Estic embarassada: quines proves mèdiques em faré aquests nou mesos?

Durant l’embaràs, que dura aproximadament 40 setmanes, la dona s’ha d’adaptar a una sèrie de canvis físics i emocionals, però també ha de parar molta atenció a la seva salut. Per això, al llarg dels tres trimestres de gestació, se’n controla l’estat i el del nadó mitjançant diferents proves i exàmens mèdics.

Des del moment en què el test d’embaràs dona positiu, la dona ha de començar a cuidar-se especialment i a fer-se una sèrie de proves mèdiques per comprovar que tant ella com el fetus es troben en perfecte estat. A més, aquestes proves rutinàries ajuden a prevenir o solucionar a temps alguns contratemps i permeten garantir un embaràs sa.

El més recomanable és planificar l´embaràs i consultar amb el ginecòleg, perquè el cos estigui ben preparat des de l´inici.

Aquestes són els controls més habituals, tot i que poden variar en funció de la dona i el desenvolupament de l’embaràs.

embarazo1

Proves el primer trimestre

Abans de les 10 setmanes de gestació, s´ha de fer la primera visita de control. L’especialista fa una història clínica completa de la gestant per saber detalls de la seva salut, si ha tingut embarassos anteriors, conèixer els seus hàbits medicamentosos, tòxics, alimentaris, etc.

En aquesta primera visita s´entrega el “Carnet de l´embarassada”, que s´anirà omplint a cada visita amb les dades rellevants

A més, se sol·licita la primera analítica de sang i orina, per veure, entre d’altres, la funció tiroidal i detectar possibles malalties infeccioses, com ara l’hepatitis B, la sífilis, la toxoplasmosi, la rubèola o el VIH.

També es fa la primera ecografia, per determinar la mida del fetus i la seva situació, confirmar l’edat gestacional, conèixer si l’embaràs és únic o múltiple, i també diagnosticar complicacions prematures com l’avortament espontani. A més, fent servir les mesures de l’embrió, es concreta la data probable del part.

Finalment, cap al final del primer trimestre, es fa una ecografia del plec nucal. Es tracta d’una prova de detecció, entre d’altres, de la síndrome de Down, que mesura el gruix de la capa de líquid al clatell del nadó. El resultat es combina amb una altra prova, el triple screening, per detectar possibles anomalies cromosòmiques. Si el resultat és d’alt risc, se n’ofereixen les proves diagnòstiques: amniocentesi o biòpsia corial.

 

Proves del segon trimestre

El segon trimestre se sol considerar el més dolç de l’espera. Els marejos i les nàusees inicials van disminuint i la dona es troba més bé.

Cap a la setmana 20 d’embaràs, es porta a terme una ecografia morfològica, en què es poden observar i valorar l’estat dels òrgans del fetus i detectar possibles malformacions, i es mesura la quantitat de líquid amniòtic. És una prova molt important, perquè la majoria dels òrgans ja estan formats i si s’observa alguna anomalia es demanen ecografies més específiques.

A aquesta s’hi suma el test d’O’Sullivan. La prova de tolerància a la glucosa, per cribar la diabetis gestacional. L’embarassada beu 50 grams de glucosa i després d’esperar una hora, se li extreu sang per analitzar com l’absorbeix l’organisme. Si la prova surt alterada, cal fer-ne una altra de més completa, la corba de tolerància oral a la glucosa, que es fa un altre dia i necessita una preparació especial.

També es fa una nova analítica sanguínia, com cada trimestre.

embarazo2

Proves del tercer trimestre

Cap a la setmana 32, es fa l’analítica de sang d’aquest trimestre, que serveix, entre altres coses, per conèixer l’estat de coagulació, molt important per al part.

A més, al voltant de la setmana 34, es fa una ecografia de naixement per valorar el creixement del fetus, la posició del nadó i la quantitat de líquid amniòtic i l’estat de la placenta.

Una o dues setmanes després, es programa un cultiu vaginal, que serveix per detectar l’estreptococ agalàctia, un microorganisme que pot afectar la salut del nadó i que es pot encomanar durant el part. Si l’anàlisi dona positiu, s’administra a la mare medicació durant el part.

En la fase final de l’embaràs, es fa el registre cardiotocogràfic (o les famoses “corretges”) per controlar la freqüència cardíaca fetal i les contraccions uterines. Es col·loca un cinturó al voltant de l’abdomen de la dona durant uns 20 minuts amb uns sensors connectats a un monitor o pantalla. L’aparell registra els batecs del cor fetal i les contraccions, si n’hi ha. Aquesta prova es va repetint els dies previs al part.

El registre permet valorar el benestar fetal durant l’última etapa de la gestació i la resposta del nadó a les contraccions durant el treball de part, fins al naixement.

 

Dra. Claudia Pueyo
Centre Mèdic Atlàntida