Els símptomes poden ser difusos, però recurrents, i solen variar en cada persona, de manera que el diagnòstic ha de ser individualitzat. De totes maneres, podem sospitar que tenim una intolerància quan de manera sovintejada patim trastorns relacionats amb la digestió –vòmits, restrenyiment, diarrees, gasos…– però també altres afectacions com mal de cap després de menjar o fins i tot picor i dolor poc explicable. Sentir-se inflat o engreixar massa sense motiu també poden estar associats a les intoleràncies alimentàries.

Quatre passos

Si sospites que pots patir una intolerància, hi ha un mètode en quatre passos, a base de descarts, que et pot ajudar a concretar quin és l’aliment que te la provoca:

1 – Apunta cada dia què menges a cada àpat.

2 – Observa si tens cap dels símptomes després de menjar.

3 – Si després de fer aquesta observació, sospites d’algun aliment, elimina’l de la teva dieta i torna a fer la comprovació a veure si els símptomes desapareixen.

4 – Si no millores, repeteix el procés amb altres productes sospitosos.

És un mètode lent, però és el que recomanen els metges per anar descartant aliments fins a detectar el causant de la teva intolerància. També cal tenir en compte que el procés pot ser encara més llarg si la intolerància no es deu a un aliment sinó a algun producte químic.

De totes maneres, quan la situació persisteix i afecta la vida quotidiana, els metges solen derivar el pacient a l’especialista -endocrí-, que encarregarà un test específic. Consisteix en una anàlisi de sang per veure com reaccionen els anticossos del pacient amb determinades substàncies dels aliments. D’aquest estudi, se’n derivaran unes recomanacions d’aliments que cal evitar per evitar els trastorns.

Intoleràncies i al·lèrgies

Les intoleràncies alimentàries produeixen malestar, amb els símptomes genèrics que hem descrit, i ens afecten perquè vol dir que el nostre estómac no és capaç d’absorbir tots els nutrients que incorporem a la nostra dieta. Però cal no confondre-les amb les al·lèrgies, que poden arribar a ser molt més greus.

Les al·lèrgies són reaccions immunològiques exagerades a conseqüència de la ingestió, la inhalació o el contacte amb un aliment concret, els seus derivats o algun additiu que s’hagi fet servir. És a dir, aliments segurs i saludables per a la majoria de la població poden ser per als que pateixen l’al·lèrgia un risc molt alt de patir  trastorns greus, com inflamació, tancament de la gola o dificultats per respirar. En casos extrems, pot arribar a comprometre la vida dels afectats. 

Per tant, davant de qualsevol sospita el millor és demanar una visita al metge amb l’objectiu de fer un bon diagnòstic.

Dr. CarlesRabassa
Centre Mèdic Atlàntida

L’apnea del son es classifica en tres patologies diferents, segons el seu origen:



1. Apnea obstructiva: és el tipus més freqüent, ja que significa el 84% dels diagnòstics. Es produeix quan l’aire deixa de fluir als pulmons a causa d’algun bloqueig al nas o a la gola, com la relaxació excessiva dels músculs, el pes del coll o per una amigdalitis, entre altres motius.



2. Apnea central: pot ser causada per alguns tractaments mèdics amb opiacis, per la insuficiència cardíaca o algunes malalties o lesions del cervell. En alguns casos, la via respiratòria no està obstruïda, però l’aire no circula perquè la persona no fa l’esforç de respirar. A més, no és habitual que es ronqui, o sigui que la patologia pot passar desapercebuda.

3. Apnea mixta: és una combinació dels dos casos anteriors, o sigui no es fa l’esforç per respirar i, a més, es pateix una obstrucció.


Senyals d’avís



El primer senyal que es pot patir una apnea del son són els roncs i és probable que el detectin abans els que dormen amb la persona afectada. No sempre el fet de roncar està associat a aquesta patologia, però hi ha moltes probabilitats que així sigui.

A banda dels roncs, pot ser que es pateixi una apnea si es detecten els següents símptomes:

-cansament permanent

-mal de cap al matí

-suors nocturnes

-augment de pes

-falta d’energia, de capacitat de concentració o de memòria

-disfunció sexual

-desig d’orinar de manera freqüent a la nit

L’apnea del son també s’ha relacionat amb algunes malalties, com la diabetis tipus 2, l’obesitat, la hipertensió o la insuficiència cardíaca. Per tant, si una persona pateix alguna d’aquestes afeccions, hauria de controlar amb el metge que no patís també un trastorn del son.

Fragmentació del son


Les apnees poden durar pocs segons i fins a dos minuts en casos extrems. Aquesta interrupció de l’acció de respirar provoca que baixin els nivells d’oxigen a la sang. A més, les apnees provoquen una fragmentació del son i, per tant, la persona afectada no descansa prou bé.

L’apnea també està relacionada amb canvis en els estats d’ànims i la pèrdua de la capacitat de concentració i de memòria. Quan és severa, també augmenta el risc de patir hipertensió arterial, cardiopatia isquèmica i accidents vasculars al cervell. L’apnea és una malaltia típicament masculina i de l’edat adulta, però els estudis indiquen que a partir de la menopausa augmenta la incidència entre les dones.

Entre les modalitats de tractament, hi ha des de la pèrdua de pes -en cas que sigui necessari- i evitar l’alcohol, els tranquil·litzants i el tabac, a més de recomanacions com no dormir cap per amunt o fer una mica d’exercici al vespre. En casos complicats, pot requerir una intervenció quirúrgica de les vies respiratòries o l’ús d’algun dispositiu per dormir -tipus mascareta- que asseguri l’entrada d’aire als pulmons mentre es dorm. Aquests dispositius, però, no curen la patologia.

