La hipermetropia és molt freqüent i es calcula que afecta un 12% dels espanyols, impedint-los veure amb nitidesa els objectes de prop. En néixer, un 80% dels nadons són hipermetrops i, a mesura que creixen, l’ull se’ls allarga i la hipermetropia es redueix.

La hipermetropia és un defecte de refracció molt freqüent que fa que les imatges s’enfoquin per darrere de la retina, en lloc de sobre ella. Això genera que la persona tingui una visió borrosa, principalment, de prop.

La hipermetropia no es pot prevenir; per això són tan importants les revisions oculars periòdiques.

Quin origen té la hipermetropia?

Una persona amb hipermetropia no veu amb nitidesa els objectes de prop, però sí que distingeix amb claredat els que té lluny. Això és perquè la llum que li entra a les pupil·les no s’enfoca correctament a la retina perquè l’ull és més curt del normal o la còrnia massa plana. Això fa que les imatges s’enfoquin darrere de la retina i, per això, quan llegeix un llibre, per exemple, té la visió borrosa.

És important no confondre la hipermetropia amb la presbícia, que també es coneix com a vista cansada, i també causa visió borrosa de prop. En el cas de la presbícia, es deu a la pèrdua d’elasticitat del cristal·lí i, generalment, apareix a partir dels 40 anys.

Qui pot patir hipermetropia?

Segons dades de la Societat Espanyola d’Oftalmologia, un 12% dels espanyols pateix hipermetropia. És freqüent però no és progressiu ni té repercussions greus. Aquest tipus de problema de visió sol ser hereditari. Si un pare o mare és hipermetrop, hi ha més risc que els seus fills també ho siguin. Però no cal que un pare o una mare sigui hipermetrop perquè els seus fills siguin hipermetrops. A més, un 80% dels nadons són hipermetrops. Tot i que, de manera natural i a mesura que creixen, la forma de l´ull canvia i aquesta patologia es va reduint.

En la joventut, si es pateix d’hipermetropia lleu, els músculs oculars la solen compensar i la persona aconsegueix veure-hi bé de lluny i correctament de prop. Però amb l’edat aquesta capacitat es va perdent.

Símptomes habituals

Aquest problema visual afecta la visió i sol comportar aquests senyals o símptomes en les persones hipermetrops:

• Mala visió de prop
• Dificultat o impossibilitat de llegir quan la lletra és petita
• Mirar entretancant els ulls
• Mal de cap
• Fatiga ocular
• Ulls vermells i irritats
• Punxades als ulls
• Estrabisme

Tipus d’hipermetropia

Tot i que les xifres varien, es calcula que segons el nombre de diòptries hi ha:

• La hipermetropia lleu o baixa (entre 1 i 3 diòptries)
• La hipermetropia moderada (de 3 a 6 diòptries)
• La hipermetropia alta o elevada (més de 6 diòptries)

Es pot corregir la hipermetropia?

Sí. De fet, aquest problema de visió no desapareix si no s’aplica cap mena de correcció per veure-hi amb claredat de prop.

La hipermetropia és molt fàcil de corregir. La millor correcció dependrà del pacient mateix: dels seus ulls i del seu estil de vida. Serà l’oftalmòleg qui ajudarà a determinar la millor manera de controlar aquest defecte refractiu.

Les opcions principals són:

• Ulleres graduades
• Lents de contacte
• Cirurgia làser

Com és la cirurgia per tractar aquest problema de visió?

Abans d’una cirurgia, l’oftalmòleg farà un examen per avaluar l’estat de l’ull del pacient i si el el gruix de la còrnia ho permet. La cirurgia LASIK és una opció cada cop més sol·licitada, per l’alta eficàcia i seguretat.

És una intervenció ràpida i indolora que fa servir el làser per modificar la forma d’una part de la còrnia. A més, el postoperatori és molt ràpid. El pacient pot tornar a les seves rutines després de 48 hores, aproximadament.

Què puc fer si tinc hipermetropia?

Igual que amb altres problemes refractius, com la miopia o l’astigmatisme, es recomana als pacients:

• Anar a l’oftalmòleg quan apareguin els primers senyals
• Fer servir les ulleres o les lents de contacte en els moments en què el metge ho ha indicat
• Fer activitats a l’aire lliure diàriament
• Fer servir llum ambiental adequada quan es treballi amb l’ordinador o quan es llegeixi
• Fer descansos de la vista de manera freqüent mentre es llegeix o es treballa

Dra. Clàudia Pueyo
Centre Mèdic Atlàntida

Es calcula que dels 67 milions de persones que hi ha al món amb glaucoma, la meitat d’elles pateixen el glaucoma agut d’angle tancat. El problema a l’hora de diagnosticar-lo és que els seus símptomes es poden confondre amb altres afeccions que no tenen res a veure amb els ulls i, de fet, el 65% dels casos reben un diagnòstic erroni a l’atenció primària. El glaucoma agut d’angle tancat comença normalment amb dolor agut als ulls, nàusees, vòmits, reducció de la visió i feixos de colors al voltant dels punts de llum. Però no tothom presenta aquests símptomes i d’aquí venen els erros en el diagnòstic.

