Avui dia existeixen molts estereotips sobre la vellesa. La paraula vellesa té moltes vegades una connotació negativa ja que s’associa al final de la vida, problemes de salut o fragilitat. Si a una persona se li dóna a escollir entre ser jove o gran, el més probable és que esculli la primera opció ja que té molta vida per davant, però què passa si un escull ser gran, doncs implica que a diferència del jove ha tingut l’oportunitat de créixer, d’experimentar, de conèixer, en resum, ha tingut una experiència doncs l’edat no és més que un nombre que assenyala l’experiència vital, cosa que triar ser jove això es converteix en una incertesa.

Un dels grans problemes que enfronta la vellesa actualment és de caràcter social: la construcció social que es fa sobre una persona major a partir d’estereotips, destacant les connotacions negatives abans que les positives, convidant a donar una visió depriment de la vellesa, creient que el seu rendiment no serà bo, elaborant estratègies d’evitació ja que responen a profecies socials que se suposa que els majors ja no poden o han de (Arias i Iacub, 2010). Tot això acaba per dificultar l’oportunitat d’envellir bé.

La valoració que es dóna de la vellesa no sempre és la mateixa en tots els llocs, ja que pot variar en funció del tipus de societat en la qual s’estigui:

  • En societats caçadors-recol·lectors: en aquest tipus de societat, les persones majors ocupen un rol important amb quant a les obligacions, atès que s’encarreguen de la transmissió simbòlic-cultural del coneixement a causa de la seva experiència acumulada i perquè no compten amb registres escrits que permetessin transmetre el saber.
  • En societats agrícoles: En aquest cas les persones majors ocupen un estatus dominant tant en l’àmbit familiar com a social i la seva autoritat s’imposa mitjançant una sèrie de normes culturals que afavoreixen la coexistència i coresidencia intergeneracionals.
  • En societats industrials: vindrien a ser les societats com la qual vivim, les persones majors normalment estan aïllats de la resta del grup o reben ajuda dels seus descendents mentre no posin en perill el seu nivell de benestar estàndard (Carbajo, 2009).

estereotipos sobre la vejez

Com podem observar en aquests tres tipus de societats el valor i el rol que juga una persona major és molt diferent, per la qual cosa nosaltres decidim quin significat i quin rol li volem donar a la paraula vell, una paraula que significa saviesa i experiència podent tenir la seva importància dins de la societat o bé un significat de fragilitat i inutilitat apartant-lo de poder donar-li l’oportunitat de ser útil.

D’altra banda, hi ha estudis sobre el fet que el benestar, la felicitat, la satisfacció vital i l’afecte positiu no decreixen en la vellesa. S’ha observat que a mesura que passa el temps no només es mantenen sinó que es pot veure augmentat, produint el que es coneix com la “paradoxa de la vellesa”. Encara que hi hagi un declivi físic i cognitiu, es manté i fins i tot pot veure’s incrementat el benestar psicològic. Això permet trencar l’estereotip negatiu que les persones majors són persones depressives o d’humor negatiu.

Respecte a les emocions, en les experiències de fluïdesa (es refereix a un estat psicològic que poden experimentar les persones en l’execució d’activitats motivades intrínsecament), les emocions positives segueixen presents i es mantenen a un nivell similar a la dels adults joves.

Si parlem de la sexualitat en la vellesa, un pot caure en la temptació de pensar que una persona major perd l’apetit sexual o no desitja mantenir relacions sexuals. No obstant això hi ha estudis que ens indiquen que no és així, la disminució de la sexualitat es deu més al deteriorament de la salut o el fet de ser vidu que a l’augment de l’edat, i fins i tot hi ha estudis longitudinals en què van mostrar que els adults majors tenen una sexualitat activa.

A manera de conclusió, tenim d’una banda que sí és veritat que amb el pas dels anys el risc de patir una malaltia augmenta, així com la presència de deteriorament cognitiu, però d’altra banda hi ha molts estereotips sobre la vellesa que no són reals, com que són menys feliços o es gaudeix menys de la vida.

El tenir més anys de vida implica una experiència i una visió de la vida que des d’una altra manera no es pot obtenir. De nosaltres com a persones i com a societat depèn si volem atorgar-li un significat positiu o negatiu a la vellesa i que aquests puguin exercir un rol actiu o passiu en la societat.

Jordi Quintanilla

Equipo de Medicina Lliure