energia com a causes principals. Com a secundàries estaria l’atac de vent fred o calor que provoca l’estancament de l’energia i de la sang.

Depenent del símptoma de dolor i de la zona que està afectada, el acupuntor sap com o quines són els meridians afectats i pot actuar en conseqüència. No és el mateix tractament per una cervicàlgia que cursa amb dolor en caure el cap endavant amb una que el dolor apareix quan es gira el cap.

Els tractaments amb acupuntura tenen que ser rigorosos per poder obtenir uns bons resultats. Com hem vist anteriorment hi ha diferents factors amb diferents signes, per això els tractaments també tenen de ser diferents, per poder enfocar la malaltia en tota la seva globalitat.

L’artràlgia i el seu tractament amb acupuntura

El dolor de les articulacions es defineix com a artràlgia. El dolor pot referir-se a una malaltia, traumatisme o infecció. En la medicina tradicional xinesa aquest tipus de malalties es denominen síndromes de Bi o Pei, significa que l’energia o la sang està en obstrucció i no circula d’una manera correcta. Sintomatològicament provoquen dolor, entorpiment articular i muscular i sensació de feixuguesa.

El dolor de les articulacions en la medicina tradicional xinesa està provocat per; el fred, la calor, la humitat i el vent, a més de per un traumatisme o lesió. Aquestes energies provoquen l’estancament de l’energia i de la sang i amb això el dolor.

Però com podem distingir el motiu que produeix l’artràlgia? Cal observar les característiques de la malaltia. Vegem una petita descripció dels símptomes de les diferents energies que poden provocar dolor articular:

• Quan l’energia que provoca la malaltia és la calor, l’articulació està calenta, inflamada, amb dolor que es calma amb fred. A més, poden aparèixer altres signes com febre, inquietud, set, aversió al fred.
• Si és el fred, el dolor és molt intens i s’acompanya amb contractura muscular, sol ser un dolor agut que millora amb la calor.
• En les artràlgies que apareixen per la humitat, aquestes es presenten un dolor fix amb parestèsia, apareix feixuguesa en tot el cos, segons va passant el temps la malaltia empitjora més, podent aparèixer signes d’artrosi o artritis i atròfia muscular.
• Finalment, en el cas del vent el dolor és mòbil, no es queda en una sola articulació pot anar passant de l’espatlla al genoll o al canell, es calma amb la calor i empitjora amb el fred.

Però en general les artràlgies solen estar combinades per més d’un factor com el vent i el fred o el vent i la calor o la humitat i el fred o la humitat i la calor. En la pràctica es distingeixen principalment dos tipus artràlgia per calor i artràlgia per vent-fred-humitat.

Mitjançant l’acupuntura es poden corregir aquestes malalties. El tractament es realitza en funció de cada cas en concret. Són tractaments personalitzats perquè cada pacient és diferent i diferent és la seva malaltia. No es pot tractar igual una artràlgia de fred que una de calor. I el tractament de la malaltia no solament tractem el símptoma sinó el més important, la causa.

ACUMEDIC,  CENTRE ACUPUNTURA I NATUROPATIA