Abans de començar, convé aclarir que l’al·lèrgia al sol, com a tal, no existeix. Aquesta expressió tan cridanera és la manera popular de referir-se a un conjunt d’erupcions cutànies que apareixen en exposar-se a la llum solar o artificial. El que es coneix col·loquialment com a al·lèrgia al sol és, en realitat, la fotodermatosi, un conjunt de malalties en les quals predomina la fotosensibilitat patològica, cada vegada més freqüent entre la població, sobretot a l’estiu, quan l’exposició al sol és més notable.
Les reaccions cutànies que s’inclouen en la fotodermatosi es produeixen per una resposta anòmala de la pell davant la radiació ultraviolada, la llum visible i la radiació infraroja. Però, si no estem davant d’una al·lèrgia real al sol, per què se’n diu així? Això es deu al fet que, igual com passa en una al·lèrgia, apareix com a resultat d’una exposició a un al·lergen, i en aquest cas l’al·lergen seria la radiació ultraviolada.
Tipus de fotodermatosi
Amb alteracions diverses i causes múltiples, hi ha fotodermatosis d’origen desconegut, hereditàries o produïdes per determinats medicaments o substàncies que genera el nostre organisme de manera natural. A continuació, expliquem les tres més comunes.
- Erupció polimorfa solar. Provocada per les radiacions UVA i UVB (totes dues ultraviolades), aquesta fotodermatosi és la més freqüent. Apareix de manera sobtada després de les primeres hores d’exposició al sol, els mesos de primavera i estiu. Ho fa en zones que no estan acostumades a l’exposició, com l’escot, les espatlles, els braços i les cames. Zones que solen estar tot l’any exposades al sol, com les mans o la cara, no se solen veure afectades. És una afecció habitual en dones joves i produeix lesions granuloses vermelloses que, a més, piquen.
A mesura que avança l’estiu, se’n van atenuant els efectes, però tornen a aparèixer l’any següent en les mateixes zones. El tractament consisteix a protegir-se amb roba i barrets o aplicar-se fotoprotectors. Si el quadre que presenta l’afectat és greu, es poden administrar antihistamínics i, fins i tot, antiinflamatoris.
- Urticària solar. La diferència principal respecte a l’anterior és que no es presenta únicament a l’estiu, sinó en qualsevol època de l’any, i a més pot fer-ho davant de llums artificials, com les de cabines de bronzejat. Després de pocs minuts d’exposició, apareixen picors, enrogiment i faves, unes lesions que desapareixen en menys de 24 hores.
Més comuna en dones que en homes, el tractament recomanat consisteix a augmentar la protecció solar amb peces de vestir que arribin a cobrir tota la pell i a evitar l’exposició a la llum visible. No hi ha una causa identificada, però es tracta d’una resposta inadequada o exagerada del sistema immune.
- Fotosensibilitat per medicaments: els fàrmacs que més freqüentment ho poden provocar són els antibiòtics, els antiinflamatoris i els diürètics
En relació amb els medicaments, podem establir un parell d’efectes: la fototòxia i la fotoal·lèrgia
- La fototòxia és més freqüent, sobretot en persones grans polimedicades, i és conseqüència de l’absorció de la radiació solar de certes substàncies químiques. Les lesions que provoca són similars a una cremada solar exagerada. Per exemple, antidiabètics orals o antihipertensius poden provocar que la persona que els pren sigui més sensible al sol i es cremi amb més facilitat a l’estiu. En aquest cas, la majoria dels fàrmacs esmentats reaccionen amb la radiació ultraviolada i poden causar lesions cutànies vermelloses i eczematoses acompanyades de picor, coïssor i pigmentació residual a les zones exposades.
- Fotoal·lèrgia: alguns fàrmacs com els antiinflamatoris no esteroides i algunes substàncies amb efecte fotoprotector poden modificar la seva estructura amb la radiació solar, convertir-se en al·lergògens i provocar lesions cutànies.
La prevenció és clau
Si ets especialment sensible a l’exposició solar, pots prevenir la reacció seguint aquests passos:
- Evitar el sol durant les hores pic. Intenta mantenir-te fora del seu abast entre les 12 del migdia i les 4 de la tarda.
- Fer servir ulleres de sol i roba protectora. També és important que facis servir protector solar d’ampli espectre, amb un FPS, com a mínim, de 30. Aplica-te’l de manera generosa i torna’t a posar crema cada dues hores, o més sovint si estàs nedant o suant.
- Evitar una exposició desmesurada a llum solar. Moltes persones experimenten símptomes d’al·lèrgia solar quan s’hi exposen de manera sobtada i després de molt temps sense fer-ho. Per això, augmentar de manera gradual la quantitat de temps que passes a l’aire lliure perquè les cèl·lules de la pell tinguin temps d’adaptar-se a la llum solar és un molt bon hàbit.
Cada persona presenta una sensibilitat diferent respecte a l’exposició solar (o artificial) i als possibles efectes nocius que pugui desencadenar per a la salut. Si presentes alguns dels símptomes que hem descrit anteriorment i creus que ets al·lèrgic al sol, consulta-ho amb un especialista.
Dra. Claudia Pueyo
Directora mèdica adjunta
