El nostre cos és un organisme que es troba immers en un medi. Al nostre voltant hi ha moltes substàncies diferents amb les quals hem d’interaccionar per sobreviure. L’aire que respirem, el sòl que trepitgem, els aliments, els objectes fets de multitud de materials que toquem, animals com els gossos, els gats, els insectes, i altres organismes més petits com els bacteris i els virus.  Alguns d’aquests elements del medi són bons per nosaltres, d’altres són neutres i alguns clarament nocius. El nostre cos està preparat per detectar les substàncies nocives i reaccionar per eliminar-les. Es posa en marxa generant anticossos, que són proteïnes en forma de “Y” anomenades immunoglobulines. Aquests anticossos tenen la capacitat d’unir-se a l’element nociu, que s’anomena antigen, per marcar-lo perquè sigui atacat per altres components del sistema immunològic, o per neutralitzar-lo directament, per exemple bloquejant les parts d’un microbi que el permeten unir-se a les nostre cèl·lules.

A vegades, però, aquest mecanisme falla. I falla precisament perquè “es passa de la ratlla”.  Davant de substàncies o organismes que no són gaire perilloses o que són neutres (com el pol·len), o fins i tot que ens resulten beneficioses (com el menjar), el sistema immunològic d’algunes persones reacciona com si es tractessin d’elements que cal combatre. És aleshores quan apareix l’al·lèrgia. En aquest cas ja no es parla d’antígens en general sinó d’al·lèrgens, que són els antígens que tenen aquesta capacitat de provocar una reacció al·lèrgica, és a dir una reacció que, per entendre’ns, “no caldria”.

En el primer contacte de l’organisme amb un al·lergen el sistema immune genera anticossos específics per aquesta substància, que viatgen a través de la sang i s’adhereixen a unes cèl·lules immunològiques anomenades mastòcits i basòfils, que es troben en tots els teixits del cos, i especialment en el nas, gola, pulmons, pell i en el tracte gastrointestinal. Els teixits queden així preparats pel segon contacte (i successius) que causarà la reacció al·lèrgica. Quan l’al·lergen s’uneix als anticossos repartits pels teixits com una catifa, els mastòcits i basòfils alliberen grans quantitats de substàncies químiques com la histamina que provoquen la reacció.

La majoria d’aquestes reaccions no són perilloses, però hi ha casos en que és tan intensa que pot posar en perill la vida de la persona. Es tracta del xoc anafilàctic, que es considera una emergència mèdica per la seva rapidesa i gravetat. Els al·lèrgens més habituals que poden desencadenar aquestes crisis en algunes persones són les picades d’insectes, els cacauets, certs fruits d’arbres, la llet, el marisc i alguns medicaments com els antibiòtics.

No estan del tot clars encara els motius de l’al·lèrgia. Sembla que hi ha un component genètic, ja que la majoria de persones afectades tenen una història familiar d’al·lèrgies, o pateixen alteracions que hi estan relacionades com l’asma o èczemes. Tampoc se sap del cert per què el nombre de persones amb al·lèrgies s’incrementa cada any. Hi ha diverses teories que relacionen aquest increment amb el fet de viure en un ambient on hi ha menys gèrmens presents amb els quals va evolucionar el nostre sistema immunològic. Aquesta falta d’interaccions entre el nostre organisme i els antígens “antics” podria causar una deficiència en la regulació del nostre sistema immunològic.

Tipus d’al·lèrgies

Hi ha diversos tipus d’al·lèrgies que podem classificar segons diferents criteris. Per exemple, segons el tipus d’al·lergen tindríem les següents al·lèrgies:

  • Al·lèrgies als aliments: Es produeixen quan el sistema immune respon a aliments inofensius com si fossin una amenaça. Els símptomes més habituals són picor o inflamació a la boca, vòmits, diarrea, punxades al abdomen, èczemes, tensió al coll, dificultats al respirar i baixada de la pressió arterial. Afecten només a l’1% dels adults, a un 8% dels nens i nenes en edat preescolar i a un 2% dels nens i nenes més grans i de recent nascuts.

Cal distingir però entre al·lèrgia i intolerància a un aliment. Les intoleràncies són molt més habituals i no són degudes a la resposta del sistema immunològica, sinó a l’absència d’un enzim necessari per digerir el menjar, com per exemple en la intolerància a la lactosa de la llet.

  • Al·lèrgies ambientals: Són les causades pel pol·len, els dipòsits dels àcars de la pols, els fongs, certes proteïnes, les paneroles o la caspa dels animals (el pèl no és al·lergen contràriament al que es creu habitualment). Els tipus més comuns de reaccions a aquests al·lèrgens ambientals són la rinitis al·lèrgica, l’asma i la dermatitis atòpica.
  • Al·lèrgies als medicaments: Cal anar molt amb compte amb aquestes al·lèrgies perquè poden causar un xoc anafilàctic, una emergència mèdica greu i potencialment mortal. És molt important estar atents als símptomes més lleugers del primer contacte, quan el cos distribueix els anticossos pels teixits, per evitar un segon contacte que pugui provocar una reacció al·lèrgica aguda.
  • Al·lèrgies al verí d’insectes: Causades pel verí que alguns insectes injecten en la pell a través d’una picada. Les més greus i potencialment mortals són les reaccions al·lèrgiques a les picades d’abella o de vespa. També es poden produir reaccions a les picades de mosquit, però són més lleus.

Una altra possible classificació és segons l’època de l’any, que ens donaria les següents al·lèrgies:

  • Al·lèrgies primaverals: L’al·lergen més important d’aquestes al·lèrgies és el pol·len que alliberen els arbres i les plantes a l’aire durant la primavera i que s’introdueix en el nas quan respirem, activant la innecessària resposta immunològica.
  • Al·lèrgies d’estiu: Causades fonamentalment pel pol·len encara existent en l’aire i la pol·lució atmosfèrica típica d’aquest període en les ciutats que afavoreix la creació de compostos potencialment al·lèrgens com l’ozó.
  • Al·lèrgies de tardor: Causades fonamentalment per les espores dels bolets.
  • Al·lèrgies d’hivern: Les espores dels bolets i els àcars de la pols a les cases poc ventilades són els al·lèrgens més habituals a l’hivern. La falta de ventilació també augmenta l’afectació per contacte amb la caspa dels animals o certes substàncies existents en perfums i productes que fem servir a la llar.