Més de la meitat de ciutadans europeus pateix cefalees de manera habitual i el 4% pateixen cefalea crònica, o sigui més de 15 dies al mes. Cefalea és el nom tècnic per al mal de cap, una afectació neurològica molt habitual, més comú en dones que en homes, però poc tractat i diagnosticat sovint sense massa rigor. La causa d’això és que a vegades es tracta d’un dolor subjectiu i, per tant, els professionals de la medicina es troben amb símptomes difusos o poc aclaridors.
Dins del que popularment s’anomena mal de cap, els experts hi han descrit un conjunt molt ampli de cefalees, des de les migranyes fins a la neuropatia cranial. La llista és llarga, però si ens fixem en la classificació de la International Headache Society, es poden resumir en 13 apartats segons la seva etiologia. Fins a nou d’aquests apartats són considerats com a celafees secundàries, provocades sovint per agents externs, com l’ús inadequat de medicaments o drogues -inclòs l’alcohol i la típica ressaca– o els traumatismes cranials. Però hi ha 4 famílies de cefalees primàries:
–Cefalea tensional: És la més freqüent. El dolor es presenta a tot el cap de manera regular. La sensació és que alguna cosa estreny el perímetre del cap. Sol produir-se per males postures, contractures musculars o estrès. Millora molt amb l’activitat física i la relaxació. El tractament pot requerir medicació preventiva constant si els atacs són molt freqüents, a més del tractament del dolor agut quan aquest és molt intens.
–Migranya. Es tracta d’una cefalea molt freqüent que afecta entre el 12 i el 16% de la població mundial. Produeix atacs de dolor intens que de forma característica afecta només la meitat dreta o esquerra del cap i s’acompanya de nàusees i vòmits.
–Cefalea en cúmuls. És un tipus de mal de cap extraordinàriament intens. Rep molts altres noms, com Cluster Headache, cefalea histamínica i cefalea de Horton.
–Altres cefalees primàries. Dins d’aquest apartat s’inclouen diversos subtipus, entre ells la cefalea associada a l’activitat sexual, la cefalea benigna per tos, la cefalea benigna per exercici i la cefalea hípnica.
Líder a Neurologia
Les consultes al metge sobre mals de cap ocupen el primer lloc en les unitats de Neurologia i un dels primers llocs en el sistema d’Atenció Primària. Per això, la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) acaba de publicar una guia per ajudar els professionals de la medicina a diagnosticar les cefalees de manera correcta.
Amb el títol de Manual de pràctica clínica de cefalees, aquesta guia, en la seva quarta edició, incorpora les últimes novetats confirmades sobre aquesta qüestió i vol ser una ajuda cabdal per als metges de cara a la diagnosi i al maneig dels malalts que rebin a les seves consultes.
Les cefalees solen tractar-se amb fàrmacs i, encara que no ho sembli, poden ser molt incapacitants, ja que impedeixen que els afectats puguin realitzar una mínima vida laboral i social. Les causes dels mals de cap són múltiples, però entres aquestes n’hi ha de relacionades amb l’estrès, la depressió i l’ansietat. També hi influeix treballar moltes hores en la mateixa postura, el sobreesforç, dormir en una postura anormal o estrènyer massa la mandíbula.
Dr. CarlesRabassa
Centre Mèdic Atlàntida