Dr. CarlesRabassa
Centre Mèdic Atlàntida

1 – Eviteu els canvis bruscos de temperatura, especialment els infants, la gent gran i les persones amb malalties respiratòries. Passar de sobte de la calor al fred pot alterar algunes de les nostres funcions fisiològiques perquè els vasos sanguinis es constrenyen. Això ho podem evitar adequant-nos a la temperatura del lloc en el qual estem. En un centre comercial o al cotxe o altres llocs tancats i calents, convé treure’ns la jaqueta.

2 – La vitamina C és una gran aliada. Procureu augmentar la ingestió d’aliments frescos rics en vitamina A i, sobretot, C perquè és imprescindible per reforçar el sistema immunològic. La vitamina C la podem trobar en cítrics, hortalisses i fruita seca. La taronja i el kiwi, per exemple, n’aporten molta.

3 – Tingueu cura de la pell. És la nostra primera barrera de protecció contra el fred, però les baixes temperatures i la manca d’humitat provoquen deshidratació, sequedat, descamació i petits talls o clivelles. La calefacció excessiva també li és perjudicial i per això cal hidratar-la de manera freqüent, sobretot les parts més exposades, com la cara, el coll i les mans. També és recomanable fer servir protector solar.

4 – Preneu aliments calents. Un dels aliments estrella per a combatre el fred és el brou, que a més d’ajudar el nostre cos a mantenir la temperatura també ens hidrata. Encara que a l’hivern sentim menys set, i per tant beguem menys aigua, el nostre cos la necessita igual que a l’estiu. Si podeu, preneu una infusió o un brou cada vegada que torneu d’un lloc molt fred. Així la nostra temperatura es reequilibra.

5 – Abrigueu-vos bé. És convenient que us vestiu amb diverses capes de roba poc ajustada al cos, abric i calçat impermeable, barret, guants ajustats als canells o manyoples -escalfen més que els guants- i bufanda o una altra peça que protegeixi la cara i la boca. Quan entrem en contacte amb el fred automàticament perdem calor del cos, per això és important abrigar-se abans de sortir a l’exterior. I per a recuperar la calor perduda quan tornem a casa, és una bona idea fer-nos un massatge als peus per a reactivar la circulació.

I, sobretot, fugiu del fred quan comenceu a tremolar. És el principal senyal que ens indica que hem d’entrar en calor. Quan estem en un ambient molt fred i comencem a tremolar és perquè el nostre cos ja està consumint calories per alliberar calor i combatre el fred corporal. Cal tenir especial cura amb els nens petits i amb els ancians, que no noten tant la sensació de fred.

També heu de tenir en compte que el fred no provoca la grip i els refredats. Aquestes malalties son provocades pels virus que es contagien sobretot en ambients tancats, quan la gent esternuda, estossega o parla, com hem après durant la pandèmia de Covid-19. Per això, no cal alarmar-se si ens comença a degotar el nas. No és un refredat sobtat, sinó un mecanisme intel·ligent del nostre cos davant dels canvis bruscos de temperatura. El nas és el primer òrgan que s’hi ha d’adaptar i és l’encarregat d’escalfar l’aire que respirem perquè arribi càlid i humit als pulmons.

Aquest hivern tenim una protecció extra que no hi comptàvem: les mascaretes. A més de ser una eina bàsica en la lluita contra la pandèmia, també contribueixen a fer que l’aire que respirem quan som a l’exterior no sigui tan fred en el moment que l’inhalem per la boca o el nas. És una petita ajuda més.

Dr. Carles Rabassa
Centre Mèdic Atlàntida

 I aquest procés, el de marcar-se uns bons propòsits per a l’any que comença, no és un mecanisme estrany del nostre cervell. Tot el contrari. Els psicòlegs expliquen que és molt normal en qualsevol inici temporal -ja sigui de la setmana, del mes o de l’any- posar-se uns objectius en positiu, perquè són aquestes fites, i la seva consecució gradual, el que ens fa de motor de la nostra vida.

La piràmide de Maslow

 L’any 1943 el psicòleg Abraham Maslow ja va descriure aquest fenomen i va crear la popular piràmide de Maslow, que ell va batejar com a  jerarquia de necessitats. Segons això, quan els éssers humans aconsegueixen satisfer les seves necessitats més bàsiques, necessiten acomplir-ne d’altres de més elevades. És a dir, que ordenem les necessitats en funció de la importància que tenen per a nosaltres.

Però no sempre és fàcil complir els objectius nous, ja que els circuits de les conductes que hem après durant anys estan ben impresos en el nostre cervell. Un estudi de fa cinc anys, del University College de Londres, afirma que per aconseguir un nou hàbit calen 66 dies, i no només tres setmanes o un mes com es creia. Però molts ens rendim abans. Es calcula que el 80% de nosaltres abandonarà els nous propòsits de final d’any abans de mitjans de febrer.

Cinc claus

 L’equació que cal resoldre, doncs, és com mantenim les ganes d’acomplir uns bons propòsits que nosaltres mateixos ens hem fixat, perquè creiem que ens aportaran beneficis, però que a l’hora de la veritat ens costen un esforç molt gran. Doncs els experts diuen que hi ha cinc claus per tirar endavant:

 1 – Fixa’t les fites que vols aconseguir i posa’ls una data. I a partir d’aquí, no et facis tu mateix trampes al solitari dilatant el compromís.

2 – Visualitza el teu objectiu. Les emocions positives són el que ens mou i, per tant, imagina’t com seràs o estaràs amb aquells objectius que t’has marcat.

