Segons les últimes dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquest 2022 ja han mort a tot el món més d’un milió de persones de resultes de la Covid-19, tot i que la dada és només una aproximació. El relaxament de les mesures de protecció i la baixada dràstica en el nombre de proves diagnòstiques que es fan (o que es notifiquen) provoca que algunes dades no siguin del tot fiables. En tot cas, des de l’inici de la pandèmia el virus ja ha provocat al voltant de 6,5 milions de morts, segons càlculs de l’OMS.

La variant Òmicron

Des de principis d’aquest any, la variant Òmicron és la responsable del 100% de les infeccions per SARS-CoV-2. Com es pot veure en el gràfic, aquesta variant s’ha imposat a tota la resta de mutacions del virus fins a convertir-se en hegemònica. Les dades disponibles fins ara arriben fins a la setmana 30 de l’any, l’última de juliol, però res fa pensar que això canviï en un termini curt de temps.

D’entre els diferents subgrups de la Òmicron (llinatges, en diuen els científics), el preponderant en aquests moments és l’anomenat BA5. És una variant que conserva una capacitat de transmissió alta, però que és intrínsecament menys greu que les anteriors. Segons dades d’un article científic realitzat a Catalunya i publicat a mitjans d’agost del 2022, amb l’Òmicron hi ha de mitjana un 54% de risc menys d’ingrés hospitalari i un 75% menys de risc d’arribar a l’UCI.

A això, cal afegir-hi que, en aquests moments, a Espanya gairebé tothom està vacunat: més del 90% de majors de 12 anys té dues dosis i prop del 55% de més de 18 anys porta la tercera. A més, molts d’aquests també s’han infectat del virus en algun moment. I aquestes dues vies són útils I complementàries per garantir la protecció davant del SARS-CoV-2.

Malauradament, no a tot arreu la situació és aquesta i en molts països la vacunació és pràcticament testimonial i, a més, s’han relaxat molt les mesures de protecció, després de gairebé tres anys d’esforços. L’OMS alerta, per exemple, que hi ha 10 països on la població vacunada no supera el 10% dels habitants.

Tres escenaris

Els experts assenyalen que aquesta tardor es poden produir tres escenaris diferents en relació amb la Covid-19 a Espanya.

• Molt probable. Que el virus segueixi mutant, però sense que augmentin els casos greus ja que la vacunació i la infecció continuarien sent eficaces.

• Improbable, però no descartable. Que el virus generi una mutació prou diferent com perquè la protecció dels anticossos que tenim ara no sigui suficient.

• Molt improbable. Que la mutació del virus sigui tan substancial com per generar pràcticament una malaltia nova davant la qual les vacunes no funcionin.

Els virus muten sempre. És un mecanisme que té com a objectiu augmentar la seva capacitat d’infecció dels organismes als quals ataca. Per això, sovint les mutacions permeten al virus tenir un major grau de transmissió d’un individu a un altre. De fet, des de la seva aparició, el SARS-CoV-2 pot haver patit milers de mutacions, però n’han aparegut quatre variants principals, que han estat batejades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) amb lletres gregues per evitar així que es designin amb el seu lloc d’aparició i se’n pugui fer un ús polític.

A banda de la soca principal detectada a Wuhan el desembre de 2019, en aquests moments les autoritats sanitàries tenen sota vigilància aquestes quatre variants:

• Alfa: detectada al Regne Unit el setembre de 2020. Té una segona variació que va aparèixer el gener de 2021.

• Beta: la mostra més antiga és del maig de 2020 a Sud-àfrica, però es va classificar com a variant de preocupació el gener de 2021.

• Gamma: es va detectar al Brasil el novembre de 2020

• Delta: la primera mostra de què es té constància és va recollir a l’Índia l’octubre de 2020

Diversos efectes possibles

Totes aquestes variants estan sota investigació per determinar quins efectes poden provocar i estudiar si les vacunes són igual d’efectives o cal adaptar-ne la formulació actual. L’aparició de les noves soques és massa recent encara per tenir resultats concloents, però se sap, per exemple, que les variants Alfa i Delta són més transmissibles que el virus original de la Xina.

També se sap que les mutacions poden generar conseqüències com aquestes:

• Augment de la transmissibilitat
• Augment de la morbiditat
• Augment de la mortalitat
• Capacitat per eludir la detecció mitjançant proves diagnòstiques
• Disminució de la susceptibilitat als fàrmacs antivirals
• Disminució de la susceptibilitat als anticossos neutralitzants
• Capacitat per eludir la immunitat natural i causar reinfeccions
• Capacitat per infectar individus vacunats
• Augment del risc de patir afeccions com la síndrome inflamatòria multisistema o la Covid persistent
• Increment de l’afinitat per grups clínics o demogràfics concrets, com ara nens o individus immunodeprimits

Funcionen les vacunes?

Un altre factor que encara s’està investigant és quina protecció ofereixen les vacunes davant d’aquestes noves variants. De moment, s’han fet diversos estudis, encara molt preliminars i no complets, és a dir, no s’han estudiat totes les vacunes amb totes les variants. En els treballs s’indica, per exemple, que les fórmules d’Oxford-AstraZeneca, Pfizer-BioNTech i Novavax mantenen l’eficàcia contra la variant Alfa, però se n’ha detectat una reducció variable  -també amb la vacuna de Janssen- respecte a la Beta. Però cal encara molta més investigació per concretar aquestes dades i trobar la millor fórmula per tirar endavant la campanya de vacunació mundial que aturarà la pandèmia.

