La causa del vitiligen és encara desconeguda, però es dona per fet que hi intervenen factors genètics, ja que un percentatge força alt de malalts tenen antecedents familiars. L’aparició de les taques sense color es deu a la destrucció de les cèl·lules que fabriquen melanina, el pigment de la pell que la protegeix de les radiacions solars. Encara no es coneix perquè les cèl·lules que produeixen melanina moren o deixen de funcionar. La hipòtesi més acceptada és que sigui de caràcter autoimmune.

Evolució poc previsible

El vitiligen pot aparèixer a qualsevol edat però acostuma a començar abans dels 30 anys. i va evolucionant amb el temps, tot i que de manera poc previsible. Fins i tot, en un baix percentatge de pacients s’ha produït la repigmentació espontània de diverses àrees, sobretot en nens. Les taques sense pigment solen aparèixer al voltant dels ulls i de la boca, als dits, colzes, genolls i turmells, a la regió genital i a l’esquena. Si les lesions apareixen en àrees piloses (cap, pestanyes, celles, genitals…) també afecten el color del pèl.

El vitiligen no és contagiós, però sí que és molt visible. I això pot provocar en alguns casos rebuig i discriminació dels afectats. Per això, pot causar en el malalt un fort impacte psicològic, amb baixa autoestima, aïllament social, depressió, angoixa…. A banda d’això, pot anar associat a altres malalties autoimmunes, sobretot alteracions de la tiroides, anèmia perniciosa, malaltia d’Addison o diabetis, entre d’altres.

Tractaments diversos

Els pacients amb vitiligen s´han de protegir la pell del sol i de les fonts artificials de llum ultravioleta. També es pot utilitzar maquillatge i autobronzejants per a dissimular les lesions.

Tot i que encara no té cura, sí que es disposa de tot un arsenal de tractaments diversos per pal·liar els efectes del vitiligen: fototeràpia, corticoides tòpics d’alta potència, immunomoduladors tòpics, despigmentants i, en alguns casos, la cirurgia. Però cap d’aquests tractaments funciona per a tots els malalts, de manera que s’ha de triar de manera individualitzada quin és el millor en cada cas, en funció de l’extensió i la localització de les lesions.

Fa ben pocs mesos, l’Agència Europea del Medicament ha autoritzat l’ús d’una crema que ha demostrat molts bons resultats en assajos clínics: fins a un 75% de reducció de les taques en alguns pacients. Es tracta d’una crema a base de ruxolitinib, que ja havia estat prèviament aprovada als Estats Units d’Amèrica en pacients a partir de 12 anys. Els assajos clínics realitzats per al desenvolupament de la crema són esperançadors,: el 30% dels pacients que se la van aplicar dos cops al dia van aconseguir una millora.

Dra. Clàudia Pueyo
Centre Mèdic Atlàntida 

La Candidiasi albicans viu en el 30-70% del tracte gastrointestinal i genitourinari dels adults sans. És a dir, totes les persones tenen càndides a l’intestí. El problema és quan aquest llevat es torna invasiu i problemàtic per a la salut. Hi ha persones que són més susceptibles que d’altres a l’hora de patir candidiasi. Per exemple, les que segueixen una alimentació rica en sucres i hidrats de carboni i consumeixen alcohol en excés, o les que prenen medicaments com els antibiòtics, anticonceptius o corticoesteroides.

Tenir el sistema immune alterat o diabetis també predisposa més a patir aquest tipus d’infecció per fongs; de la mateixa manera que rebre tractaments per al càncer com quimioteràpia i radioteràpia, que habitualment alteren el microbioma dels pacients.

Tipus d’infeccions per candidiasi

Les infeccions causades per aquest fong poden afectar diferents parts del cos i donen lloc a diverses patologies. Si són causades per fongs superficials, poden afectar la boca, les ungles o la zona genital. No són greus, tot i que ocasionen picors i altres malestars. En canvi, les infeccions per fongs sistèmiques poden arribar a afectar els pulmons o la sang, i són molt més serioses.

• Muguet o candidiasi oral. Causa taques blanques a la boca.
• Provoca dolor o dificultats per empassar.
• És una infecció vaginal que causa picor a la zona íntima.
• Infecció cutània. Ataca la pell i origina erupcions.
• Candidiasi en sang. És una infecció greu.

