L’artritis reumatoide és una afecció crònica que causa dolor, inflor i rigidesa a les articulacions, principalment a les mans, els genolls, els peus i els canells.

És una malaltia autoimmune, que vol dir que el sistema immunitari del pacient (el sistema que lluita contra les infeccions del cos) reacciona de manera exagerada contra si mateix.

A més d’afectar les articulacions, ocasionalment l’artritis reumatoide pot afectar altres parts del cos, com ara la pell, els ulls, els pulmons, el cor, la sang, els nervis o els ronyons.

Hi pot haver períodes en què els símptomes empitjorin, que es coneixen com a brots o exacerbacions. Un brot pot ser difícil de predir, però amb tractament es pot disminuir el nombre de brots i minimitzar o prevenir danys a llarg termini en les articulacions.

Algunes persones amb artritis reumatoide també experimenten problemes en altres parts del cos o símptomes més generals, com ara cansament i pèrdua de pes.

L’artritis reumatoide sol aparèixer en persones que tenen entre 20 i 50 anys. Tot i això, els nens petits i la gent gran també poden desenvolupar artritis reumatoide.

 

Què causa l’artritis reumatoide?

Com que es tracta d’una malaltia autoimmune, en l’artritis reumatoide el mateix sistema immunitari ataca les cèl·lules que recobreixen les articulacions per error, fent que les articulacions s’inflin, es posin rígides i facin mal.

Si la inflamació continua estant present durant un període prolongat, pot causar mal a l’articulació. I, en general, aquest mal no es pot revertir, quan ja ha tingut lloc.

Es desconeixen les causes que provoquen l’aparició d’aquesta malaltia, però hi ha evidència que les malalties autoimmunes són hereditàries. A més dels antecedents familiars, el risc de patir artritis reumatoide és més gran en les dones i en les persones fumadores.

 

Un diagnòstic basat en diferents proves

No hi ha una prova única per diagnosticar l’artritis reumatoide. Per fer-ho, cal analitzar diferents factors i resultats, com ara anàlisis de sang, l’examen de les articulacions i els òrgans i una revisió de les radiografies de la zona o un ultrasò.

 

Entre els factors que cal considerar, destaquen:

Rigidesa matutina, que dura almenys una hora i ha estat present durant almenys un mes.

Inflor de tres articulacions o més durant almenys sis setmanes.

– Inflor de les articulacions del canell, la mà o els dits durant almenys sis setmanes.

– Inflor de les mateixes articulacions en ambdós costats del cos.

– Canvis en les radiografies de la mà que són característics de l’artritis reumatoide.

Nòduls reumatoides (bonys) a la pell.

– Anàlisi de sang positiva per a factor reumatoide.

És important tenir en compte que no totes aquestes característiques estan presents en totes les persones diagnosticades amb artritis reumatoide primerenca.

artritis

Com tractar una artritis reumatoide

No hi ha cap cura ni cap tractament concret per a l’artritis reumatoide. Tot i això, el diagnòstic primerenc i el tractament adequat permeten que moltes persones tinguin períodes de mesos o fins i tot anys sense patir cap brot.

Les opcions de tractament principals inclouen:

Medicaments que es prenen a llarg termini per alleujar els símptomes i retardar el progrés de la malaltia. L’objectiu és controlar els senyals i els símptomes d’un pacient i intentar prevenir el dany articular.

Tractaments de suport, com ara fisioteràpia i teràpia ocupacional, per mantenir l’articulació en moviment i, consegüentment, la qualitat de vida i la capacitat de funcionament del pacient.

Cirurgia per corregir qualsevol dany o problema articular greu que es desenvolupi a l’articulació.

 

El dany articular generalment té lloc durant els primers dos anys del diagnòstic, per la qual cosa és important diagnosticar i tractar l’artritis reumatoide com més aviat millor, per prevenir conseqüències a llarg termini.

El tipus de tractament depèn de diversos factors, incloent-hi l’edat de la persona, la salut general, l’historial mèdic i la gravetat de l’artritis.

 

La importància de fer exercici

El dolor i la rigidesa provoquen que moltes persones amb artritis reumatoide es tornin inactives. Amb tot, la inactivitat pot provocar una pèrdua de moviment articular encara més pronunciada, així com contraccions i una pèrdua de força muscular. Aquests factors, alhora, disminueixen l’estabilitat articular i augmenten la fatiga.

Per tot plegat, l’exercici regular, preferiblement controlat per un fisioterapeuta o un terapeuta ocupacional, pot ajudar a prevenir i revertir aquests efectes. És important estar físicament actiu la major part del temps i reduir l’activitat només quan l’articulació estigui inflamada.

Els entrenaments recomanats per afrontar aquest tipus d’artritis són els exercicis aeròbics de baix impacte, com ara caminar, i exercicis per augmentar la força muscular. Això millorarà la salut en general i reduirà la pressió sobre les articulacions.

En els períodes de brot o de més dolor, el més aconsellable és canviar a exercicis suaus de rang de moviment, com ara els estiraments, per mantenir l’articulació flexible.

 

Dr. Carles Rabassa
Director Mèdic d’Atlàntida