Dr. CarlesRabassa
Centre Mèdic Atlàntida

Amb tot, en la situació actual, tenint en compte que la febre és un dels símptomes característics de la covid-19, hem d’estar més atents que mai quan apareix.

Quan s’ha de consultar el metge? Si la nostra temperatura corporal augmenta a més de 38 ºC i/o si està present durant uns quants dies, el més recomanable és trucar al metge perquè determini si ens hem de fer una prova per descartar el coronavirus.

Què causa la febre?

És important remarcar que la febre pot tenir molts altres orígens, des d’infeccions d’orella fins a problemes gastrointestinals… I és que es tracta d’un mecanisme de defensa que inhibeix el creixement de cèl·lules malignes i redueix la multiplicació dels microorganismes, i alhora disminueix la producció de toxines que hagin produït.

Les infeccions que provoquen la pujada de la febre amb més freqüència solen ser les respiratòries (com ara malalties gripals o refredats, mals de coll, les sinusals, mononucleosi infecciosa i bronquitis), les infeccions urinàries, les d’orella, la gastroenteritis, la pneumònia, les infeccions òssies, l’apendicitis, la tuberculosi, infeccions cutànies, la meningitis, etc.

En alguns casos, els trastorns inflamatoris (de vegades autoimmunes) o prendre certs medicaments –alguns antibiòtics, antihistamínics i anticonvulsius– també poden causar febre.

La febre en els nens

Quan els nens tenen febre, que pot ser sovint, els pares acostumen a alarmar-se. Però hi ha certes actituds i comportaments que poden ajudar a determinar si la febre amaga alguna cosa greu. Moltes vegades, la febre és passatgera i, si no supera els 38 ºC, els pediatres recomanen no tractar-la. En aquests casos, el menor té bon aspecte (la pell és de color normal), vol continuar jugant, menja i beu normalment (encara que és possible que mengi menys). Però si el nen plora desconsoladament, se sent irritat, presenta dificultat per estar despert, presenta taques o granissada, té el coll rígid o mal de cap, li costa respirar, convulsiona o li fa mal l’abdomen, és clar que cal anar al metge ràpidament.

Als nadons, un excés de roba o una temperatura de l’ambient massa alta els pot provocar febre, ja que el seu organisme s’està desenvolupant i encara no és capaç de regular la temperatura corporal. Quan això passa, sempre que s’hagi descartat qualsevol altre motiu, és recomanable treure’ls la roba (deixar-los en roba interior, preferiblement de cotó) i donar-los una mica alguna cosa per beure.

Altres situacions en què els nens poden presentar un augment de la febre són després d’administrar-los una vacuna o fruit de la dentició, casos en què un antipirètic recomanat per un metge pot alleujar-los els símptomes.

En qualsevol cas, si l’origen de la febre és un altre, s’ha d’anar al pediatre perquè faci un diagnòstic i determini quin medicament és el més adequat per tractar la possible causa del problema.

Com mesurar la temperatura

Els termòmetres tradicionals de mercuri estan donant pas a aparells electrònics digitals, molt més fiables, efectius i, sobretot, molt més segurs (el mercuri és una toxina ambiental). N’hi ha diferents tipus, tot i que el més habitual és prendre la temperatura així:

• Sota l’aixella: És el mètode menys incòmode, tot i que és més lent que els altres. Només cal aixecar el braç i col·locar el termòmetre sota l’aixella durant el temps necessari perquè l’aparell faci un mesurament efectiu.

• Temperatura timpànica: Hi ha termòmetres específics per mesurar la temperatura a l’orella, que fan el mesurament mitjançant rajos infrarojos, molt efectius per a adults i nadons a partir de tres mesos (se sol desaconsellar abans, perquè els conductes auditius són massa petits).

• Per infrarojos. Amb la pandèmia de la covid-19, ha augmentat l’ús dels termòmetres làser. No són els més precisos, però permeten obtenir uns resultats orientatius de manera fàcil i molt ràpida, gairebé instantània. Per aquest motiu, són els que es fan servir habitualment en els cribratges massius.

Com s’ha de reaccionar davant de la febre?

Tot i ser una resposta natural per combatre malalties, l’augment de la temperatura corporal pot provocar malestar, calfreds, deliris, deshidratació i fins i tot convulsions.

Per combatre aquests símptomes i fer baixar la febre, podem seguir les recomanacions següents:

• Identificar què està causant la febre i administrar la medicació adequada, sempre sota prescripció mèdica.

• Atacar directament la febre amb medicaments antipirètics (alguns analgèsics, com el paracetamol o l’ibuprofèn, solen ser els més utilitzats; però consulta sempre el teu metge per saber quins pots prendre, per evitar contraindicacions).

• Destapar la persona afectada i proporcionar-li roba lleugera.

• Si la temperatura de l’ambient és excessivament alta, obrir una finestra o airejar l’estança perquè disminueixi.

• Aplicar compreses tèbies al front i al clatell. Un bany amb aigua tèbia (mai freda, perquè podria provocar un xoc tèrmic) o un bany d’esponja poden ajudar a refrescar algú amb febre. Això és especialment eficaç després de subministrar un medicament.
• Combatre la possible deshidratació bevent líquids lentament.

Dr. CarlesRabassa
Centre Mèdic Atlàntida