3 – No et castiguis si falles. Torna-ho a intentar mantenint el compromís amb allò que t’havies proposat.

4 – Pensa en positiu. Si et planteges els objectius en negatiu, al final acabaràs decidint que no tenen sentit.

5 – Crea hàbits per mantenir la motivació. Si has triat fer 30 minuts d’exercici físic al dia, per exemple, potser és millor començar per fer-ne menys i anar incrementant de mica en mica la durada. Fer passes petites va bé per no caure.

Dr. Carles Rabassa
Centre Mèdic Atlàntida

L’encaix de la cama amb la pelvis, a la zona del maluc, és una de les articulacions que més desgast pateix amb l’edat, sobretot a causa de l’artrosi. El fèmur, l’os que recorre la cuixa, s’acobla a través d’un cap en forma de bola que queda encaixada en una obertura rodona de la pelvis, l’os que conforma el maluc.

La unió queda segellada amb un cartílag que assegura que el moviment de la cama sigui estable i que protegeix els dos ossos del desgast. Amb el pas dels anys, aquest cartílag va degenerant, sovint a causa de l’artrosi, i el que havia de ser un coixinet perfecte acaba provocant dolor, deformitat, pèrdua de mobilitat i desgast inadequat pel fregament dels dos ossos.

El desgast no apareix, és clar, d’un dia per l’altre, sinó que és progressiu al llarg d’anys. Durant aquest temps, de ben segur els professionals mèdics han provat altres alternatives terapèutiques -tractaments no quirúrgics i altres tipus d’intervencions quirúrgiques- abans de plantejar-se la implantació d’una pròtesi total de maluc. Però si el dolor no remet o empitjora i la incapacitat s’agreuja, cal optar per la pròtesi.

Titani, ceràmica i polietilè

La pròtesi consisteix en una peça metàl·lica -generalment de titani-, tot que també pot ser de ceràmica, que substitueix el cap del fèmur danyat. Té forma de bola a la qual hi ha adherit un fragment allargat que s’introdueix dins de l’os de la cama i assegura que quedi ben fixat. El cartílag desgastat es retira i s’hi col·loca en el seu lloc un coixinet artificial en forma de cúpula, que pot estar fet de metall, de ceràmica o de polietilè. Aquesta cúpula queda unida a la pelvis amb una mena de ciment o bé s’hi encaixa a pressió.

El tipus de pròtesi que s’utilitzi dependrà de l’edat i de les condicions físiques del pacient. Els materials que es fan servir estan dissenyats en tots els casos per garantir una mobilitat semblant a la d’una articulació normal i són de llarga durada i resistents al desgast.

Una millora continuada

Amb els avenços continuats en tecnologia mèdica, ara les intervencions de pròtesi de maluc ja no són tan invasives com fa uns anys i l’estada mitjana a l’hospital després de l’operació s’ha anat reduint progressivament. Fins i tot, des de fa pocs mesos ja s’ha assajat de fer la intervenció pràcticament sense ingrés hospitalari per a determinats malalts que compleixen els requisits que ho poden fer viable.

També ha millorat el maneig del malalt i això ha permès que el postoperatori sigui més fàcil de passar i acostumi a presentar menys complicacions, a no ser que es produeixi una infecció. Un cop realitzada la intervenció, s’han de prendre les precaucions necessàries per evitar moviments perillosos que puguin provocar tensions en la nova articulació i per assegurar que es manté en la posició correcta. En els dies posteriors, també és important fer alguns exercicis de rehabilitació -pautats per l’equip mèdic- per tal d’enfortir els músculs, recuperar la mobilitat de les articulacions i assegurar un reg sanguini correcte.

Dr. Carles Rabassa
Centre Mèdic Atlàntida

Es tracta d’una dieta molt baixa en grasses saturades d’origen animal, moderada en proteïna, amb poc volum d’ingesta i distribuïda en cinc àpats perquè el pàncrees no estigui estimulat en excés i no s’alliberi insulina en pics.    

És molt important estar altament hidratat per ajudar el ronyó, mineralitzat amb sals de magnesi i potassi, eliminatòries davant del sodi que indueix a la retenció de líquids.

Aquestes sals es troben en verdures, hortalisses, fruita, cereals integrals com arròs, espelta, avena, llavors, ametlles i altres fruits secs i llegums.

Aliments no compatibles: processats i fregits, bolleria, margarines, embotits, porc i derivats, sucre o mel, pans industrials, llet, begudes gasificades i ensucrades, begudes alcohòliques d’alta graduació.

Objectius Dietètics:

1. Pèrdua de pes excedent en forma de greix.
2. Rehidratar i remineralitzar
3. Depuració i drenatge estival
4. Equilibrar PH intern (desacidificar l’organisme)
5. Tenir cura de la pell i mucoses post-estiu

L’OMS recomana un consum diari d’entre 0,8 i 1 gram de proteïna per cada quilo de pes de la persona. El més saludable és que la meitat d’aquesta ingesta sigui d’origen vegetal a base de llegums, cereals i fruits secs. Aquesta recomanació s’ha de revisar en funció de l’activitat física o l’esport que es practiqui.

DINARS

SIS AMANIDES

1- AMANIDA D´ENCIAMS AMB FERMENTATS

Ingredients : Enciams, endívia, cogombrets, cebetes, coliflor, pastanaga, pebrots, xucrut i/o kimchi, olives…

Tots ells aliments molt beneficiosos per a la flora intestinal o microbiota. Amanir amb una vinagreta d’ametlla:  oli d’oliva, ametlles, salsa de soja i una punta de mel o de confitura de gerds. Triturar-ho tot i disposar-ho pel damunt.

