La densitometria òssia, també coneguda com a prova DEXA, és un tipus de radiografia indolora i ràpida que fa servir baixes dosis de raigs X per mesurar la força i la densitat mineral òssia (DMO). Amb aquest examen es poden diagnosticar malalties com l’osteoporosi o l’osteopènia. I també és una prova que es fa servir molt per conèixer, en certes persones, el risc de patir una fractura.

La pèrdua de densitat mineral òssia (DMO)

Com més gran és el contingut de minerals d’un os, més dens i fort és. Com a conseqüència, presenta menys risc de patir fractures. Per contra, un os amb poca densitat mineral òssia té més possibilitats de trencar-se.

Els resultats de la densitometria òssia s’informen com a puntuacions T o Z, que es calculen mitjançant programes informàtics específics.

  • Puntuació T: mostra la quantitat de massa òssia en comparació amb la d’un adult del mateix gènere amb una capacitat òssia màxima. És una puntuació important per prevenir futures fractures.
  • Puntuació Z: mostra la comparativa amb un grup de persones de la mateixa edat i gènere. Permet monitorar el pacient o el tractament que ja segueix.

Quan la DMO és més baixa del que es considera normal, el metge pot diagnosticar osteopènia. Aquest trastorn se sol considerar l’avantsala d’una malaltia més greu i que afecta moltes persones, especialment dones a partir dels 50 anys: l’osteoporosi. Té lloc quan la pèrdua de massa òssia encara és més severa, i pot provocar, a més de fractures, dolor permanent, postura encorbada, pèrdua d’estatura…

 

La densitometria, clau per detectar l’osteoporosi

L’ús de la densitometria òssia va experimentar un impuls important després de la publicació, l’any 1994, d’un informe tècnic de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A partir d’aquell moment, el diagnòstic d’osteoporosi ja no requeria només la presència prèvia de la fractura òssia, sinó que, gràcies a aquesta prova, es disposava d’un mètode que permetia diagnosticar l’osteoporosi més ràpidament, abans que es compliqués o que hi hagués alguna fractura.

Tot i que pot recordar altres proves, com ara una radiografia, una DEXA és diferent. Una densitometria òssia mesura el contingut de calci i altres minerals dels ossos, cosa que no es pot calcular amb una radiografia normal.

Segons la International Society for Clinical Densitometry (ISCD), s’aconsella fer una densitometria òssia a totes les dones de més de 65 anys i a tots els homes de més de 70 anys. De la mateixa manera, és recomanable per a pacients que presenten factors de risc perquè la seva densitat mineral òssia és baixa, com ara l’ús de certs medicaments, haver tingut una factura prèvia o presentar un baix pes corporal.

 

Cada quant de temps s’hauria de repetir una densitometria?

En pacients que ja estiguin rebent algun tractament per combatre una baixa densitat òssia, es calcula que cada dos anys és suficient. Si no reben tractament, la periodicitat variarà entre els dos i els cinc anys, segons els valors densitomètrics detectats a l’última prova.

En les dones postmenopàusiques, es recomana, a més, repetir l’exploració després d’un any de la primera DEXA, per establir la tendència de l’evolució de la massa òssia.

Els metges, a més, solen tenir en compte una sèrie de factors de risc a l’hora de determinar si una persona és més o menys propensa a patir pèrdua de massa òssia. Són els següents:

  • Baix índex de massa corporal
  • Dones postmenopàusiques que no reben estrògens
  • Antecedents familiars de fractura de maluc
  • Tabaquisme i/o consum excessiu d’alcohol
  • Ús de medicació que s’associa amb pèrdua de massa òssia, com ara els corticoesteroides en altes dosis o durant un temps prolongat
  • Malalties que afecten la salut òssia, com ara l’artritis reumatoide, i malalties inflamatòries dels ossos, diabetis, hipertiroïdisme, etc.

 densiometria

M’he de preparar d’alguna manera especial per a la DEXA?

Quan s’ha de fer una prova complexa, es tendeix a pensar que el nivell de preparació és directament proporcional. I no sempre és així. Malgrat que la densitometria requereix prescripció mèdica, normalment del traumatòleg o el ginecòleg, el pacient no ha de portar a terme cap preparació especial. Pot consumir aliments i medicaments amb normalitat el dia abans.

De tota manera, sí que hi ha certes recomanacions:

  • No prendre suplements de calci com a mínim 72 hores abans de la prova.
  • No haver fet alguna prova mèdica amb contrast dues setmanes abans.
  • Anar-hi amb roba còmoda, sense botons, cremalleres, cinturons… que obstrueixin la visibilitat.
  • Portar els resultats de densitometries passades, si n’hi hagués.
  • No fer la prova si s’està embarassada o se sospita que se’n podria estar.

 

Normalment, es prenen imatges de la columna i del fèmur. Tot i això, en el cas que alguna radiografia no fos interpretable en el moment de l’examen, es prendria una imatge de l’avantbraç. Per diagnosticar l’osteoporosi, se sol mesurar la densitat òssia de les vèrtebres L2, L3 i L4, així com del coll del fèmur.

La prova dura entre 10 i 30 minuts, en funció de l’equip que es faci servir i de quines parts del cos s’examinin. El pacient s’ha de col·locar al densitòmetre (equip) estirat en decúbit supí (de panxa enlaire) i s’ha de quedar quiet. L’aparell li passarà per sobre sense tocar-lo, farà la presa de les imatges corresponents i així s’acabarà la prova.

 

Quins beneficis té una densitometria?

  • És un examen no invasiu i de poca durada
  • La quantitat de radiació és molt petita
  • Permet descobrir immediatament si hi ha osteoporosi o risc de fractura
  • Ajuda a determinar si cal iniciar un tractament o estudiar els seus avenços
  • No requereix anestèsia per dur-la a terme
  • No deixa rastres de radiació X en el pacient.

 

Dr. Carles Rabassa
Director Mèdic d’Atlàntida