Quins són els símptomes més habituals de la candidiasi?

La simptomatologia sempre dependrà del tipus d’infecció, tot i que els símptomes més comuns són:

• Granellada vermella
• Picor a la pell
• Secreció vaginal
• Taques blanques dins de la boca
• Ungles dures o trencadisses
• Mal alè
• Esgotament
• Problemes de sinusitis crònica i al·lèrgia.

Si la infecció és més greu, pot derivar en febre, calfreds, nàusees o dolors musculars, a més de notar un ritme molt elevat dels batecs del cor.

Per prevenir aquestes infeccions causades pel fong Càndida, cal mantenir l’ecologia intestinal i evitar que aquest llevat es multipliqui ràpidament. Si ho fa, provocarà infecció.

Consells per prevenir la candidiasi vaginal

Una de les infeccions més habituals és la candidiasi vulva vaginal, que afectarà tres de cada quatre dones al llarg de la seva vida. Tot i que no es pot evitar, sí que hi ha una sèrie de recomanacions per prevenir que aparegui:

1. Rentar i eixugar l’àrea genital amb aigua i solucions d’higiene íntima de pH neutre. Cal tenir una cura especial després d’orinar.
2. Evitar la roba massa ajustada o cenyida. És aconsellable fer servir roba interior de cotó.
3. No portar peces humides, per exemple, després de practicar la natació o qualsevol altre tipus d’exercici.
4. Tenir cura de l’alimentació. És recomanable reduir el consum d’hidrats de carboni, ja que un excés afavoreix el creixement de bacteris patògens al tracte intestinal i urinari.
5. Prendre probiòtics. Són una alternativa que cal tenir en compte per prevenir infeccions i ajuden a mantenir la flora vaginal.

Què és la prova de cultiu fúngic?

Sens dubte, és la prova definitiva, després de l’examen clínic, que els metges o els professionals de la salut demanaran a les persones que pateixin símptomes d’una infecció per fongs. Durant aquesta prova, les cèl·lules es col·loquen en un medi especial per promoure’n la reproducció. Tot això al laboratori.

Els resultats són ràpids i solen estar al cap de pocs dies, tot i que el procés varia en funció de la infecció. Algunes candidiasis es desenvolupen amb lentitud i els resultats del cultiu fúngic poden trigar unes quantes setmanes.

Una alimentació sana

Aquest tipus de fongs creix allà on abunden el sucre i els carbohidrats. Per tant, són tipus d’aliments que val més no consumir. En canvi, el millor per evitar l’abundància de la Candidiasi albicans és seguir una dieta rica en productes vegetals i en polifenols, com ara el lli, la xia, el sèsam i la soja fermentada. Els vegetals de color verd, com el bròquil i els espàrrecs, són els més aconsellables, ja que aporten clorofil·la. A més, es recomana evitar els greixos d’origen animal i un excés de proteïnes.

Així mateix, els aliments fermentats, com la xucrut, milloren la diversitat bacteriana i beneficien la immunitat de les mucoses. I són altament recomanables els lactis fermentats provinents únicament de la cabra, com ara el quefir, el formatge i els iogurts.

Com a tractament, el metge pot recomanar l’ús d’antifúngics tòpics o orals.

Dr. CarlesRabassa
Centre Mèdic Atlàntida

Les reaccions cutànies que s’inclouen en la fotodermatosi es produeixen per una resposta anòmala de la pell davant la radiació ultraviolada, la llum visible i la radiació infraroja. Però, si no estem davant d’una al·lèrgia real al sol, per què se’n diu així? Això es deu al fet que, igual com passa en una al·lèrgia, apareix com a resultat d’una exposició a un al·lergen, i en aquest cas l’al·lergen seria la radiació ultraviolada.

Tipus de fotodermatosi

Amb alteracions diverses i causes múltiples, hi ha fotodermatosis d’origen desconegut, hereditàries o produïdes per determinats medicaments o substàncies que genera el nostre organisme de manera natural. A continuació, expliquem les tres més comunes.