Una intervenció preventiva

Poder prevenir aquest tipus de glaucoma és, doncs, un dels objectius dels especialistes i per això disposen d’una tècnica anomenada iridotomia. S’utilitza sobretot en pacients als quals se’ls detecta que tenen els ulls d’angle estret i té com a objectiu principal prevenir l’aparició sobtada del glaucoma. També es fa servir com a tractament, un cop s’ha patit un episodi de glaucoma, per evitar que torni a aparèixer.

La iridotomia consisteix a fer amb un aparell làser un orifici molt petit a la perifèria de l’iris per comunicar les dues càmeres de l’ull, l’anterior i la posterior. D’aquesta manera s’equilibren els nivells de pressió intraocular a les diferents parts de l’ull i s’evita que un episodi de sobrepressió pugui derivar en un glaucoma.

Només 10 minuts

La iridotomia és considerada una tècnica senzilla, eficaç i ràpida. De fet, triga només al voltant de 10 minuts i es realitza a la consulta de l’especialista, sense cap preparació prèvia específica. Normalment, s’aplica un anestèsic per via tòpica abans de la intervenció.

Igualment, la recuperació després de la intervenció és pràcticament immediata. Potser el pacient nota al principi algunes molèsties, una pèrdua de l’agudesa visual o una inflamació lleu, però normalment al cap de 24 hores ja pot fer vida normal.

La iridotomia és una bona alternativa a una altra tècnica anomenada iridectomia: un procediment quirúrgic que consisteix a extirpar l’iris de manera parcial com a tractament del glaucoma agut d’angle tancat. La iridotomia és un procediment més segur que aquesta intervenció quirúrgica, ja que no és necessari obrir el globus ocular.

Senyals d’alerta

Prevenir les afeccions visuals no sempre és possible. Molts problemes de la vista són genètics, altres són adquirits sense causa aparent, alguns estan relacionats amb l’edat… Aprendre a identificar els símptomes dels trastorns més comuns és essencial per a diagnosticar el problema com més aviat millor i començar a tractar-lo. Quins són els senyals d’alerta dels principals problemes de visió?

Els símptomes depenen de la malaltia que es pateix. En el cas de la miopia, aquesta s’identifica per la dificultat que presenta la persona afectada en realitzar activitats com llegir cartells, identificar persones a la llunyania i, en general, distingir clarament objectes que es troben a una distància considerable. No obstant això, les persones miops no mostren problemes a l’hora de llegir cartes o llibres, i poden enfocar amb claredat objectes propers.

En canvi, si es pateix de cataractes, un signe d’alerta és tenir la visió ennuvolada, dificultat per a identificar els colors, visió doble o notar certa pèrdua de camp visual.

Si el problema és l’estrabisme, es té una percepció distorsionada de l’entorn.

En qualsevol cas, existeixen diversos símptomes relacionats amb els problemes de visió que poden ser l’alarma que ens indiqui la necessitat de visitar un oftalmòleg. Es tracta dels mals de cap freqüents, llagrimeig, mareig, enrogiment dels ulls, dificultat en llegir durant molta estona o veure llums lluents, per exemple. En aquests casos, cal anar a un especialista per tal que revisi l’estat de la nostra salut ocular i, en cas que fos necessari, estableixi un tractament convenient per al problema diagnosticat.

Els 9 problemes més comuns

Els ulls són una part del cos realment sensible i poden danyar-se amb facilitat. Per diferents causes, existeixen multitud de trastorns i problemes de salut relacionats amb la vista. Alguns dels més habituals són:

1. Les cataractes. Impliquen que la vista vagi tornant-se opaca. És una afecció comuna principalment entre la gent gran i, generalment, es pot corregir mitjançant una operació.

2. La miopia. Les persones que la pateixen tenen problemes per enfocar correctament objectes a llarga distància. La forma de corregir aquest trastorn és utilitzant ulleres o lents de contacte, encara que també existeix la possibilitat de passar per quiròfan per tal de solucionar aquest problema.

3. L’astigmatisme. El problema és semblant al de la miopia, però inclou la dificultat d’enfocar objectes pròxims. Es corregeix igualment fent servir ulleres o mitjançant una senzilla operació.

4. La hipermetropia. És un trastorn molt habitual. En aquest cas, existeix una mala percepció dels objectes pròxims. Igual que la miopia i l’astigmatisme, es tracta fàcilment mitjançant l’ús de lents correctores o en el quiròfan.

