Quan els metges detecten que algú pot tenir una obstrucció en els vasos sanguinis principals que irriguen el cor, solen recomanar una intervenció quirúrgica anomenada angioplàstia coronària. Un terme mèdic per designar una operació que consisteix bàsicament en mirar d’eliminar aquesta obstrucció i així garantir que la sang arribi correctament a a totes les zones del cor.

Les obstruccions a les artèries són un fenomen que es coneix com a aterosclerosi i que consisteix bàsicament en l’acumulació de  substàncies (colesterol, calci…) en alguns punts concrets. El tabaquisme, la diabetis, la pressió arterial alta i els nivells elevats de colesterol són alguns dels factors principals que expliquen la formació d’aquestes plaques.

La intervenció consisteix en la introducció d’un tub molt fi, anomenat catèter, que porta un petit globus desinflat a la punta. El catèter es fa entrar per l’artèria femoral -a l’engonal- o per l’artèria braquial -al canell-, en funció del lloc on es trobi l’obstrucció. Els metges guien el catèter a través de raigs X fins al punt on l’artèria s’ha fet més estreta i llavors inflen el globus per eixamplar-la i millorar el flux sanguini.

En alguns casos, s’aprofita el procediment per inserir en aquest punt el que s’anomena un stent. És una mena de molla que manté l’artèria amb una amplada suficient per garantir una correcta irrigació sanguínia del cor. L’stent pot estar recobert amb fàrmacs que s´alliberen per impedir una nova obstrucció

Quan es practica?

Els metges solen sol·licitar que es practiqui aquesta intervenció en les següents situacions

  • Un infart agut de miocardi (per reduir la zona afectada)
  • Una angina inestable
  • Una angina estable que no millora amb medicaments
  • Una obstrucció coronària que produeix falta de reg d’una determinada zona del cor i pot provocar insuficiència cardíaca
  • Una obstrucció coronària que amenaça de produir un infart molt greu o, fins i tot, la mort

Una angioplastia també pot fer-se en artèries que no són coronàries, com les caròtides -irriguen el cervell-, les renals o les femorals. 

cardiopatia-1

Preparació

L’angioplàstia es practica amb sedació o anestèsia local, en general no precisa d’anestèsia general. No cal una preparació en els dies previs per part del pacient, però sí que s’han de comunicar al metge  els antecedents mèdics i la medicació que es pren, per confirmar que no hi ha cap contraindicació a la realització de la prova.. Els efectes adversos relacionats amb la prova tenen a veure sobretot amb la formació d’hematomes a la zona per on s’introdueix el catèter. D’altres, com una infecció o alguna trombosi -formació de coàguls- relacionada amb la placa d’obstrucció o amb l’stent que es col·loqui, són molt poc freqüents

Per això, és important que el pacient alerti el metge de seguida davant d’alguns símptomes d’alarma:

  • Sagnat o hematoma  gran a la zona de la punxada
  • Dolor intens a qualsevol punt del cos
  • Febre
  • Debilitat extrema o mareig injustificat
  • Pèrdua de força en alguna zona del cos

Després de la intervenció sovint  es recepta un tractament  per prevenir l’aparició de trombos i s’han de fer revisions periòdiques de control.