Les teràpies de l’entrenament de l’atenció i la cognició poden aportar millores en el tractament de les seqüeles i la recuperació de l’ictus, encara més si es combinen amb les tradicionals mesures físiques, publica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).
La recuperació de les persones que han sofert un ictus o un infart cerebral i que veuen afectades una part de la seva mobilitat corporal realitzen exercicis de fisioteràpia, mentre que les teràpies de l’entrenament de l’atenció es reserven per als afectats en trastorns cognitius com a dificultats en la memòria o l’aprenentatge.
Segons aquesta base, investigadors del Basque Center on Cognition, Brain and Language (BCBL), de Sant Sebastià i l’Imperial Collegue de Londres han realitzat un estudi durant mes de tres anys que desglossa les lesions en el cervell de pacients amb ictus i les dades dels quals suggereixen una nova teràpia per als problemes de mobilitat que causen els infarts cerebrals.
L’anàlisi, publicat en Proceedings of theNational Academy of Sciences (PNAS), dóna lloc a una nova teràpia que consisteix a complementar els tractaments físics que reben els pacients amb aquests problemes amb teràpies de caràcter atencional, com, per exemple, el treball amb videojocs. L’estudi mostra comprendre millor els problemes motrius que sofreixen els pacients amb infart cerebral.
Atenció i motricitat, units per a la recuperació de l’ictus
D’acord a David Soto, investigador del BCBL, “els pacients que tenen lesions en zones cerebrals de control de l’atenció del cervell també tenen problemes en el control de la motricitat, fins i tot quan el moviment requerit per la tasca és molt simple”.
Els investigadors van explorar la localització i el grau de les lesions cerebrals de 167 pacients de ictus durant més de tres anys. A través d’un “gràfic” de les lesions cerebrals realitzat amb ressonància magnètica a cadascun d’ells, es va identificar la part afectada i el tipus i grandària de la lesió, veient la connectivitat entre les diferents zones del cervell. Després, als pacients se’ls va sotmetre a diverses tasques motores, algunes molt simples com agarrar amb força un objecte. Posteriorment, els investigadors van comprovar que aquestes tasques eren “més deficients” en els afectats amb lesions a la zona del cervell que està “immersa” en l’atenció.
Disseny de teràpies específiques per a la recuperació de l’ictus
Soto explica que abans d’aquest estudi es creia que el moviment i l’aspecte atencional eren temes diferents, amb poca vinculació, i que els tractaments habilitats per als pacients amb problemes motrius podrien no servir per als que tenien lesions cognitives.
No obstant això, l’estudi realitzat ha conclòs el contrari. Aquest estudi “estableix una interrelació entre dos sistemes cerebrals que són molt importants per a la conducta i perquè pot obrir noves vies de tractament. Hem de conèixer primer com el nostre cervell controla l’atenció i el moviment, per dissenyar eines terapèutiques eficaces en pacients amb ictus, i dissenyar teràpies específiques a cada individu depenent d’on s’ha produït la lesió en el cervell”.
El següent serà establir un assaig clínic amb pacients que presenten afectacions motores per culpa del ictus i dividir-los en dos grups: un d’ells amb tractament de fisioteràpia i l’altre, amb un entrenament cognitiu complementari.
Manuel Riquelme
Equip de Dependentia
