Repassem les deficiències d’un servei en crisi i analitzem el cost d’algunes de les principals mútues amb presència a Catalunya

No és cap secret que la crisi econòmica ha colpejat molt negativament al funcionament de la sanitat pública del país. Durant aquests anys que, segons diuen, ja comencen a deixar enrere, moltes famílies han vist la necessitat de trobar una solució per accedir a un servei sanitari de qualitat. Algunes de les principals preocupacions de la societat sobre la Sanitat Pública, actualment, són les retallades pressupostàries, les privatitzacions, els copagaments, el tancament de centres de proximitat i la manca de transparència del sistema.

L’alternativa primera és, habitualment, pensar que si un servei públic no funciona cal recórrer al servei privat. Però aquí la crisi juga un altre factor clau: impedeix que la família mitjana catalana pugui permetre l’elevat cost. En resum, precari accés a la Sanitat Pública i impossible accés a la privada.

Analitzem amb un cas pràctic:

Posem que una parella jove acaba de tenir el seu primer fill i vol adquirir una assegurança que cobreixi a tota la família amb un servei complet. Ell té 32 anys, ella 28 i el fill gairebé te 1 any. Consultant algunes de les asseguradores (A i B) de més prestigi al país, ens trobem que aquesta família haurà de pagar 246,18 € mensuals a la companyia A i 241,75 € a la companyia B. El servei inclou, simplificant, assistència hospitalària i extrahospitalària, serveis a domicili, urgències, odontologia, intervencions quirúrgiques i medicina preventiva.

En total, aquesta hipotètica família haurà de pagar anualment 2.954,16 € si contracta la tarifa de l’asseguradora A o 2901 € si opta per la B.

La parella, amb el seu fill acabat de néixer, no hauria d’oblidar, a més, que amb els anys haurà d’anar pagant cada vegada més, ja que les asseguradores tradicionals solen pujar els preus a mesura que els seus socis es van fent grans. Així doncs, la nostra parella hauria de pagar, en 25 anys, 266,25 € mensuals amb l’asseguradora B. Amb la companyia A hauríem de canviar de tarifa per qüestions d’edat de la parella, que ja passarien dos dels 50 anys. Igualment, sortiria una xifra força més elevada.

D’altra banda, contractant una cobertura semblant a la de les mútues amb Medicina Lliure els números són els següents:

Fer-se soci de Medicina Lliure, amb accés a serveis privats de totes les especialitats al 50%, alta cobertura a l’estranger, pòlissa dental i serveis específics i molt complets per a gent gran, surt per 5 € al mes (60 € / any). Res més. Això vol dir que la nostra jove parella tindria una despesa anual total de 180 € en el cas de fer socis als tres membres.

Si després decidissin afegir el més de l’ assegurança d’Hospitalització , la tarifa per persona sortiria per 27,66 € mensuals que, anualment, ascendiria a 995,76 €. En total, doncs, si sumem les dues xifres (de soci i de l’assegurança d’hospitalització), sortiria una cobertura total de les necessitats mèdiques de la jove família per només 1175,76 € anuals (un estalvi mínim de més de 1.700 € anuals) .

En ambdós casos – contractant només la tarifa de soci o contractant, també, l’assegurança complementària – tant fa si el fill té 1 any com 25, o si la nostra jove parella té 28 i 32 anys o 53 i 57. El preu no canvia. Les prestacions són igualment completes. I, sobretot, quan el fill de la nostra suposada parella deixi de viure amb els seus pares per formar la seva pròpia família, aquesta jove parella que va contractar els serveis de Medicina Lliure amb tot just 30 anys d’edat comptarà amb la millor atenció a la dependència pel mateix preu exacte.