L’ull sec és una malaltia crònica molt comuna que té lloc quan hi ha escassetat de llàgrimes o estan deteriorades. Tot plegat produeix una inflamació de la superfície de l’ull. És una patologia ocular que no té una cura definitiva i que sol ser més habitual en les dones, sobretot en els períodes de menopausa i postmenopausa.
Els ulls necessiten llàgrimes per mantenir-se saludables, i la falta de lubricació i humectació de la superfície de l’ull (és a dir, la còrnia, conjuntiva i la pel·lícula lacrimal) té lloc perquè l’ull no produeix la quantitat necessària de llàgrimes que necessita per mantenir-se bé hidratat. També pot ser causada per unes llàgrimes de mala qualitat.
La baixa producció de llàgrimes o la seva mala qualitat és conseqüència d’una mala funció de les glàndules de Meibom, situades a la parpella superior i inferior.
Simptomatologia habitual
La síndrome d’ull sec també es coneix com a queratoconjuntivitis i, a Espanya, és un procés que afecta molta gent encara per diagnosticar. Es calcula que més del 60% de la població més gran de 45 anys pateix aquest trastorn, al voltant d’uns 5 milions d’espanyols. Els símptomes poden comportar problemes de visió i solen agreujar-se en ambients secs o amb molt de vent.
Aquests són els símptomes comuns en els pacients amb ull sec:
- Coïssor als ulls
- Ardor als ulls
- Sensació de sequedat
- Sensació de sorra
- Visió borrosa
- Sensibilitat a la llum
- Pesadesa a les parpelles
- Inflamació o irritació dels ulls
- Dolor quan es fan servir lents de contacte
- Produir moltes llàgrimes.
Quines són les causes més comunes?
Actualment, la síndrome d’ull sec és una de les patologies més presents a les consultes oftalmològiques, i té un origen multifactorial; és a dir, hi ha moltes causes i factors de risc per patir aquesta malaltia ocular crònica.
Una de les causes més comunes en l’aparició del trastorn d’ull sec és l’alteració hormonal, sobretot en les dones durant la menopausa, ja que aquests canvis provoquen una mala funció de les glàndules lacrimal.
Els factors de risc
- Edat avançada. Com més gran, més possibilitat de desenvolupar l’ull sec, ja que al llarg dels anys la llàgrima va perdent qualitat i es tendeix a produir-ne menys.
- Alteracions hormonals. Si és una dona en edat menopàusica, hi ha més risc, a causa dels canvis hormonals d’aquesta etapa.
- Alteracions en la pell com l’acne o la rosàcia.
- Ús abusiu de lents de contacte o col·liris i el fet d’haver-se sotmès a una cirurgia ocular.
- Patir malalties inflamatòries cròniques de la superfície de l’ull, com ara la conjuntivitis al·lèrgica crònica i cremades oculars.
- Patir malalties autoimmunes com diabetis, lupus o fibromiàlgia.
- Prendre alguns fàrmacs crònics, com antidepressius, píndoles per dormir, anticonceptius, antihipertensius i antihistamínics, entre d’altres.
- Ús descontrolat de l’ordinador o d’altres aparells electrònics de lectura.
- Estar en un ambient sec, amb poca humitat o amb molt de vent, o en espais tancats amb l’aire condicionat o la calefacció al màxim.
- Romandre en espais amb molta contaminació.
Molts d’aquests factors de risc es poden prevenir amb uns hàbits saludables i amb una presa de consciència per part de tota la població. Cal evitar, entre d’altres, l’ús abusiu de l’ordinador i altres pantalles per treballar, estudiar o llegir –si no se’n pogués prescindir, cal parpellejar de manera freqüent– i, de la mateixa manera, controlar l’ús de les lents de contacte.
Hi ha tractament per a la síndrome d’ull sec?
Aquesta malaltia ocular no té una cura definitiva, però sí que es poden evitar i/o curar les possibles lesions que ocasiona a la superfície l’ull.
Hi ha tractaments i consells per alleujar els símptomes dels pacients. És a dir, s’han de controlar els factors de risc i incloure mesures ambientals, hidratar la superfície ocular i prevenir la inflamació. Per això es pot:
- Fer servir llàgrimes artificials per augmentar la lubricació de la superfície ocular. Es poden comprar sense recepta i fer servir les vegades que es vulgui. Compostes per aigua, les llàgrimes artificials són una solució salina isotònica o hipotònica que ajuda a allargar la permanència de llàgrima artificial sobre la superfície
- Fer servir col·liris antiinflamatoris per reduir la inflamació de la superfície ocular produïda per la sequedat.
- Protegir-se els ulls del vent amb ulleres envoltants quan s’està a l’aire lliure.
- No fumar i allunyar-se del fum del tabac.
- Estimular la funció de les glàndules lacrimals de Meibom amb calor local sobre les parpelles, massatge a les parpelles i neteja de les vores palpebrals.
- Parpellejar amb freqüència per mantenir la lubricació de la superfície de l’ull. L’ideal és fer-ho, com a mínim, 12-15 vegades per minut.
Seguir una dieta rica en àcids grassos omega-3 (peix blau i marisc), que ajuden a millorar la qualitat de les llàgrimes. També es recomana augmentar la ingesta d’aliments vegetals i fruita seca, i beure molt de líquid.
Dr. CarlesRabassa
Centre Mèdic Atlàntida