2- AMANIDA DE MONGETA VERDA O CARXOFES CUITES

Coure 250 g de mongeta verda o 3 carxofes, escórrer. Afegir 4 cullerades soperes de cigrons cuits. Ratllar o tallar petit 1 ou dur i 1 tomàquet cru. Disposar paper damunt 4 nous del Brasil, 4 ametlles, 4 avellanes, 4 olives. Amanir amb 1 cullerada sopera d’oli d’oliva, pebre vermell, vinagre i/o suc de llimona. Si és prèn com a plat únic és pot acompanyar amb un paté vegetal i unes torradetes.

3-AMANIDA DE PLÀTAN VERD, ALVOCAT, FULLS D’ENCIAMS I CALAMAR

1 plàtan verd, mig alvocat, fulles d’enciam, escarola o brots barrejats, 1 llauna de calamars en la seva tinta, o pop, 4 olives, 4 nous de Brasil, 1 cullerada sopera d’oli d’oliva, suc de llima o llimona, salsa de soja (de dietètica). 10 g de pa integral o 1 torradeta.

4-AMANIDA DE COLIFLOR O BRÒQUIL

250 g de coliflor o bròquil cuits, 4 cullerades soperes de mongeta blanca o vermella cuita, 1 ració de formatge de cabra fresc cremós, 1 llauneta de tonyina, bonítol o musclos al natural, 4 nous pelades. Amanir amb 1 cullerada sopera d’oli d’oliva, 12 pipes de girasol, vinagre o llimona. 10 g de pa integral si es desitja.

5-AMANIDA D’ALVOCAT

1 alvocat tallat a làmines, 1 tomàquet pelat tallat a rodanxes, cèrcols de ceba (optatiu), remolatxa cuita o pastanaga ratllada, 150 g de mozzarella de búfala o 200 g de formatge fresc o 3 talls de salmó fumat. Amanir amb fulles de coriandre o menta, 1 cullerada sopera d’oli d’oliva, vinagre o suc de llimona.

6-AMANIDA VERMELLA

Disposar en un plat o un bol 4 daus grans de síndria, 4 daus de remolatxa cuita, 4 daus de tomàquet pelat, 2 raves oberts per la meitat, 6 nabius vermells o lila, 6 olives, 6 ametlles, 4 nous de Brasil, 150 g aprox. de formatge fresc de cabra o vaca (en cas de fer aquesta amanida com a plat únic). Amanir tot amb oli oliva, gotes de salsa de soja i suc de llimona o vinagre de poma. Acompanyar amb 2 galetes (tortitas) d´arròs integral i/o quínoa.

PLATS CUINATS CALENTS

1-MACARRONS O ESPIRALS D’ESPINACS (ES POT ADQUIRIR PASTA DE LLENTIA VERMELLA O DE CIGRÓ) AMB BOLOGNESA DE SEITÀN

Ingredients per a 6 racions :

-500 g de macarrons o la pasta desitjada

-2 cebes

-600 g de seitàn

-500 g de tomàquets pelats madurs o de pot

-1 pastanaga, tronc d’api

-12 cullerades soperes d’oli d’oliva

-orenga

-formatge parmesà al gust o formatge vegà per gratinar

Elaboració :

Tallar els vegetals ben pelats i nets a bocins petits. Posar l’oli al foc i quan és calent sofregir la ceba, l’api  i la pastanaga. Quan és rosset, afegir el seitàn també a bocinets petits o triturat. Quan tot és ben sofregit, tirar-hi el tomàquet ja triturat i deixar coure uns 10 minuts a foc suau. Mentrestant s’haurà posat una olla al foc amb aigua abundant a bullir i s’hauran cuit els macarrons i escorregut.

Ajuntar els macarrons i la salsa i cobrir amb formatge rallat al gust. Gratinar si es desitja.

2-PASTA AMB CREMA DE PORRO GRATINATS AMB EL FORMATGE ESCOLLIT

Ingredients per a 4 racions:

-1 kg de porros

-1 ceba

-2 patates petites

-sal i pebre

-1 brik petit de crema de soja o crema de llet

-1 cullerada sopera d’oli d’oliva.

Elaboració:

Després de netejar i tallar els vegetals ben petits, incloses les patates, posar-los a coure en una olla coberts d’aigua, sal, pebre i comí. Una vegada cuits, pasar pel túrmix i afegir la crema de llet. Se saltegen en l’oli d’oliva els bolets escollits tallats a bocins. S´afegeixen a la pasta cuita i se li ajunta la crema de porro. Es pot posar a gratinar amb el formatge desitjat i llavors de sèsam.

Acompanyar amb un bol de vegetals variats amanits amb una vinagreta d’anacard (batre al túrmix un grapat d’anacards, oli d’oliva, sal, vinagre de poma o sidra, gotes de salsa de soja, un pessic de romaní en pols o qualsevol espècie desitjada) o un suc de pastanaga, cogombre o remolatxa i tomàquet, amb llima i salsa de soja.

3- LLIBRETS DE SEITÀN AMB FORMATGE LÀCTIC O VEGÀ

Ingredients (4 llibrets = 2 racions):

-1 peça de 250 g de seitàn

-4 làmines de formatge semicremós

-1 ou o liquat vegetal de soja o civada

-2 cullerades soperes de salsa de tomàquet

-pa ratllat, farina de cigró o farina integral de blat de moro per arrebossar

-orenga, sàlvia o herbes de Provença

-oli de girasol per fregir

Elaboració:

Es talla la peça de seitàn en 8 làmines fines, deixant cada dues d’elles sense acabar de tallar. Han de quedar 4 llibrets. Dins de cada llibret, s’hi posa una làmina de formatge i s’enganxa amb un escuradents per l’extrem que queda obert.