• Erupció polimorfa solar. Provocada per les radiacions UVA i UVB (totes dues ultraviolades), aquesta fotodermatosi és la més freqüent. Apareix de manera sobtada després de les primeres hores d’exposició al sol, els mesos de primavera i estiu. Ho fa en zones que no estan acostumades a l’exposició, com l’escot, les espatlles, els braços i les cames. Zones que solen estar tot l’any exposades al sol, com les mans o la cara, no se solen veure afectades. És una afecció habitual en dones joves i produeix lesions granuloses vermelloses que, a més, piquen.

A mesura que avança l’estiu, se’n van atenuant els efectes, però tornen a aparèixer l’any següent en les mateixes zones. El tractament consisteix a protegir-se amb roba i barrets o aplicar-se fotoprotectors. Si el quadre que presenta l’afectat és greu, es poden administrar antihistamínics i, fins i tot, antiinflamatoris.

• Urticària solar. La diferència principal respecte a l’anterior és que no es presenta únicament a l’estiu, sinó en qualsevol època de l’any, i a més pot fer-ho davant de llums artificials, com les de cabines de bronzejat. Després de pocs minuts d’exposició, apareixen picors, enrogiment i faves, unes lesions que desapareixen en menys de 24 hores.

Més comuna en dones que en homes, el tractament recomanat consisteix a augmentar la protecció solar amb peces de vestir que arribin a cobrir tota la pell i a evitar l’exposició a la llum visible. No hi ha una causa identificada, però es tracta d’una resposta inadequada o exagerada del sistema immune.

• Fotosensibilitat per medicaments: els fàrmacs que més freqüentment ho poden provocar són els antibiòtics, els antiinflamatoris i els diürètics

En relació amb els medicaments, podem establir un parell d’efectes: la fototòxia i la fotoal·lèrgia

• La fototòxia és més freqüent, sobretot en persones grans polimedicades, i és conseqüència de l’absorció de la radiació solar de certes substàncies químiques. Les lesions que provoca són similars a una cremada solar exagerada. Per exemple, antidiabètics orals o antihipertensius poden provocar que la persona que els pren sigui més sensible al sol i es cremi amb més facilitat a l’estiu. En aquest cas, la majoria dels fàrmacs esmentats reaccionen amb la radiació ultraviolada i poden causar lesions cutànies vermelloses i eczematoses acompanyades de picor, coïssor i pigmentació residual a les zones exposades.
• Fotoal·lèrgia: alguns fàrmacs com els antiinflamatoris no esteroides i algunes substàncies amb efecte fotoprotector poden modificar la seva estructura amb la radiació solar, convertir-se en al·lergògens i provocar lesions cutànies.

La prevenció és clau

Si ets especialment sensible a l’exposició solar, pots prevenir la reacció seguint aquests passos:

• Evitar el sol durant les hores pic. Intenta mantenir-te fora del seu abast entre les 12 del migdia i les 4 de la tarda.

• Fer servir ulleres de sol i roba protectora. També és important que facis servir protector solar d’ampli espectre, amb un FPS, com a mínim, de 30. Aplica-te’l de manera generosa i torna’t a posar crema cada dues hores, o més sovint si estàs nedant o suant.

• Evitar una exposició desmesurada a llum solar. Moltes persones experimenten símptomes d’al·lèrgia solar quan s’hi exposen de manera sobtada i després de molt temps sense fer-ho. Per això, augmentar de manera gradual la quantitat de temps que passes a l’aire lliure perquè les cèl·lules de la pell tinguin temps d’adaptar-se a la llum solar és un molt bon hàbit.

Cada persona presenta una sensibilitat diferent respecte a l’exposició solar (o artificial) i als possibles efectes nocius que pugui desencadenar per a la salut. Si presentes alguns dels símptomes que hem descrit anteriorment i creus que ets al·lèrgic al sol, consulta-ho amb un especialista.

Dra. Claudia Pueyo
Directora mèdica adjunta

Com s’ha d’actuar en cas de picada?

Tot i que pot haver-hi variacions segons el tipus d’insecte que ens piqui, generalment, hem d’actuar de la manera següent:

• Rentar bé l’àrea afectada amb aigua i sabó abans d’aplicar cap tractament.

