La primavera és una època de l’any propícia a les al·lèrgies, a causa del floriment de moltes plantes. El pol·len d’aquestes flors s’escampa per l’aire i, en ser respirat per persones que hi són sensibles, els desencadena símptomes al·lèrgics. Però aquesta afecció, que pot ser puntual de la primavera, també es pot patir la resta de l’any si la persona és sensible a altres elements i substàncies.

I aquest és el primer dubte que cal aclarir: som al·lèrgics a alguna cosa? Els símptomes varien segons l’òrgan que estigui afectat, però poden anar des de conjuntivitis i rinitis -si afecta els ulls i el nas- fins a asma bronquial – si afecta els bronquis- i urticàries -en el cas de la pell-. Quan l’afectació és general, es pot desenvolupar el que s’anomena una anafilaxi, una reacció molt més greu que sol començar amb picor a tot el cos, seguit de dificultat respiratòria i caiguda de la tensió arterial. Si no es tracta de manera urgent, pot provocar la mort de la persona.

A què som al·lèrgics

Si sospitem que tenim alguna al·lèrgia, ve el segon dubte: a quina substància o producte som sensibles? Si la relació causa-efecte no és gaire evident, ens caldrà estar alerta de quan patim els símptomes i en quines circumstàncies, perquè és el primer que solen preguntar els metges. A més, també és important saber si tenim antecedents familiars d’al·lèrgia i establir si hi ha cap relació entre l’augment dels símptomes i els llocs de residència i de feina o el contacte amb determinats animals o plantes.

A partir d’aquesta primera anàlisi, es poden fer diverses proves diagnòstiques per determinar quina és la causa de l’al·lèrgia:

  • Proves cutànies. S’inocula l’al·lergen sospitós a la pell per veure si produeix reaccions.
  • Anàlisi de sang. Serveix per determinar la presència d’anticossos específics per a determinades substàncies.
  • Proves d’exposició controlada. Es practica quan el diagnòstic encara no és clar. Es pot fer un test de provocació ocular, nasal o bronquial amb l’al·lergen sospitós o un test oral o injectat amb l’aliment o medicament sospitós. I a partir d’aquí, estudiar-ne els símptomes que provoqui. Aquesta prova es fa a l’hospital.

desperate-5011953_1920

En creixement

L’al·lèrgia és una resposta immunològica exagerada de l’organisme quan entra en contacte amb determinades substàncies o productes externs. Són elements que a la majoria de les persones no els afecten, perquè normalment no són nocius. Els al·lèrgens més comuns són els àcars de la pols, el pol·len, el pèl d’alguns animals I les espores dels fongs. Però també hi ha força gent sensible a determinats aliments, al làtex, a diversos medicaments… la llista és llarga.

En els darrers anys s’ha observat un increment dels casos d’al·lèrgia en els països desenvolupats, on ja afecten més del 20% de la població. Un creixement que s’atribueix a factors ambientals  -com la contaminació– i també, paradoxalment, al fet de ser un entorn amb bones condicions sanitàries i higièniques. Això fa que el nostre cos no hagi de fer front a tants gèrmens com anys enrere i aleshores el nostre sistema immunitari reacciona atacant substàncies que no són nocives.

Si voleu saber-ne més, aquest web us pot resoldre molts dels vostres dubtes.