El lupus és una malaltia crònica autoimmunitària que pot afectar qualsevol part del cos, com ara pell, articulacions, pulmons, ronyons, cervell… Provoca una inflamació generalitzada i dolor, i perjudica el teixit dels òrgans afectats.
El lupus és una malaltia, en primer lloc, crònica, i això vol dir que els símptomes i els senyals solen durar més de sis setmanes i, en la majoria dels casos, fins i tot anys. D’altra banda, és una patologia autoimmune. És a dir, el sistema immune de la persona no pot apreciar la diferència que hi ha entre els invasors externs i els teixits sans del cos, i produeix autoanticossos que ataquen i destrueixen aquests últims.
Els símptomes més comuns
És una malaltia difícil de diagnosticar perquè la simptomatologia és molt semblant a la d’altres patologies. A més, el lupus pot presentar diversos símptomes que depenen de cada persona, perquè, alhora, afecta diferents òrgans.
De totes maneres, un dels senyals més distintius del lupus és una erupció cutània a la cara que recorda les ales obertes d’una papallona a les dues galtes.
Altres símptomes comuns, més enllà d’aquestes erupcions a la pell, són:
- Dolor i inflor a les articulacions
- Dolor muscular
- Febre sense causa aparent
- Dolor al pit quan es respira profundament
- Mal de cap
- Sensibilitat a la llum solar
- Dits de mans i peus de color blanc o morat amb el fred
- Pèrdua de cabells
- Úlceres a la boca o al nas
- Problemes de coagulació de la sang
- Sensació de cansament extrem
Aquests símptomes poden ser intermitents, van i venen, i deriven en el que es diu brots, que poden ser lleus o més greus. Poden aparèixer senyals diferents durant el curs de la malaltia.
Factors de risc i contagi
Encara avui, l’origen del lupus és desconegut. Segons els darrers avenços, es creu que els gens tenen un paper important en el seu desenvolupament i poden ser un dels factors de risc principals. De la mateixa manera, l’estrès emocional i físic, l’embaràs, el consum de diversos fàrmacs, els estrògens, les infeccions i la llum ultraviolada de la radiació solar també poden desencadenar la simptomatologia d’aquesta malaltia.
En realitat, tothom pot patir lupus, tot i que sol afectar més, per exemple, les dones, en una proporció de 9 dones per 1 home, i encara més les dones adultes afroamericanes. Així mateix, el lupus no és una malaltia infecciosa, per la qual cosa no s’encomana.
Tipologia
Hi ha diferents tipus de lupus:
- Lupus eritematós sistèmic. És el més habitual i pot ser lleu o greu, a més d’afectar moltes parts del cos.
- Lupus discoide. Sol provocar una erupció a la pell que no se’n va.
- Lupus cutani subagut. Aquest tipus causa butllofes després de l’exposició al sol.
- Lupus neonatal. No és comú i afecta els nadons.
- Lupus induït per medicaments. L’originen alguns fàrmacs. Habitualment, quan es deixen de prendre, la malaltia desapareix.
Com es diagnostica el lupus?
A vegades el diagnòstic d’aquesta malaltia autoimmune és complex i pot trigar mesos. No hi ha una prova única per conèixer la seva presència. És a dir, el lupus no es pot diagnosticar amb una sola prova. Normalment, el professional sanitari farà un historial mèdic complet i una exploració física, a més d’una analítica de sang d’anticossos.
En concret, es fa un examen d’AAN, una anàlisi d’anticossos antinuclears, ja que el 97% de les persones amb lupus donen positiu en aquesta anàlisi. Amb uns AAN negatius, el diagnòstic d’una malaltia autoimmune és molt poc probable.
En alguns casos, el metge pot demanar una biòpsia de la pell o dels ronyons, per exemple, per examinar el pacient més internament.
Es pot prevenir?
Com que el lupus pot aparèixer sense manifestar cap mena de símptoma, és complicat establir si una persona pot o no prevenir-ne la presència. Això sí, hi ha certs hàbits saludables que poden reduir les possibilitats que el lupus aparegui:
- Dieta equilibrada. Una alimentació sana pot prevenir la inflamació dels òrgans, que és un dels senyals principals d’aquesta malaltia crònica. També s’aconsella evitar aliments que continguin substàncies químiques com ara pesticides.
- Exercici regular. Practicar activitat física de manera habitual i evitar el sedentarisme és sinònim de molts beneficis: millora l’estat d’ànim, controla el pes i ajuda a desenvolupar resistència contra unes certes malalties.
Tractament
Actualment, no hi ha cap tractament per curar el lupus. El tractament, per mitjà de medicaments i canvis en l’estil de vida, té com a objectiu alleujar el dolor i ajudar a prendre el control de la malaltia.
Així, doncs, amb els tractaments mèdics es pretén evitar l’aparició de nous brots, reduir el dany als òrgans del cos i tractar els símptomes tan bon punt apareguin.
Dr. Carles Rabassa
Director Médico de Atlàntida