Es bat l’ou o liquat vegetal escollit amb la salsa de tomàquet (mostassa optativa), sal, pebre i les espècies, i s’hi posen a macerar els llibrets la nit abans de cuinar-los. Abans de fregir els llibrets, s’arrebossen amb la farina o el pa ratllat. Amb l’oli ben calent, que no fumegi, es van fregint fins que quedin daurats.

Es cou amb aigua o brou 30 g de quinoa per ració, per acompanyar, i es completa amb fulles verdes o brots.

4- CARBASSONS FARCITS

Ingredients per 1 ració (1 carbassó mitjà partit per la meitat):

-1 carbassó

-50 g de tofu sedós o seitàn

-ceba, porro, pastanaga, espinacs

-1 cullerada sopera de farina

-1 got de llet o liquat vegetal d’arròs o ametlla

-20 g de mantega o margarina ecològica

-formatge de cabra o formatge vegà

Obrir el carbassó de dalt a baix i buidar-lo. Escaldar-lo en aigua bullint durant 7 minuts, escórrer-lo i reservar-lo. Tallar totes les verdures ben petites, interior del carbassó inclòs. Posar-les a sofregir amb la mantega i la margarina. Quan estiguin toves i un pèl rosses, afegiu-hi el tofu sedós o el seitàn picat i la cullerada de farina, remeneu bé i aboqueu-hi la llet o el liquat. Sense deixar de remenar, porteu la mescla a bullir i anar remenant durant 6 minuts perquè es vagi espessint. Amb la massa, omplim els carbassons i amb el formatge pel damunt els posem a gratinar.

Es poden servir damunt d’un puré de boniato cremós (boniato bullit passat pel túrmix amb crema de llet o soja, amb sal, pebre, curri o cúrcuma), o simplement damunt salsa de tomàquet.

5-CIGRONS AMB ESPINACS I OU DUR

Ingredients per a 4 racions:

-500 g de cigrons cuits escorreguts

-1 ceba grossa

-3 grans d’all

-600 g d’espinacs cuits (poden ser congelats)

-2 cullerades soperes d’oli d’oliva

-1 cullerada sopera de farina

-4 cullerades soperes de tomàquet hipocalòric o bé 2 tomàquets madurs ratllats

-aigua

-2 ous cuits

-2 cullerades soperes de granets de sèsam

-12 ametlles o avellanes torrades

-sal i pebre

Elaboració:

Posar a sofregir lleugerament la ceba tallada petita i els 2 grans d’all aixafats. Quan comença a enrossir, s’hi incorporen els espinacs cuits escorreguts. Després, la farina i, quan és una mica rossa, el tomàquet fregit i, acte seguit, els cigrons cuits, cobrint-los d’aigua tot remenant per anar coent el roux.  Es piquen els fruits secs  i s’hi afegeixen amb una mica d’aigua. Si el tomàquet és natural, s’hi tira abans de la farina i es deixa coure primer.  Es deixa fer xup-xup 20 minuts. Rectificar de sal i pebre. Es pelen els ous i es posa mitja part per a cada ració.

6-LLENTÍES ESTOFADES AMB VERDURES

Elaboració per a 4 racions:

Coure en una cassola amb aigua abundant 120 g de llenties crues, 1 ceba, pebrot verd i vermell, pastanaga, cors de carxofa o espinacs, 2 tomàquets madurs pelats, 1 làmina d’alga kombu, comí i 2 cullerades d’oli d’oliva. Quan faltin uns 8 minuts per acabar la cocció, afegir un grapat d’arròs o bulgur, pebre vermell, sal, pebre negre i fulles de llorer. El comí és recomenable ja que ajuda a expulsar gasos.

7-QUICHE DE CARBASSA AMB VERDURES I FORMATGE

Ingredients per a 6 racions:

-1 làmina de pasta brisa o fullada

-2 cebes grosses

-50 g de mantega

-2 cullerades soperes d’oli d’oliva

-400 g de carbassa cremosa, cacauet o violí

-250 g d’espinacs

-1coliflor petita

-250 cc de crema de llet o 2 iogurts sencers o 200 g de formatge cremós

-2 ous

-250 g de formatge gorgonzola

-sal, pebre, nou moscada o orenga

Coure la carbassa en aigua i sal amb unes llavors de comí. Escorrer i aixafar amb una forquilla. Coure els espinacs i la coliflor en aigua bullint 5 minuts i escórrer. Posar la mantega i l’oli al foc en paella antiadherent i quan sigui calent afegir-hi la ceba. Deixar-la fer transparent a foc lent i quan vulgui començar a daurar-se posar-hi la carbassa i els espinacs. Remenar 3 minuts i deixar refredar.

En un bol batre els ous amb la crema de llet o formatge cremós o iogurt junt amb el formatge gorgonzola. Ajustar de sal i pebre  i ajuntar amb la ceba i els espinacs.

Abocar dins de la làmina disposada al motlle. Repartir pel damunt les floretes de coliflor. Enfornar amb el forn calent a 170ºC. Deixar coure fins que el farcit sigui quallat i la massa daurada.

Per alimentació vegana, es pot substituir el formatge cremós per tofu sedós o iogurts de soja; el gorgonzola per formatge vegà; la mantega per margarina ecològica i els ous per crema de soja.

