L’estimulació cognitiva fa referència a desenvolupar activitats amb la finalitat de millorar el rendiment cognitiu, bé general o bé d’algun dels seus processos cognitius. Desenvolupar els processos cognitius és útil i necessari quan es tracta de reduir l’impacte de situacions discapacitants esdevingudes de pèrdues bé siguin sobtades o bé degudes a l’edat. Per tant segons sigui la necessitat d’estimular cognitivament així haurà de ser el disseny de les activitats estimuladores i en aquest cas és molt interessant la utilització de les noves tecnologies.
En aquest sentit, segons Muñoz i Tirapu (2008), un programa ideal d’estimulació cognitiva ha d’incloure:
- Referents teòrics.
- Perspectiva interdisciplinar i múltiple.
- Ordre de prioritats.
- Intervenció precoç.
- Temps suficient de desenvolupament d’activitats terapèutiques.
- Tenir en compte el suport que ofereixen les habilitats conservades.
- Tenir en consideració les variables emocionals.
Per tant els objectius de l’estimulació cognitiva són afavorir el rendiment de les funcions cognitives superiors, sense perdre de vista la necessitat també d’afavorir la interrelació social, ja que aquesta última influeix les variables emocionals.
Actualment, existeixen diferents programes basats en e-learning i/o les noves tecnologies els quals serveixen com a suport per a treballar les diferents àrees cognitives a estimular. Aquestes eines solen tenir bona acceptació ja que presenten un format força lúdic molt més atractiu que les tasques a desenvolupar amb només paper i llapis.
No obstant això, Muñoz i Tirapu (2008) assenyalen alguns desavantatges com poden ser la rigidesa dels programes i la seva incapacitat per atendre les variables qualitatives implicades en l’execució dels usuaris. Aquests desavantatges originen la reflexió sobre la importància de la “presència humana” a l’altre costat de l’activitat a més de la presència tecnològica representada per l’ordinador.
Una forma actual de donar resposta a aquesta reflexió és la utilització d’una estructura audiovisual interactiva que incorpori la presència constant d’un terapeuta. La qual cosa vol dir que l’estimulació cognitiva amb noves tecnologies és més eficaç quan tenim un professional que quan s’utilitzen sense el suport d’un expert.
Les estructures en xarxa que permeten la participació d’un equip humà “a l’altre costat de la pantalla” tenen com a principal característica la interactivitat inherent a la presenciabilitat. Aquest tipus d’estructures són les utilitzades, entre altres formats, en les videoconferències i en els webinar, aquests últims permeten també l’assistència diferida.
Aquesta estructura ens permet treballar diferents àrees cognitives:
- Atenció.
- Memòria.
- Habilitats motrius.
- Llenguatge.
- Funcions executives.
- Estimulació visual.
Així com també àrees personals i socials relacionades amb la cognició i les emocions.
- Habilitats socials.
- Coneixement de les noves tecnologies.
- Obertura a les noves expectatives socials.
- Increment de la interacció social.
- Incitació a la participació.
- Preservació de la intimitat.
- Component lúdic.
L’estructures audiovisuals interactives les quals inclouen la presència d’un terapeuta permeten utilitzar els avantatges relacionats amb les activitats dissenyades per a ordinadors ja existents afegint la presència d’un professional que proporcioni flexibilitat a la sessió, dins d’un context d’interacció social sense necessitat de desplaçaments.
María Victorina Arrabal Martín
Psicòloga
Col·laboradora Equip Dependentia