5. El glaucoma. Augmenta la pressió intraocular. Si no es corregeix, pot acabar alterant el nervi òptic. Una forma de tractar el glaucoma és amb cirurgia làser.

6. L’estrabisme. Els ulls no estan correctament alineats i es genera una percepció defectuosa de l’espai. Hi ha diferents formes de tractar-lo, entre elles la cirurgia o l’oclusió d’un ull.

7. La blefaritis. Causa la inflamació de les parpelles, cosa que pot arribar a resultar realment molesta. El tractament consisteix a aplicar una medicació específica, com pomades o antibiòtics.

8. Ull gandul. Es coneix també com ambliopia. És un trastorn que consisteix en una pèrdua d’agudesa visual sense una causa aparent, i que pot estar relacionat amb altes malalties, com l’estrabisme.

9. El despreniment de retina. No és molt comú, però és una de les malalties oculars més greus, ja que pot causar una pèrdua total de la visió. S’ha de tractar amb celeritat mitjançant tècniques quirúrgiques.

El paper de la prevenció

Els trastorns oculars poden ser deguts a factors genètics, a un fet dramàtic o a un procés natural. També, en alguns casos, tenen el seu origen en una mala pràctica o en hàbits poc saludables.

Actuant sobre les causes que podem controlar es poden prevenir alguns dels problemes relacionats amb la visió: per exemple, per tal de no forçar la vista, és convenient llegir amb una il·luminació adequada. Igualment és recomanable reposar uns minuts cada dues hores quan s’utilitza un ordinador, evitar forts contrastos de llum o mantenir net el vidre de les ulleres.

En el cas de les ulleres de sol, han de disposar de filtres adequats per a raigs ultraviolats i estar homologades.

Per altra banda, també influeix portar una vida sana: menjar de forma saludable, fer esport i evitar substàncies com el tabac o l’alcohol també ajuda a prevenir els trastorns de la vista. Per últim, davant el mínim símptoma d’afecció, s’ha de visitar el metge per tal d’evitar que el possible trastorn s’agreugi.

Dr. CarlesRabassa
Centre Mèdic Atlàntida

Un cop detectada la cataracta, també és important seguir uns hàbits de vida que no perjudiquin la salut dels nostres ulls, com el tabac, una alimentació desequilibrada o exposar-los al sol sense la protecció adequada. De fet, aquests elements també poden contribuir a l’aparició de la cataracta, que si no es tracta, ens deixarà sense veure-hi de manera progressiva.

Les cataractes són una de les primeres causes de ceguesa al món, sobretot en països poc desenvolupats, mentre que als llocs de rendes més altes és la primera patologia en nombre d’intervencions. A Catalunya, s’ha operat gairebé 16.000 vegades aquest any i encara hi ha prop de 24.000 pacients en llista d’espera, pel que fa a la sanitat pública. Les llistes d’espera són de gairebé sis mesos.

Afecta principalment les persones grans

La importància quantitativa de les cataractes es deu, sobretot, a l’allargament de l’esperança de vida, ja que el principal tipus d’aquesta patologia està relacionada amb l’edat. Es calcula que la meitat de persones de més de 65 anys estan afectades de cataractes. Però, encara que minoritaris, també hi ha casos de cataractes per condicionants genètics, traumatismes oculars, malalties de l’ull i altres malalties com la diabetis o la hipertensió i també poden estar relacionats amb el consum d’alguns fàrmacs com els corticoides.

La cataracta es produeix per la pèrdua de transparència del cristal·lí, que és la lent que hi ha darrere de la pupil·la. Aquesta lent és la que ens permet que puguem enfocar quan mirem. Si el cristal·lí es va tornant opac, provoca que de manera progressiva es vagi perdent la visió. Per això, l’únic tractament eficaç consisteix a operar l’ull per substituir el cristal·lí natural per una lent artificial. Prèviament, es desfà la cataracta i s’aspira amb ultrasons (el mètode convencional) o, en els últims anys, amb làser.

Tractaments

Les millores en els tractaments fan que ara com ara la intervenció duri al voltant dels 10 minuts (en funció, és clar, de la gravetat de la cataracta) i que no requereixi ni anestèsia local, només unes gotes anestèsiques. A més, la recuperació és molt ràpida i en poques hores ja es pot tenir una visió força bona, que anirà millorant de manera progressiva en les setmanes següents.

Les cataractes s’operen des de fa segles i fins al segle XVIII es feia servir una tècnica anomenada reclinament. Consistia a introduir una agulla a l’ull per dislocar el cristal·lí i empènyer-lo contra l’humor vitri.

Dr. Carles Rabassa
Centre Mèdic Atlàntida