Els SARS-CoV-2 és el coronavirus responsable de la malaltia Covid-19, que ens ha dut a patir, des de fa gairebé 2 anys, una de les pitjors pandèmies de la humanitat. Va ser detectat per primera vegada a la Xina el desembre de 2019 i des de llavors s’ha escampat per tot el món. L’explosió de la pandèmia ha anat acompanyada per un esforç sense precedents en l’àmbit científic i sanitari per desenvolupar les vacunes necessàries per frenar la malaltia. Però també ha anat acompanyada de la mutació del virus.
Els virus muten sempre. És un mecanisme que té com a objectiu augmentar la seva capacitat d’infecció dels organismes als quals ataca. Per això, sovint les mutacions permeten al virus tenir un major grau de transmissió d’un individu a un altre. De fet, des de la seva aparició, el SARS-CoV-2 pot haver patit milers de mutacions, però n’han aparegut quatre variants principals, que han estat batejades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) amb lletres gregues per evitar així que es designin amb el seu lloc d’aparició i se’n pugui fer un ús polític.
A banda de la soca principal detectada a Wuhan el desembre de 2019, en aquests moments les autoritats sanitàries tenen sota vigilància aquestes quatre variants:
- Alfa: detectada al Regne Unit el setembre de 2020. Té una segona variació que va aparèixer el gener de 2021.
- Beta: la mostra més antiga és del maig de 2020 a Sud-àfrica, però es va classificar com a variant de preocupació el gener de 2021.
- Gamma: es va detectar al Brasil el novembre de 2020
- Delta: la primera mostra de què es té constància és va recollir a l’Índia l’octubre de 2020
Diversos efectes possibles
Totes aquestes variants estan sota investigació per determinar quins efectes poden provocar i estudiar si les vacunes són igual d’efectives o cal adaptar-ne la formulació actual. L’aparició de les noves soques és massa recent encara per tenir resultats concloents, però se sap, per exemple, que les variants Alfa i Delta són més transmissibles que el virus original de la Xina.
També se sap que les mutacions poden generar conseqüències com aquestes:
- Augment de la transmissibilitat
- Augment de la morbiditat
- Augment de la mortalitat
- Capacitat per eludir la detecció mitjançant proves diagnòstiques
- Disminució de la susceptibilitat als fàrmacs antivirals
- Disminució de la susceptibilitat als anticossos neutralitzants
- Capacitat per eludir la immunitat natural i causar reinfeccions
- Capacitat per infectar individus vacunats
- Augment del risc de patir afeccions com la síndrome inflamatòria multisistema o la Covid persistent
- Increment de l’afinitat per grups clínics o demogràfics concrets, com ara nens o individus immunodeprimits
Funcionen les vacunes?
Un altre factor que encara s’està investigant és quina protecció ofereixen les vacunes davant d’aquestes noves variants. De moment, s’han fet diversos estudis, encara molt preliminars i no complets, és a dir, no s’han estudiat totes les vacunes amb totes les variants. En els treballs s’indica, per exemple, que les fórmules d’Oxford-AstraZeneca, Pfizer-BioNTech i Novavax mantenen l’eficàcia contra la variant Alfa, però se n’ha detectat una reducció variable -també amb la vacuna de Janssen- respecte a la Beta. Però cal encara molta més investigació per concretar aquestes dades i trobar la millor fórmula per tirar endavant la campanya de vacunació mundial que aturarà la pandèmia.
Dr. CarlesRabassa
Centre Mèdic Atlàntida
