Tot i que encara hi ha certs mites que desaconsellen fer esport amb la regla, hi ha diversos estudis que, contràriament, confirmen que practicar exercici moderat durant la menstruació té infinitat de beneficis.

De fet, si es té una menstruació normal, amb molèsties mínimes, la pràctica d’activitat física és bona i molt aconsellable, aquests dies. És a dir, que l’esport i l’exercici és totalment compatible amb la regla. Perquè l’exercici sempre és aconsellable per mantenir un bon estat de salut; per tant, durant la menstruació també afavoreix l’autocura.

El cicle menstrual i les seves fases

El que sí que es recomana és adequar l’exercici i la seva intensitat al moment del cicle menstrual.

El cicle menstrual té una durada aproximada de 28 dies i es divideix en tres fases diferents. Durant les diferents fases del cicle, el cos de la dona pateix una gran variació del nivell d’hormones que circulen per l’organisme.

1. Fase fol·licular. Comença el primer dia de sagnat i dura uns deu dies. En aquest moment, la quantitat d’estrògens va augmentant.

2. Fase d’ovulació. És la part central del cicle menstrual i dura uns dos o tres dies. Els estrògens arriben al màxim, així que són dies propicis per augmentar la intensitat dels exercicis.

3. Fase lútia. Augmenta la progesterona i baixen els estrògens , i és el moment en què les dones se solen sentir amb menys energia. Per això, es recomanen els esports o les activitats físiques menys intenses.

Aquests canvis hormonals no són un obstacle per practicar l’esport, però conèixer les particularitats (i les de cada dona), ajuda a planificar els entrenaments, millorar el rendiment i reduir el risc de lesions.

Quins exercicis es poden fer amb la regla

Tal com confirmen tots els experts en fitness, és important adequar l’activitat física a cada període i fase del cicle menstrual. En aquest sentit, la tercera fase –i més llarga– és quan la dona sol tenir menys energia, per la pèrdua de sang. Per això, aquestes setmanes cal fer entrenaments de menor intensitat –es recomana uns 30 minuts al dia–, com ara:

• Bicicleta

• Nedar

• Ioga

• Pilates

• Caminar

• Tenis

• Running suau

• Aixecar pesos lleugeres

• Estiraments suaus

• Patinar

Evidentment, cada dona és un món i tindrà uns símptomes i un estat de salut diferent. La sensibilitat als canvis hormonals depèn de cada persona, per tant, el més intel·ligent sempre és escoltar el cos, trobar l’activitat amb què la dona se senti més còmoda i saber adaptar-ne la intensitat.

En el cas de les dones amb un cicle fort i dolorós, no passa res per parar i agafar-se uns dies de descans.

Beneficis de practicar esport durant la menstruació

Sempre és beneficiós fer exercici, només cal adaptar-lo a cada etapa.

És a dir, sí, es pot fer esport amb la regla i, a més, és molt útil, ja que pot alleujar molts símptomes associats amb la menstruació, com ara:

• Dolor

• Inflor

• Depressió

• Còlics

• Cansament

• Nàusees

• Canvis d’humor

• Irritabilitat

I és que quan es fa esport s’alliberen endorfines, unes hormones que ajuden a reduir el dolor i millorar la sensació de benestar, i que poden actuar com un analgèsic natural per a l’organisme.

A més, l’esport disminueix la retenció de líquid, eliminant la sensació de pesadesa o inflor. A més, quan la menopausa és a prop, la pràctica regular d’exercici físic pot reduir el risc d’osteoporosi.

Finalment, la pràctica d’exercici és beneficiós anímicament i psicològicament.

I l’alimentació?

A més de practicar exercici, per alleugerir malestars com el dolor als pits, es recomana reduir la ingesta de cafeïna i de sucres.

També és important que, durant la menstruació, la dona s’asseguri de mantenir-se hidratada i de no consumir sal o processats grassos excessius, que augmenten la retenció de líquids.

Aquests bons hàbits alimentaris ajuden a mantenir un nivell hormonal correcte i això afavoreix, generalment, tenir cicles menstruals regulars i regles menys doloroses.

Centre Mèdic Atlàntida
Dra. Claudia Pueyo

A mesura que les persones envelleixen, moltes augmenten la necessitat de tenir una relació propera amb els altres. Això inclou mantenir una vida sexual plena i satisfactòria. A la tercera edat, cal adaptar aquests desitjos als canvis físics o de salut dels dos membres de la parella.