SOPARS

Els primers plats del sopar han de consistir en:

-sopa de caldo vegetal (amb pasta fina, mill, quinoa o arròs) o sopa juliana de verdures

-cremes de verdures

-verdures bullides o al vapor

-amanides senzilles, endívies, escalivada o espàrrecs

Els segons plats han de consistir en preparacions basades en l’ou o en patès vegetals. Eventualment, formatges.

-truita de patates, d’alls tendres, de carxofes, d’espinacs o espàrrecs, o truita a la francesa

-pizza d’escalivada amb espàrrecs, carbassó, tomàquets, olives o formatge

-tartaletes de verdures i formatge o quiche de verdures i formatge

I també plats combinats:

1- Amanida de vegetals variats i 6 cullerades soperes d´arròs integral amb algues. Optatiu, kombu o wakame o 4 cullerades soperes de llenties o cigrons amb hamburguesa vegetal de tofu amb verdures o bolets.

2- Albergínies a la planxa o escalivades i 6 cullerades soperes de cigrons cuits, 4 xampinyons, 2 salsitxes vegetals. Quètxup i mostassa ecològics.

3-Amanida de vegetals variats o amanida de fermentats i 6 cullerades soperes d´arròs integral cuit amb algues i 2 ous pochés o ferrats.

4-Espinacs saltats amb all i 6 cullerades soperes de mongetes seques amb 2 salsitxes de tofu amb mostassa i quètxup eco.

5-Amanida escalivada de pebrot, ceba, albergínia, patata, ou dur, 4 cullerades soperes de cigrons cuits o llenties. Amanir amb una vinagreta d’alfàbrega o l’herba desitjada.

6-Trinxat de col kale o col verda, algues marines wakame, amb patata i 4 filets de seitàn fregits o a la planxa cruixents i tomàquet amanit.

7-Verdures i bolets saltats amb alls tendres, carbassó, pastanaga, nap lila, nyàmeres, api, ceba, mongeta tendra, pebrots, col kale, bróquil, fava tendra o pèsol, xampinyons o altres bolets, amb daus de tempeh o tofu, oli d’oliva i alls tendres. Sofregir i amanir amb salsa de soja o tamari.

8-Carxofes bullides o al vapor amb hummus de cigró i hamburguesa vegetal.

9-Amanida de patates cuites o nyàmeres amb pebrots, ceba, alls tendre, tomàquet, olives, cogombrets, algues molsa d´irlanda o wakame, ou dur i cacauets. Amanit amb oli d’oliva, tomàquet rallat, julivert i 1 cullerada sopera de maionesa.

10-Estofat de tofu amb verdures i bolets. Ingredients per a 4 racions: 600 g de tofu, 1 ceba, 3 porros, 3 pastanagues, 1 branca d´api, 300 g de xampinyons, moixernons, gírgoles o shiitakes, 1 pebrot vermell,  2 pebrots verts, 4 carxofes (si és hivern) 12 mongetes tendres (si és estiu), 2 tomàquets madurs, 6 cullerades soperes d’oli d’oliva, una picada d’all, julivert i avellanes, 1 got de vi ranci o xerès sec, sal, pebre, farigola i 2 claus, salsa de soja o tamari.

Elaboració: Sofregir tots els vegetals, per ordre de descripció, en l’oli, a foc mitjà, en cassola de fang o ferro colat. Tallar el tofu a daus i agregar al sofregit. Reofegar  una estona, afegir la picada i al cap de 5 minuts regar amb el vi. Quan ha reduït, posar la sal, les espècies, cobrir amb aigua i deixar fer xup-xup 20 minuts.

Comentari dietètic:

El tofu es un concentrat proteic del llegum soja i, encara que la proteïna sigui poc habitual en els vegetals, en aquest cas la proteïna es d’alt valor biològic. Vol dir que menjar tofu, en quant al seu contingut proteic, equival a menjar carn, ous o peix. Sempre cal menjar-lo prèviament cuit.

En tots els casos es poden amanir els plats amb oli d´oliva i salsa de soja.

LES POSTRES:

Tant després de dinar com de sopar, les postres poden ser fruites naturals, compotes de fruites, liquats de cereal, coco o ametlla fermentats, o un làctic com ara kèfir, mató o iogurt i fruits secs (en cas que no formin part de la recepta de l’àpat).

UN EXEMPLE DE POSTRE FESTIU: BATUT DE KÈFIR O DE IOGURT VEGÀ DE CIVADA, AMETLLA O COCO AMB MADUIXOTS DAMUNT GALETA D’AMETLLA.

Ingredients:

-kèfir o iogurt de vaca o cabra o iogurt vegà

-maduixots

-100 g de mantega o margarina vegana

-6 galetes d’ametlla

-ametlles garrapinyades per guarnir.

Fondre la mantega i afegir-hi les galetes ben picades, fetes pols. Remenar bé i deixar refredar a la nevera. Si es desitja es pot instal·lar la pasta ja al fons dels gots o copes en les quals se servirà el postre. Es bat al túrmix el làctic escollit amb la meitat dels maduixots. Quan la mescla de galeta sigui quallada, abocar-hi el kèfir o iogurt batut i al damunt els maduixots que queden tallats al gust. Guarnir amb dues ametlles per got. Servir ben fred.

