Per Adriana Pou, alumna de practicum UB de Dependentia
La intel·ligència artificial és una tecnologia que es va desenvolupar fa molt de temps, el 1956, però en els últims anys ha crescut moltíssim i a gran velocitat gràcies a l’increment en els volums de dades, algorismes avançats i millores en el poder de còmput i l’emmagatzematge.
Al principi, amb la IA el que es volia era abastar temes com la solució de problemes i mètodes simbòlics. Més tard, van començar a entrenar ordinadors perquè imitessin el raonament humà bàsic, aconseguint que les màquines aprenguessin de l’experiència, s’ajustessin a noves aportacions i realitzessin algunes de les tasques que fan els humans.
Crearà oportunitats d’ocupació o acabarà amb molts llocs de treball? És perillosa? Ens facilitarà la qualitat de vida o l’empitjorarà? Ha de ser regulada pels Estats? Quins límits té la Intel·ligència Artificial?
Aquestes són les preguntes que es planteja la societat respecte a la Intel·ligència Artificial, i que seria bo saber per poder resoldre la incertesa i les possibles pors que creen.
Robots que tenen cura de les persones al Japó
A Tòquio, Japó, el 2015 el govern va destinar subsidis de prop de 92 $ milions, per promoure l’ús de la IA i l’aplicació de robots, està innovant molt i tenen les millors idees. Shintomi és un dels centres pilots que aposten per màscares robòtiques, exosquelets que ajuden a caminar o androides parlants, i tot això ja forma part de la vida quotidiana de la residència d’ancians. El president de centre explica que per ara el resultat és molt positiu.
Una de les màquines més populars, és un llit intel·ligent que es transforma en cadira de rodes, i encara que a primera vista no sembla un robot, és capaç de transformar-se automàticament en cadira, de registrar els patrons de son dels seus ocupants i d’alertar els cuidadors si aquests cauen mentre dormen, o si s’aixequen sobtadament. I ja no només hi ha robots per la gent gran, sinó també per als cuidadors: un vestit muscular que prové de la família dels exoesquelets, el qual és de gran ajuda per a ells, ja que emmagatzema energia cinètica en ajupir-se i la retorna en aixecar-se novament, fent que el pacient sembli més lleuger i protegint la columna vertebral.
La IA és una aposta de futur per al Japó, líder mundial del sector. A més, preveu que el 2060 el 40% de la població sigui més gran de 65 anys. El percentatge de gent que deixa la professió és molt alt i no hi ha gent nova, la piràmide d’edat s’inverteix i hi ha una greu manca de mà d’obra a causa de factors com la baixa natalitat i les polítiques migratòries, és per això que els robots podrien ser la resposta a l’accelerat envelliment que es preveu i dividir el treball entre persones i màquines, complementant-lo. L’ús principal és d’acompanyant, una bona opció per a gent gran o persones amb alguna discapacitat. La companyia que produeix les màquines, pensa que en el futur els robots compartiran els espais socials amb els seus amos, interactuant amb ells i creant una connexió emocional. El robot acompanyant pot reconèixer a individus, recordar-li a algú esdeveniments diaris com quan s’ha de prendre la medicació i fer trucades en cas que hi hagi una emergència. L’avantatge d’aquests robots és que no es cansen, no s’enutgen, no requereixen temps per a ells mateixos i estan preparats per ser-hi quan els vols.
Robots humans
Si es tracta d’interactuar amb humans, per què no construir un humà robot?
Ludwig Resch, enginyer mecatrònic, explica que la robòtica ha arribat fins a un nivell, que els robots en forma d’animal, són convincents precisament perquè poden fer les coses que fan els animals reals i fins i tot més, mentre que els prototips d’humans els falta molt per emular les persones. Així i tot, hi ha un estudi recent de la universitat d’Oxford, que calcula que el 47% dels treballs dels EUA estan en risc de ser automatitzats en els pròxims 20 anys.
Els científics creuen que aquest tipus de robots poden ajudar a millorar la qualitat de vida de la gent gran que viu sola. Com i fins a quin punt?
A Portugal, hi ha el cas d’una senyora de 79 anys que fa un temps que comparteix la seva llar amb un robot assistencial, ella conserva les seves facultats però de vegades oblida les coses, i aquest robot que forma part de la investigació de la UE, és capaç de sintetitzar veus i comprendre paraules i a partir d’aquí construir diàlegs adaptats al que l’usuari exigeix a cada moment de la conversa. L’objectiu és dissenyar-los perquè puguin mesurar la temperatura, saber si hi ha una fuita a la calefacció, etc., que facin coses a distància i que serveixin de llaç d’unió per a la gent gran, entre els seus familiars, amics i cuidadors. Es creu que seran capaços de proposar jocs interactius per a estimular les capacitats cognitives i comunicatives de la gent gran, permetent-mantenir converses, una cosa molt important, ja que a causa de la solitud cada vegada ho fan menys.
L’objectiu últim de la IA és aconseguir que una màquina tingui una intel·ligència de tipus general similar a la humana, és un dels objectius més ambiciosos que s’ha plantejat la ciència. Per la seva dificultat, és comparable a explicar l’origen de la vida, l’origen de l’univers, o conèixer l’estructura de la matèria. Però la complexitat de el cervell dista molt dels models d’IA i fa pensar que no podran aconseguir-se mai les superinteligencias artificials basades en rèpliques de el cervell. El desenvolupament mental que requereix tota la intel·ligència depèn de les interaccions amb l’entorn, i aquestes depenen al seu torn de el cos, del sistema perceptiu i motor. Sense oblidar que la intel·ligència emocional juga un paper molt important en els éssers humans, ja que les emocions són quelcom intrínsec al nostre comportament i activitat mental, i això possiblement mai podrà serà així en una màquina.
Dr. Carles Rabassa
Centre Mèdic Atlàntida
