Què has de saber sobre la fertilitat i la cerca d’un embaràs?

La decisió d´augmentar la família és molt important, i un cop presa cal tenir tota la informació sobre la gestació. Moltes vegades, l’embaràs s´aconseguirà sense problemes, però no sempre és així,  per això cal conèixer les causes de la infertilitat i els tractaments de què disposem avui dia.

La fertilitat és la capacitat de les persones per concebre un fill. Aquest moment té lloc quan l’òvul es fusiona amb un espermatozoide a les trompes de Fal·lopi. Dona lloc a un embrió, que s’implanta a l’úter matern per continuar desenvolupant-se durant l’embaràs.

Quan un home o una dona no poden tenir fills es consideren persones infèrtils.  l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF) defineixen la infertilitat com una malaltia del sistema reproductiu masculí o femení que es caracteritza per no obtenir un embaràs després de dotze mesos o més de relacions sexuals regulars sense fer servir mètodes anticonceptius. Les causes de la infertilitat poden ser físiques, emocionals o ambientals.

Aquesta esterilitat, en molts casos, es pot resoldre gràcies a diversos tractaments  que existeixen avui dia.

fertilidad2

Els dies fèrtils

En les dones, l’edat té un paper decisiu a l’hora de quedar-se embarassades. A partir dels 35 anys la fertilitat es redueix gradualment. Amb l´edat, va disminuint la quantitat d’òvuls que queden als ovaris. Per això, per a moltes és important conèixer quins són els dies fèrtils i augmentar, així, les probabilitats d’un embaràs.

El màxim de fertilitat té lloc quan s’allibera l’òvul des de l’ovari. Mentre baixa per les trompes de Fal·lopi és altament fecundable i, un cop acabat el recorregut, mor i s’expulsa a través de la menstruació. L’òvul està 24 hores a les trompes de Fal·lopi i es considera que la dona està en els dies fèrtils durant quatre o cinc dies, que és el temps que els espermatozoides poden viure dins de l’úter. És a dir, la dona està en els dies més fèrtils per quedar-se embarassada dos dies abans i dos dies després de l’ovulació.

Alguns signes d’ovulació poden ajudar a identificar aquests dies fèrtils. Un és, per exemple, el tipus i la quantitat de mucositat del coll uterí. Durant el cicle menstrual van canviant i, els dies previs a l’ovulació, aquesta mucositat es torna més clara i elàstica.

 

Alimentació i exercicis per aconseguir un positiu

El primer que cal fer quan es decideix tenir un nadó és adoptar, més que mai, una sèrie d’hàbits saludables. I és que l’estil de vida afecta la fertilitat tant dels homes com de les dones.

Una bona alimentació no només influeix a l’hora de concebre, sinó també en el fet de gaudir d’un embaràs saludable. Es recomana també realitzar un exercici moderat i evitar l´exposició a tòxics i fàrmacs

fertilidad3

Tractaments de fertilitat

Cada cop és més habitual haver de recórrer a tractaments per concebre. Les causes poden ser diverses, i es recomana consultar el metge si, després d’un any o més de tenir relacions sexuals sense mètodes anticonceptius, no s´aconsegueix un embaràs.

En aquests casos es fa un estudi d´infertilitat i es valora quin serà el tractament més adequat

Aquests tractaments de fertilitat poden ser per a la dona, l’home, o tots dos:.

  • El coit programat és el de més baixa complexitat. Es basa en el control de l´ovulació per determinar el moment en el qual tenir relacions sexuals. Es pot fer de manera natural o administrant una medicació hormonal a la dona.
  • la inseminació intrauterina. És un procediment mitjançant el qual es col·loquen els espermatozoides ( de l´home o de donant), directament a l’úter a prop de la data en què l’ovari allibera un o més òvuls, per assolir la fecundació.

D’altra banda, hi ha tractaments que es consideren d’alta complexitat, com ara:

  • La fecundació in vitro. Es tracta d’extreure els òvuls, fecundar-los amb els espermatozoides al laboratori i després transferir els embrions resultants a l’interior de l´úter.
  • Donació d’òvuls. En una ovodonació, es fa una FIV (fecundació in vitro) amb la peculiaritat que els òvuls són d’una donant i els espermatozous són de la parella receptora.