Ben segur que alguna vegada heu vist per la televisió que, els esportistes d’elit que acaben de fitxar per un equip, una de les primeres coses que fan és una revisió mèdica. I en aquesta revisió, els veiem córrer en una cinta amb elèctrodes al pit. Això és el que es coneix popularment com una prova d’esforç i, en l’àmbit sanitari, com una ergometria.
La paraula deriva de dos mots grecs, ergon i metron, que es poden traduir com treball i mesura. Per tant, es tracta de mesurar la resposta del cos, especialment del sistema cardiovascular, quan se’l sotmet a un esforç continuat. De la prova, en surt un resultat positiu -si es detecta alguna anomalia- o negatiu -si no se’n detecta cap-.
Com es fa la prova
La prova consisteix a caminar sobre la cinta -o pedalar en una bicicleta estàtica-, a la qual se li augmenta periòdicament la velocitat i la inclinació. La prova acostuma a durar una hora -incloent la preparació-, de manera que el desgast que s’ha de fer és important. El procés s’acaba quan el metge considera que ja s’ha arribat al llindar d’esforç adient o si el malalt nota algun símptoma: dificultat en la respiració, dolor toràcic, cansament extrem…
El més habitual és que la prova es faci amb uns electròdes al pit -un electrocardiograma- i una mànega al braç per comprovar la pressió arterial. A vegades, els metges també poden considerar necessari fer, després de l’esforç, una ecografia del cor i, en el cas d’algunes patologies, altres proves complementàries.
Per fer la prova, cal tenir en compte aquests consells:
- Vestir roba i calçat còmodes.
- No menjar ni beure una hora abans de la prova. Però tampoc és convenient un dejuni prolongat, per evitar el risc d’una baixada de sucre.
- Evitar els àpats abundants en les 4 hores prèvies.
- Informar al metge de la medicació que es pugui estar prenent per si considera que pot interferir en la prova.
- No consumir begudes alcohòliques ni amb cafeïna en les 3 hores anteriors.
- Evitar l’exercici físic intens o no usual en les 12 hores prèvies.
Afeccions cardíaques
Els metges acostumen a sol·licitar una ergometria quan sospiten que el pacient pot tenir algun problema en el sistema cardiovascular. De vegades, hi ha patologies que poden passar desapercebudes en un electrocardiograma convencional i apareixen quan se sotmet el cos a un esforç important. Alguns signes que fan servir els metges són si el pacient té dificultats a l’hora de respirar, un augment del ritme cardíac, batecs irregulars o palpitacions.
També s’aconsella fer una prova d’esforç si una persona vol començar a fer esport de certa intensitat i no hi està acostumada. És una bona manera de saber com respondrà el cos davant de l’exercici físic i poder actuar així en conseqüència. Per als esportistes habituals, es recomana fer una ergometria un cop l’any, sobretot després de les vacances, quan arrenca una nova temporada. Amb això, es descarten possibles afeccions cardíaques d’aparició recent.
Dr. CarlesRabassa
Centre Mèdic Atlàntida