COCA-FARCELL DE TARDOR

Ingredients per 6 racions:

-1 full quadrat o rectangular de pasta fullada o brisa

-2 plàtans

-2 pomes

-2 peres

-2 taronjes

-1 pot petit de confitura de préssec o albercoc

-8 dàtils i/o prunes confitades

-6 daus petits de mantega o 100 cc de nata líquida

-suc de llimona

-2 cullerades soperes de sucre de canya integral o panela

Pelar i rentar les fruites (es poden aprofitar les més madures, aquelles que sempre queden a la fruitera). Tallar-les a bocins, daus o de la manera desitjada, sempre i quan la taronja es faci a rodanxes. Reservar les rodes de taronges en un plat amb un polsim de sucre al damunt. Mentrestant, posar al foc en un cassó ample o una paella gran el potet de confitura. Quan sigui ben calenta, abocar-hi les fruites tallades. Anar remenant uns 5 minuts a foc alegre fins que tot plegat quedi espès. Tirar-hi el suc de llimona i remenar. Embolcallar amb la pasta que sobri per les vores.

Escalfar el forn a 180-200 ºC. Disposar la làmina en un motlle rodó i fondo, damunt paper de forn. Abocar les fruites a dins i adornar la superfície amb les rodelles de taronja. Repartir pel damunt els dauets de mantega o regar amb la nata líquida. Enfornar fins que la làmina es vegi daurada i la fruita escalivada.

Servir calenta o freda. Es pot regar amb suplement de nata líquida, qui ho desitgi, en dies freds o festius.

*Article de la nutricionista i dietista Pilar Betriu

• Perimenopausa: s’inicien les alteracions del cicle menstrual degudes a una disminució, a l’inici, de la progesterona i, més tard, dels estrògens, i a un funcionament cada cop menor dels ovaris. Arran d’aquesta situació fisiològica es comencen a donar canvis a l’organisme femení. Un d’aquests canvis acostuma a ser l’augment de pes en forma de greix, com a mecanisme de compensació d’aquesta pèrdua hormonal, ja que en el teixit gras també s’hi produeixen hormones.

• Menopausa: és el signe més evident del climateri, és el moment específic del cessament definitiu de la menstruació i la pèrdua de la capacitat reproductiva.

• Postmenopausa: dura la resta de la vida i es poden donar alteracions causades pel dèficit hormonal.

En aquesta nova etapa vital femenina i, especialment durant la perimenopausa és de vital importància seguir una alimentació saludable i evitar tots aquells aliments i hàbits alimentaris que promoguin l’estímul sistemàtic d’insulina; un hiperestrogenisme del tot indesitjat, promogut per les substàncies disruptores hormonals que provenen de l’ambient; optimitzar la funció renal i hepàtica; evitar el sobrepès i l’obesitat i minimitzar l’exposició a tòxics i contaminants orgànics ambientals (COPs).

Recomanacions

Per aconseguir-ho, la dietista-nutricionista d’Atlàntida, Pilar Betriu, fa les següents recomanacions:

1. Redueix al màxim el consum de sucre i d’aliments ensucrats industrials. No afegeixis sucre ni mel a cap beguda ni aliment de manera sistemàtica. Brioixeria industrial, pans industrials de qualsevol mena de farina, refrescs ensucrats i begudes ensucrades carbonatades, gelats, galetes, snacks i pastissos industrials, pans endolcits, confitures, i llaminadures són productes que cal reservar-los per a ocasions especials i festives.

2. Fes 4 o 5 àpats diaris.  Els àpats diaris han de ser mesurats, variats i repartits al llarg del dia, ja que els àpats copiosos estimulen els pics d’insulina. Si volem fer un àpat copiós, reservem-lo, per exemple, a la paella del diumenge.

3. Evita el consum excessiu de greixos animals i redueix el consum de carn vermella setmanal a 1 o 2 racions.

Si parlem de greixos animals, cal evitar el consum de:

• Margarines, pels seus efectes indesitjables per la salut cardiovascular i el pes.
• Sal comuna. Es tracta d’un producte tan tòxic com el sucre blanc. La podem substituir per sal marina natural.
• Olives farcides, patates xips i altres succedanis carregats de sals, colorants i texturitzants.
• Ketxup i salses industrials. Les podem substituir per la seva versió ecològica.
• Pans industrials, congelats i farines preparades amb càrrega d’additius i de gluten. Com a alternativa podem consumir par ecològic de forn artesà, comprat o fet a casa.

4. En definitiva,evita al màxim el consum d´aliments processats, sobrecarregats de químics industrials, i menja aliments reals (real food).

5. Fes exercici. 

Cal evitar la sedentarietat i caminar tant com sigui possible. 

6. Intenta evitar els nivells d´estrès agut o crònic. 

L’estrès que pot afectar negativament el sistema defensiu a través de canvis desavantatjosos per la salut en la composició de la microbiota.  De manera que per mantenir un pes saludable cal controlar els nivells d’adrenalina i cortisol.  Un predomini del cortisol eleva els índexs de glucèmia, insulina i tensió arterial, promou la creació de greix a l’abdomen i impedeix baixar de pes. Tots aquests factors poden conduir a un hiperestrogenisme.

En aquest cas, és aconsellable seguir les següents indicacions:

• Menjar de dia
• No fer cap ingesta després de les 21 h
• Dejunar un mínim de 12 h d’aliments sòlids.
• Dormir entre 7 i 8 hores diàries per mantenir el pes i la salut hormonal i mental.
• Proporcionar-se espais de plaer, relaxament i descans. Cantar, ballar, llegir, escoltar música, practicar ioga, anar en bicicleta, caminar…
• Escollir aliments saludables que aportin plaer. Per exemple, berenar pa amb oli i xocolata negra o formatge, un bol de fruites amb quefir, pa amb un pernil ibèric o del país o una copa d’un bon vi. En etapa perimenopàusica es desaconsella beure cervesa a diari ja que promou l’activitat de l’enzim de l’aromatasa. 

