Les alteracions en els períodes de descans de nens i nadons són molt freqüents. Alguns dels trastorns més habituals, com els malsons o l’insomni, remeten de manera natural; d’altres s’han de tractar. Els més comuns són la por d’anar a dormir (de separar-se dels pares, de la foscor, dels lladres, etc.), el son interromput o el somnambulisme.

S’estima que una de cada quatre visites al pediatre està relacionada amb algun problema lligat al son. El millor és que pràcticament totes aquestes alteracions solen tenir solució. Però què poden fer els pares per ajudar els fills a tenir un son profund i reparador? T’expliquem com actuar en cada cas.

Trastorns en bebès

Un dels problemes més comuns en els bebès és la interrupció del son; és a dir, que l’infant dormi curts períodes de temps i es desperti freqüentment amb plors. Tot i que és una cosa habitual en molts nadons (especialment durant els tres primers mesos, fins que se’ls estabilitza el ritme de son), si es converteix en una situació que es dona diàriament, de manera exagerada, durant un llarg lapse de temps, el més recomanable és consultar amb un especialista per descartar que hi pugui haver altres problemes.

Tot i això, cal recordar que és normal que els nens es despertin unes quantes vegades a la nit, els primers anys de vida.

Per poder-hi incidir, cal revisar què fa el nadó durant el dia i evitar sobreestimular-lo, sobretot abans de posar-lo a dormir. A més, cal tenir cura de certs elements que incideixen en el son, com ara la llum (ha de ser tènue), el soroll (podem posar música relaxant), la temperatura (de vegades es tapa els bebès amb excés per por que passin fred) o l’estrès dels pares quan agafen l’infant quan plora. La paciència és essencial en aquestes etapes.

sueñoi-infantil2

Problemes en nens

  • Reticències a l’hora d’anar a dormir: hi ha molts nens que presenten dificultat per agafar el son, i per això fan servir ninos, peluixos o mantes per dormir. És un comportament normal que no ens ha de preocupar. Amb tot, quan l’infant mostra una resistència exagerada per anar a dormir i recorre diàriament a excuses o plors, pot ser que ens trobem davant d’un problema més greu.
  • La por a la foscor, a no despertar-se o a sentir sorolls, o la inseguretat d’estar sol són alguns dels factors que porten els petits a allargar el moment d’anar a dormir, amb què aconsegueixen l’atenció dels pares i retarden l’angoixa que els produeix la separació. Davant d’aquesta conducta, els progenitors haurien d’establir una hora per posar el nen a dormir i dur a terme diàriament determinades accions els moments previs, perquè sàpiga que s’acosta el moment de dormir (llegir un conte, donar-li un nino, etc.).

És important evitar activitats, jocs actius o excitants abans de dormir, perquè poden desvetllar l’infant. Tampoc no és gens aconsellable l’ús d’ordinadors o tauletes abans de dormir.

  • Despertar-se a mitjanit: Hem d’observar què és el que causa la interrupció del son, fixant-nos a qui crida, què demana, quines respostes obté, etc. No hem d’encendre el llum i hem d’intentar fer com menys soroll possible, perquè agafi el son aviat i dormi la resta de la nit. Despertar-se diverses vegades durant la nit, fins més o menys els sis anys, és normal.
  • Malsons: Els somnis desagradables es presenten sobretot en nens de menys de cinc anys, especialment en els que són insegurs i ansiosos, tot i que no sempre, i desfermen reaccions de por i angoixa que poden arribar a ser molt intenses. El nen respira de manera agitada, té taquicàrdia, sua, té les pupil·les dilatades i està confús i desorientat, per això el més aconsellable és acompanyar-lo i tranquil·litzar-lo. Durant el dia, es pot parlar d’aquest somni, per tal d’anar calmant les pors.
  • Somnambulisme: És una alteració del son que consisteix en el fet que el nen, sense despertar-se, s’aixeca del llit i es passeja per la casa. Aquest trastorn sol remetre espontàniament, però, si és excessivament freqüent, l’ideal és parlar-ne amb el pediatre. És important tancar bé calaixos, finestres i portes, per evitar accidents.
  • Hipersòmnia: És la tendència a adormir-se durant tot el dia. És vital descartar la possibilitat que es pateixi narcolèpsia mitjançant una revisió mèdica.

Què més puc fer?

  • Posar els menors a dormir i llevar-los regularment a la mateixa hora.
  • Sobretot en bebès, exposar-los durant el dia a la llum natural i mantenir el dormitori fosc de nit, perquè l’organisme relacioni els períodes de son amb la foscor i els de vigília amb la llum.
  • Relaxar-los abans de portar-los a dormir, amb un bany amb aigua tèbia o llegint un llibre… són algunes de les activitats recomanades per reconciliar l’anhelat son.
  • Tenir una ventilació adequada de l’habitació, entre 18 i 20 graus.
  • Mantenir una alimentació sana.
  • Sopar de manera lleugera.
  • Fer activitat física durant el dia, perquè si es fa abans d’anar a dormir, encara pot produir més insomni. L’exercici físic és un bon recurs, ajuda a eliminar l’estrès i millorar el descans.

Si els problemes de son són molt habituals, o si afecten el comportament diürn (el nen està cansat, nerviós, irritable…), consulta el cas amb el metge.

 

Dr. Carles Rabassa
Director Mèdic d’Atlàntida