• Retirar el fibló, si encara hi és. S’ha d’evitar l’ús de les pinces, ja que poden prémer el sac del verí i augmentar la quantitat de la substància tòxica alliberada.

• Posar gel sobre la zona embolicat en un tros de tela durant 10 minuts. Retirar-lo un temps i repetir l’operació.

• Si la reacció local és molt intensa, es poden aplicar corticoides tòpics de potència dèbil, com ara la hidrocortisona o la fluocortisona, a la zona de la picada; però sempre consultant-ho prèviament amb un especialista.

• No practicar torniquets ni embenats. Si el dolor és intens i no hi ha contraindicacions, es pot prendre un antiàlgic (paracetamol o ibuprofèn).

• En cas que la picada sigui en una extremitat (al braç o a la cama), es pot elevar el membre per ajudar a reduir la inflamació. De la mateixa manera, s’ha de retirar qualsevol complement que exerceixi pressió sobre la zona, com els anells, els rellotges o els braçalets.

• Si la persona sap que és al·lèrgica a aquest insecte, ha de prendre la medicació recomanada pel metge (normalment, antihistamínics).

• Observar l’evolució de la zona durant els següents dies per valorar possibles senyals d’infecció.

Complicacions inusuals

En condicions normals, una picada d’insecte només provoca dolor localitzat, enrogiment de la zona, inflor, picor i alguna sensació de formigueig o ardor puntual.

Però si la persona és al·lèrgica a la picada o la mossegada d’algun insecte, ho ha de dir al seu entorn i estar informada de les possibles reaccions i com actuar en conseqüència. Algunes persones porten un braçalet o un collaret que informa d’aquesta particularitat; també és habitual que portin una farmaciola d’emergència, amb medicaments com l’epinefrina, per frenar una reacció al·lèrgica severa.

Si la picada o la mossegada d’un insecte genera símptomes alarmants, com ara dificultat per respirar, inflor d’alguna part de la cara o de la boca, sensació de debilitat, opressió a la gola, dificultat per empassar o pell de color morat, cal anar ràpidament al metge o trucar als serveis d’emergències. En casos greus, es podria estar patint un cas d’anafilaxi.

El cas del mosquit tigre

Originari del sud-est asiàtic, el mosquit tigre, de color blanc i negre, s’ha convertit en un dels grans malsons en certs territoris. La seva mala fama es deu al fet que, tot i que té una mida petita (de 5 a 10 mil·límetres), les seves picades solen ser molt molestes i poden estar acompanyades de símptomes com febre lleugera o dolor molt intens.

Mesures preventives

Si durant els mesos de bon temps ens trobem en ambients especialment humits i càlids, hem de tenir en compte algunes mesures generals per evitar les picades:

• Fer servir repel·lents d’insectes, seguint les instruccions d’aplicació de manera estricta i evitant aplicar-los en nens de menys de dos anys (excepte si són productes formulats especialment per a aquesta edat).

• Si sortim de nit, és aconsellable fer servir màniga llarga i pantalons llargs i evitar la roba de color fosc.

• Instal·lar una mosquitera a casa adequada per evitar que hi entrin els insectes.

• Alguns ambientadors amb olis essencials espanten els insectes. També n’hi ha en forma de tòpics, de productes cosmètics, d’aerosols per a interiors i exteriors i d’espelmes, entre altres productes amb propietats insecticides que també actuen com a repel·lents de mosquits efectius.

Normalment, el tractament per a les picades d’insectes no requereix més que seguir un senzill protocol que et permetrà alleujar les molèsties causades per la vermellor i la inflor. En tot cas, és important seguir l’evolució de la zona, per si es presenten reaccions al·lèrgiques, així com per descartar complicacions inusuals.

Dr. Carles Rabassa
Director Mèdic d’Atlàntida

Malalties típiques de l’estiu provocades pel sol i les altes temperatures

Un dels motius que més problemes de salut provoca a l’estiu és la major irradiació solar. El sol és un bon aliat per cuidar-nos, però a l’excés es pot convertir en un enemic.