La sexualitat no és només per als joves. Tot i el tabú que hi continua havent al voltant d’aquest tema, moltes persones grans continuen gaudint de relacions sexuals satisfactòries. A més, a la tercera edat, el sexe no només aporta satisfacció, també és bo per a la salut física i l’autoestima.

El sexe és una forma més de comunicació per a la parella, i inclou petons, mirades, carícies, paraules, etc. Per tant, una bona comunicació entre els dos membres de la parella és fonamental, ja que s’han de posar d’acord de com fer-ho, quan i on. La majoria de persones grans tenen la capacitat de gaudir del plaer sexual, encara que tinguin certes limitacions pròpies de l’envelliment.

Habitualment, la població gran veu la sexualitat des de dos punts de vista molt distants. N’hi ha que afirmen que tenen més satisfacció amb la seva vida sexual perquè tenen menys distraccions, més temps i privacitat que quan eren més joves. Però també hi ha gent gran que afirma que els problemes de salut, la baixa autoestima o preocupacions variades fan que no gaudeixin de les relacions íntimes.

Problemes de salut

Un estat de salut deficient i les malalties cròniques, com la malaltia cardíaca, la diabetis, la demència o l’artritis, dificulten la vida sexual i la intimitat.

Aquestes patologies i els seus tractaments mèdics poden disminuir el desig sexual i, a vegades, derivar en dificultats per aconseguir i mantenir l’erecció o l’adequada lubricació vaginal. En aquests casos, es tracta de parlar-ho amb la parella i d’explorar noves opcions, i també consultar possibles solucions amb el metge.

Per exemple, si el dolor de l’artritis és un problema, es poden provar diferents postures sexuals o fer servir calor per alleujar el dolor articular abans o després de l’activitat sexual.

A més, algunes cirurgies i medicaments, com ara els tractaments hormonals, els neurolèptics, alguns antidepressius o antihistamínics , també afecten la funció sexual.

I, d’altra banda, molts adults grans no saben que encara corren el risc de contreure infeccions de transmissió sexual, com ara herpes, berrugues genitals i gonorrea. És a dir, que l’edat no protegeix d’aquest tipus de malalties, per la qual cosa la protecció continua sent indispensable.

Canvis físics en la dona i en l’home

El pas dels anys, la menopausa en les dones o l’andropausa en els homes, comporten una sèrie de canvis fisiològics que poden influir en la resposta sexual.

• Dones

És comú que a mesura que la dona envelleix noti certs canvis a la vagina, que se sol estrènyer i escurçar. Sobretot, la majoria de dones tenen menys lubricació vaginal, fet que pot provocar que alguns tipus d’activitat sexual, com la penetració, siguin dolorosos.

Davant del problema de sequedat i falta de lubricació, es poden fer servir lubricants per fer que les relacions íntimes siguin més confortables.

• Homes

D’altra banda, quan un home envelleix els nivells de testosterona disminueixen i la disfunció erèctil o impotència es fa més habitual. Aquesta impotència sexual pot fer que l’home trigui més a aconseguir una erecció o que no sigui tan ferma com anys enrere. També tindrà menys força en l’ejaculació i orgasmes més curts.

Si passa de tant en tant, no representa cap problema. Però si aquesta disfunció erèctil és freqüent, s’aconsella consultar-ho amb el metge.

Consells per a relacions sexuals saludables entre persones grans

El sexe pot continuar formant part d’una vida sana i saludable a qualsevol edat.

Per mantenir unes relacions íntimes agradables a la tercera edat, s’aconsella:

• Parlar amb la parella i compartir obertament les necessitats, les preocupacions i els desitjos.
• No assumir que la parella ha perdut l’interès si se senten canvis en la seva actitud cap a les relacions sexuals. El millor és parlar amb ella d’aquesta situació.
• Consulteu amb el metge si es pateixen problemes crònics, apareixen problemes de salut o dificultats a l’hora de mantenir relacions, etc.
• Anar més enllà de la penetració. Les relacions sexuals també signifiquen fer petons, tocar i altres contactes que poden ser igual de gratificants.
• Adaptar les relacions i explorar noves maneres de connectar
• Cultivar la sensualitat i tenir temps per jugar i experimentar.
• Si s’ha perdut la parella, mai no és tard per socialitzar i trobar algú que torni a aportar proximitat i intimitat.