7. Evita la sobreexposició a les ones electromagnètiques.

Diversos estudis relacionen la hiperestrogenisme  a una exposició perllongada a tòxics i contaminants ambientals persistents. Recomano llegir “Medio ambiente y salud”, i “Mujeres invisibles” Dra. Carme Valls Llobet. Endocrinòloga. Barcelona 2018 i 2008, respectivament.

Pilar Betriu

Dietista-Nutricionista del Centro Médico de Atlàntida

La millor manera de fer front a la calor de l’estiu és tenir en compte els següents consells:

1. Eviteu les sortides i les activitats en les hores de més calor.
2. Quan sortiu al carrer procureu:
   1. estar a l’ombra
   2. portar el cap protegit
   3. portar vestits lleugers (cotó) i amplis, de color clar
   4. portar sempre una ampolla amb aigua i anar bevent
   5. Mai no deixeu infants, persones fràgils o mascotes dins del cotxe amb les finestres tancades
3. A casa, controleu les temperatures:
   1. tanqueu les finestres i cortines a les façanes exposades al sol
   2. obriu les finestres a la nit per refrescar la casa
   3. si en teniu, utilitzeu algun tipus de climatització per refrescar-vos i refrescar l’ambient. Si no en teniu, mireu de passar les hores de més calor en llocs climatitzats
   4. refresqueu-vos sovint

4. Hidrateu-vos i cuideu la vostra alimentació
   1. Beveu el més possible, fins i tot sense set. La millor beguda és l’aigua, a temperatura ambient, no massa freda. Els sucs de fruita, la llet, o sopes fredes com el gaspatxo ens ajuden a estar ben hidratats.
   2. No consumiu begudes alcohòliques. L’alcohol deshidrata perquè facilita l’eliminació d’aigua per l’orina i augmenta la sudoració.
   3. No abuseu de les begudes excitants com el te o el cafè.
   4. Opteu per menjars lleugers que ajudin al cos a recuperar les sals perdudes.
   5. Eviteu els menjars calents, pesats i copiosos.

Qui ha de prendre precaucions per fer front a la calor?

Tothom ha de prendre precaucions per fer front a la calor, però hi ha algunes persones que són més sensibles a la calor o que han de prendre més precaucions, com:

• Persones majors de 65 anys, que visquin soles.
• Persones dependents en la seva vida diària: alteracions de memòria, de comportament, orientació …
• Persones amb malalties cròniques: diabetis, obesitat, problemes cardiovasculars, respiratoris …
• Persones que prenen medicació com: diürètics, hipotensors, antidepressius …
• Persones amb febre o patologies agudes
• Persones que hagin manifestat dificultat d’adaptació a la calor.
• Lactants i menors de 5 anys.

Quins són els símptomes d’un cop de calor?

• Atordiment, pèrdua de consciència, convulsions.
• Insomni i agitació nocturna inhabitual.
• Rampes musculars en braços, cames i abdomen.
• Ràpida elevació de la temperatura corporal, febre elevada.
• Debilitat, cansament …
• Forts mals de cap, nàusees.
• Pell calenta, vermella i seca, set intensa.

Dr. Carles Rabassa
Centre Mèdic Atlàntida

Un cop detectada la cataracta, també és important seguir uns hàbits de vida que no perjudiquin la salut dels nostres ulls, com el tabac, una alimentació desequilibrada o exposar-los al sol sense la protecció adequada. De fet, aquests elements també poden contribuir a l’aparició de la cataracta, que si no es tracta, ens deixarà sense veure-hi de manera progressiva.

Les cataractes són una de les primeres causes de ceguesa al món, sobretot en països poc desenvolupats, mentre que als llocs de rendes més altes és la primera patologia en nombre d’intervencions. A Catalunya, s’ha operat gairebé 16.000 vegades aquest any i encara hi ha prop de 24.000 pacients en llista d’espera, pel que fa a la sanitat pública. Les llistes d’espera són de gairebé sis mesos.

Afecta principalment les persones grans

La importància quantitativa de les cataractes es deu, sobretot, a l’allargament de l’esperança de vida, ja que el principal tipus d’aquesta patologia està relacionada amb l’edat. Es calcula que la meitat de persones de més de 65 anys estan afectades de cataractes. Però, encara que minoritaris, també hi ha casos de cataractes per condicionants genètics, traumatismes oculars, malalties de l’ull i altres malalties com la diabetis o la hipertensió i també poden estar relacionats amb el consum d’alguns fàrmacs com els corticoides.

La cataracta es produeix per la pèrdua de transparència del cristal·lí, que és la lent que hi ha darrere de la pupil·la. Aquesta lent és la que ens permet que puguem enfocar quan mirem. Si el cristal·lí es va tornant opac, provoca que de manera progressiva es vagi perdent la visió. Per això, l’únic tractament eficaç consisteix a operar l’ull per substituir el cristal·lí natural per una lent artificial. Prèviament, es desfà la cataracta i s’aspira amb ultrasons (el mètode convencional) o, en els últims anys, amb làser.

Tractaments

Les millores en els tractaments fan que ara com ara la intervenció duri al voltant dels 10 minuts (en funció, és clar, de la gravetat de la cataracta) i que no requereixi ni anestèsia local, només unes gotes anestèsiques. A més, la recuperació és molt ràpida i en poques hores ja es pot tenir una visió força bona, que anirà millorant de manera progressiva en les setmanes següents.

Les cataractes s’operen des de fa segles i fins al segle XVIII es feia servir una tècnica anomenada reclinament. Consistia a introduir una agulla a l’ull per dislocar el cristal·lí i empènyer-lo contra l’humor vitri.

Dr. Carles Rabassa
Centre Mèdic Atlàntida