Existeixen quatre tipus de riscos laborals: els de seguretat, els ergonòmics, els higiènics i els psicosocials (Generalitat de Catalunya, 2005). A partir de 1974, amb l’Assemblea Mundial de la Salut es va començar a tenir en compte la importància dels efectes psicosocials en el benestar dels treballadors; aquests factors consisteixen en la interacció entre el treball, el medi ambient, la satisfacció, les condicions de l’organització, la cultura, les capacitats del treballador, les seves necessitats i la seva situació personal (OIT, 1986).

És a dir, de la mateixa manera que algú que treballa amb maquinària pesada està exposat a riscos laborals de seguretat, ja que podria lesionar-se carregant alguna peça o si aquesta li caigués en el peu; un informàtic pot sofrir riscos laborals psicosocials, per exemple, si ha de dur a terme un volum de treball insostenible per a una sola persona i, a més, el seu cap li exigeix que no es vagi del treball fins que no ho hagi acabat, produint-li així un alt nivell d’estrès. Un altre exemple podria ser el d’una mare que vol passar temps amb els seus fills però, d’altra banda, necessita dedicar-li moltes hores a la feina perquè tem perdre-la. En aquest cas, no aconseguiria conciliar la vida familiar amb la laboral posat que en el treball està pensant que vol estar amb la seva família i quan està amb la seva família està pensant que està perdent hores que hauria de treballar.

Aquests factors psicosocials tenen una sèrie de característiques que els fa difícils de mesurar i, per tant, difícils de prevenir lloc que romanen a l’espai i el temps, afecten als altres riscos, són difícils de objetivizar, tenen escassa cobertura legal, es veuen influenciats per altres factors i són difícils d’intervenir (Moreno i Báez, 2010).

Què impliquen els riscos laborals a la vida real?

Per entendre-ho, anem a comparar un risc de seguretat amb un psicosocial: l’empleat que treballa amb maquinària pesada, com s’ha esmentat anteriorment, i pot ser que estigui exposat a massa decibels durant la seva jornada laboral, i pot ser que també tingui el risc que li caigui una peça pesada en el peu; això es pot objectivar fàcilment, ja que mesurant els decibels dels sorolls de la fàbrica podrem trobar uns auriculars adequats per insonoritzar-los i que el treballador no els pateixi. Pesant les peces podrem trobar unes botes de seguretat adequades per suportar aquest pes i evitar una lesió al peu, per tant, aquests riscos han estat fàcils de mesurar i d’evitar.

No obstant això, no hi ha cap prova que mesuri el sofriment de l’informàtic que passa jornades de fins a 12 hores en el treball perquè no té temps d’acabar el treball i que, a més, ha d’aguantar les faltes de respecte del seu cap que sempre que s’enfada li parla malament, provocant que els altres companys ho vegin i s’acostumin a parlar-li malament també, empitjorant així el clima laboral. Com no es pot mesurar, no es pot objetivizar i això fa que la prevenció i l’eliminació del problema es dificulti.

Com podem pal·liar els riscos laborals?

Com ja hem dit avaluar els riscos psicosocials no és tasca senzilla, i prevenir-los tampoc ho és, no obstant això, podem recollir algunes estratègies que ens poden ser útils:

• Aprenent a delegar tasques.
• Tenir un cert grau d’autonomia i de varietat en les tasques que s’exerceixen.
• Flexibilitzar els horaris.
• Promoure el suport i el bon clima laboral.
• Establir uns horaris per al treball i uns altres per a la família per poder gaudir d’ambdues coses al seu moment.

Segons la Dra. Neira “La prosperitat dels negocis es fonamenta millor en la salut dels treballadors” (Fonaments de l’OMS Per a Entorns Laborals Saludables: Bases, Pràctiques i Literatura de Suport 2010). Des de la Xarxa europea de promoció de la salut en el treball (ENWHP) s’aposta per donar suport a les empreses en la promoció de la salut en el treball (PST), concepte que ens ajuda a millorar i prevenir els divesos riscos laborals i particularment els relacionats amb els riscos psicosocials que s’ha introduït en est articulo, perquè la PST millora l’ambient laboral i produeix beneficis per a l’empresa, per als treballadors i en definitiva per a tota la societat.

Elena García

Equipo de Medicina Lliure