Dra. Claudia Pueyo
Metge de família centre mèdic Atlàntida

Durant l’embaràs, que dura aproximadament 40 setmanes, la dona s’ha d’adaptar a una sèrie de canvis físics i emocionals, però també ha de parar molta atenció a la seva salut. Per això, al llarg dels tres trimestres de gestació, se’n controla l’estat i el del nadó mitjançant diferents proves i exàmens mèdics.

Des del moment en què el test d’embaràs dona positiu, la dona ha de començar a cuidar-se especialment i a fer-se una sèrie de proves mèdiques per comprovar que tant ella com el fetus es troben en perfecte estat. A més, aquestes proves rutinàries ajuden a prevenir o solucionar a temps alguns contratemps i permeten garantir un embaràs sa.

El més recomanable és planificar l´embaràs i consultar amb el ginecòleg, perquè el cos estigui ben preparat des de l´inici.

Aquestes són els controls més habituals, tot i que poden variar en funció de la dona i el desenvolupament de l’embaràs.

Proves el primer trimestre

Abans de les 10 setmanes de gestació, s´ha de fer la primera visita de control. L’especialista fa una història clínica completa de la gestant per saber detalls de la seva salut, si ha tingut embarassos anteriors, conèixer els seus hàbits medicamentosos, tòxics, alimentaris, etc.

En aquesta primera visita s´entrega el “Carnet de l´embarassada”, que s´anirà omplint a cada visita amb les dades rellevants

A més, se sol·licita la primera analítica de sang i orina, per veure, entre d’altres, la funció tiroidal i detectar possibles malalties infeccioses, com ara l’hepatitis B, la sífilis, la toxoplasmosi, la rubèola o el VIH.

També es fa la primera ecografia, per determinar la mida del fetus i la seva situació, confirmar l’edat gestacional, conèixer si l’embaràs és únic o múltiple, i també diagnosticar complicacions prematures com l’avortament espontani. A més, fent servir les mesures de l’embrió, es concreta la data probable del part.

Finalment, cap al final del primer trimestre, es fa una ecografia del plec nucal. Es tracta d’una prova de detecció, entre d’altres, de la síndrome de Down, que mesura el gruix de la capa de líquid al clatell del nadó. El resultat es combina amb una altra prova, el triple screening, per detectar possibles anomalies cromosòmiques. Si el resultat és d’alt risc, se n’ofereixen les proves diagnòstiques: amniocentesi o biòpsia corial.

Proves del segon trimestre

El segon trimestre se sol considerar el més dolç de l’espera. Els marejos i les nàusees inicials van disminuint i la dona es troba més bé.

Cap a la setmana 20 d’embaràs, es porta a terme una ecografia morfològica, en què es poden observar i valorar l’estat dels òrgans del fetus i detectar possibles malformacions, i es mesura la quantitat de líquid amniòtic. És una prova molt important, perquè la majoria dels òrgans ja estan formats i si s’observa alguna anomalia es demanen ecografies més específiques.

A aquesta s’hi suma el test d’O’Sullivan. La prova de tolerància a la glucosa, per cribar la diabetis gestacional. L’embarassada beu 50 grams de glucosa i després d’esperar una hora, se li extreu sang per analitzar com l’absorbeix l’organisme. Si la prova surt alterada, cal fer-ne una altra de més completa, la corba de tolerància oral a la glucosa, que es fa un altre dia i necessita una preparació especial.

També es fa una nova analítica sanguínia, com cada trimestre.

Proves del tercer trimestre

Cap a la setmana 32, es fa l’analítica de sang d’aquest trimestre, que serveix, entre altres coses, per conèixer l’estat de coagulació, molt important per al part.

A més, al voltant de la setmana 34, es fa una ecografia de naixement per valorar el creixement del fetus, la posició del nadó i la quantitat de líquid amniòtic i l’estat de la placenta.

Una o dues setmanes després, es programa un cultiu vaginal, que serveix per detectar l’estreptococ agalàctia, un microorganisme que pot afectar la salut del nadó i que es pot encomanar durant el part. Si l’anàlisi dona positiu, s’administra a la mare medicació durant el part.

En la fase final de l’embaràs, es fa el registre cardiotocogràfic (o les famoses “corretges”) per controlar la freqüència cardíaca fetal i les contraccions uterines. Es col·loca un cinturó al voltant de l’abdomen de la dona durant uns 20 minuts amb uns sensors connectats a un monitor o pantalla. L’aparell registra els batecs del cor fetal i les contraccions, si n’hi ha. Aquesta prova es va repetint els dies previs al part.