El primer aspecte que hem de tenir en compte és la deshidratació, que pot provocar problemes o empitjorar malalties ja existents en la persona, sobretot en nens i persona majors. La deshidratació és la causa principal dels anomenats “cops de calor”, una de les malalties típiques de l’estiu. A l’estiu és necessari beure aigua sovint, tenir en compte que la sudoració ens obliga a rehidratar més i acostumar-nos a fer-ho de forma continuada durant el dia encara que no tinguem sigueu. Si se superen els 30 graus de temperatura el consell dels experts és beure com a molt cada 15 minuts.

Un altre problema amb el qual ens enfrontem a l’estiu són les cremades solars. La major irradiació solar i el fet que ens exposem més al sol a l’estiu impliquen major risc de cremades, que poden aparèixer com a simples enrogiments de la pell que podem tractar amb cremes hidratantes, però que també poden arribar a ser cremades de segon i tercer grau, quan apareixen butllofes, dolor intens, pell necrosada, i en aquests casos hem de consultar amb un servei mèdic. Les mesures de prevenció més eficaces són evitar llargues exposicions al sol en les hores centrals del dia i utilitzar cremes amb protecció solar tenint bé en compte el factor de protecció adequat.

Finalment la major exposició als rajos UV afavoreix també l’activació del virus responsable de l’herpes labial. Aquesta malaltia la podem prevenir cuidant les nostres defenses i utilitzant protectors labials. En cas de no poder evitar l’aparició de l’herpes, el millor consell és acudir a un especialista sanitari perquè ens recomani un tractament tòpic per combatre el virus i evitar si progressió.

Malalties típiques de l’estiu provocades per un major contacte amb l’aigua

Hi ha un conjunt de malalties típiques de l’estiu que vénen produïdes o afectades pel major contacte amb l’aigua durant aquesta època de l’any.

El contacte dels peus descalços en sòls humits i freqüentats per gran nombre de persones com a les piscines públiques i les dutxes en platges, pot ser un factor de risc que determini l’aparició de fongs en els peus. Per aquest motiu el millor consell és utilitzar txancletes o calçat de goma en aquests llocs, i en cas d’aparició d’aquests fongs, és aconsellable utilitzar algun producte antimicòtic o antifúngic per tractar la infecció.

L’otitis també pot incrementar-se en aquestes èpoques estivals a causa de la calor i els banys en piscines o el mar. Per prevenir-la el millor consell és mantenir una bona higiene de les oïdes després de banyar-nos i també pot ser recomanable l’ús de taps en cas de nens o adults amb propensió a aquesta malaltia.

Les temperatures fredes en l’aigua del mar, piscina o dutxes, també poden potenciar l’aparició d’infeccions de les vies urinàries com la cistitis. També és un factor de risc el mantenir moltes hores posada la roba de bany humida, per la qual cosa el millor consell és assecar-se ben després del bany i canviar-se per roca seca.

Malalties típiques de l’estiu provocades per canvis en els hàbits alimentaris

L’estiu és també un època en la qual habitualment fem canvis en la nostra dieta o consum habitual d’aliments i begudes. Aquests canvis poden produir, entre altres patologies, l’aparició d’intoxicacions alimentàries que solen augmentar a l’estiu per la incidència la calor en el manteniment adequat dels aliments. És recomanable per això prestar especial atenció a l’estat de conservació dels productes que ingerim, evitar mantenir aliments sense refrigerar durant les hores de calor, així com fixar-se bé en aquests aspectes si anem a menjar fora de casa.

El consum de begudes fredes i gelats també fa augmentar durant els mesos d’estiu l’aparició de malalties respiratòries com la rinofaringitis. Si afegim a aquest factor de risc l’ús inadequat d’aires condicionats, ens podem trobar amb un considerable augment de casos en aquest tipus de malalties, sobretot en persones de risc com els nens, ancians i persones afectades per malalties respiratòries cròniques. El consell en aquests casos per prevenir, és prendre les begudes fresques, però no excessivament gelades, així com utilitzar els aires condicionats amb temperatures que no estiguin per sota dels 21 graus.

En general l’estiu pot ser una bona època de l’any per gaudir dels nostres entreteniments i dels nostres amics i família. No obstant això, com hem vist, aquesta època de l’any comporta certs riscos per a la nostra salut, que seguint uns senzills consells podem evitar o disminuir de manera adequada per estar molt més saludables.