Una de les proves mèdiques més habituals avui en dia és la ressonància magnètica, un mètode que permet obtenir imatges molt més precises de l’interior del cos que no pas les que proporcionen les radiografies. A més, a diferència de les radiografies o de la tomografia computada, no utilitza raigs X ni cap element radioactiu, sinó un potent imant i ones de ràdio. Els senyals del camp magnètic reboten en el cos i cada teixit torna senyals diferents. Un ordinador recull aquests senyals i els converteix en imatges. En una sola sessió es poden recollir milers d’imatges.

La ressonància magnètica es fa servir normalment per explorar determinades parts del cos per valorar el seu estat o facilitar que els metges puguin fer un bon diagnòstic. La llista de procediments és llarga, ja que es fa servir des de per ruptures de lligaments fins a l’anàlisi de tumors -tant per detectar-los com per fer-ne un seguiment-. Són molt útils per explorar el cervell, la medul·la i el sistema musculoesquelètic. També permet disposar d’imatges fiables del funcionament d’algunes parts, com per exemple el flux sanguini.

Atenció amb els objectes metàl·lics

La prova acostuma a durar entre 20 i 60 minuts durant els quals el pacient ha d’estar completament quiet, estirat en una taula mòbil que s’introdueix a l’interior de la màquina. De vegades, per veure millor algunes parts del cos pot ser necessari administrar un contrast en el flux sanguini. També es pot valorar la possibilitat de posar sedació en pacients que estiguin nerviosos -si tenen claustrofòbia, per exemple- o en els nens i nenes, per la dificultat de què s’estiguin quiets.

Com que l’aparell consisteix en un imant potent, cal evitar entrar-hi amb objectes metàl·lics, com clips dels cabells, pírcings, joies i rellotges, cremalleres i botons o targetes de crèdit. Per això, si el metge us proposa fer-vos una ressonància heu d’informar-lo de si porteu:

  • un marcapassos
  • grapes per aneurisma cerebral
  • alguns tipus de vàlvules cardíaques artificials o alguns tipus de stents vasculars
  • implants coclears a l’oïda interna
  • articulacions artificials implantades recentment
  • alguns implants dentals

Igualment, també heu d’informar el metge de si esteu embarassada o esteu donant el pit, si patiu claustrofòbia o insuficiència renal greu, si teniu el fetge trasplantat o si sospiteu que podeu tenir al·lèrgia al contrast -els pocs casos reportats estan relacionats amb la insuficiència renal-. Per als casos de claustrofòbia, a banda de la sedació, es pot recomanar també de fer l’exploració en una màquina de tipus obert, en què l’aparell no està tan a prop del cos.

Ressonància3

Menys de 50 anys

La tècnica de la imatge per ressonància magnètica (IRM) és relativament nova, ja que no té ni 50 anys. La primera IRM es va publicar el 1973 i els primers estudis en humans es van publicar quatre anys més tard. En canvi, la primera radiografia en un ésser humà es va prendre el 1895. La imatge per ressonància magnètica es va desenvolupar a partir de la ressonància magnètica nuclear.