El registre permet valorar el benestar fetal durant l’última etapa de la gestació i la resposta del nadó a les contraccions durant el treball de part, fins al naixement.

Dra. Claudia Pueyo
Centre Mèdic Atlàntida

La decisió d´augmentar la família és molt important, i un cop presa cal tenir tota la informació sobre la gestació. Moltes vegades, l’embaràs s´aconseguirà sense problemes, però no sempre és així,  per això cal conèixer les causes de la infertilitat i els tractaments de què disposem avui dia.

La fertilitat és la capacitat de les persones per concebre un fill. Aquest moment té lloc quan l’òvul es fusiona amb un espermatozoide a les trompes de Fal·lopi. Dona lloc a un embrió, que s’implanta a l’úter matern per continuar desenvolupant-se durant l’embaràs.

Quan un home o una dona no poden tenir fills es consideren persones infèrtils.  l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF) defineixen la infertilitat com una malaltia del sistema reproductiu masculí o femení que es caracteritza per no obtenir un embaràs després de dotze mesos o més de relacions sexuals regulars sense fer servir mètodes anticonceptius. Les causes de la infertilitat poden ser físiques, emocionals o ambientals.

Aquesta esterilitat, en molts casos, es pot resoldre gràcies a diversos tractaments  que existeixen avui dia.

Els dies fèrtils

En les dones, l’edat té un paper decisiu a l’hora de quedar-se embarassades. A partir dels 35 anys la fertilitat es redueix gradualment. Amb l´edat, va disminuint la quantitat d’òvuls que queden als ovaris. Per això, per a moltes és important conèixer quins són els dies fèrtils i augmentar, així, les probabilitats d’un embaràs.

El màxim de fertilitat té lloc quan s’allibera l’òvul des de l’ovari. Mentre baixa per les trompes de Fal·lopi és altament fecundable i, un cop acabat el recorregut, mor i s’expulsa a través de la menstruació. L’òvul està 24 hores a les trompes de Fal·lopi i es considera que la dona està en els dies fèrtils durant quatre o cinc dies, que és el temps que els espermatozoides poden viure dins de l’úter. És a dir, la dona està en els dies més fèrtils per quedar-se embarassada dos dies abans i dos dies després de l’ovulació.

Alguns signes d’ovulació poden ajudar a identificar aquests dies fèrtils. Un és, per exemple, el tipus i la quantitat de mucositat del coll uterí. Durant el cicle menstrual van canviant i, els dies previs a l’ovulació, aquesta mucositat es torna més clara i elàstica.

Alimentació i exercicis per aconseguir un positiu

El primer que cal fer quan es decideix tenir un nadó és adoptar, més que mai, una sèrie d’hàbits saludables. I és que l’estil de vida afecta la fertilitat tant dels homes com de les dones.

Una bona alimentació no només influeix a l’hora de concebre, sinó també en el fet de gaudir d’un embaràs saludable. Es recomana també realitzar un exercici moderat i evitar l´exposició a tòxics i fàrmacs

Tractaments de fertilitat

Cada cop és més habitual haver de recórrer a tractaments per concebre. Les causes poden ser diverses, i es recomana consultar el metge si, després d’un any o més de tenir relacions sexuals sense mètodes anticonceptius, no s´aconsegueix un embaràs.

En aquests casos es fa un estudi d´infertilitat i es valora quin serà el tractament més adequat

Aquests tractaments de fertilitat poden ser per a la dona, l’home, o tots dos:.

• El coit programat és el de més baixa complexitat. Es basa en el control de l´ovulació per determinar el moment en el qual tenir relacions sexuals. Es pot fer de manera natural o administrant una medicació hormonal a la dona.
• la inseminació intrauterina. És un procediment mitjançant el qual es col·loquen els espermatozoides ( de l´home o de donant), directament a l’úter a prop de la data en què l’ovari allibera un o més òvuls, per assolir la fecundació.

D’altra banda, hi ha tractaments que es consideren d’alta complexitat, com ara:

• La fecundació in vitro. Es tracta d’extreure els òvuls, fecundar-los amb els espermatozoides al laboratori i després transferir els embrions resultants a l’interior de l´úter.
• Donació d’òvuls. En una ovodonació, es fa una FIV (fecundació in vitro) amb la peculiaritat que els òvuls són d’una donant i els espermatozous són de la parella receptora.

Dr. CarlesRabassa
Centre Mèdic Atlàntida