Prop de 3.000 persones han estat operades de maluc aquest any a Catalunya per col·locar-los una pròtesi. Però encara n’hi ha més de 2.600 en llistes d’espera. L’operació consisteix en la substitució del cap del fèmur per un objecte artificial que n’imita les funcions.

L’encaix de la cama amb la pelvis, a la zona del maluc, és una de les articulacions que més desgast pateix amb l’edat, sobretot a causa de l’artrosi. El fèmur, l’os que recorre la cuixa, s’acobla a través d’un cap en forma de bola que queda encaixada en una obertura rodona de la pelvis, l’os que conforma el maluc.

La unió queda segellada amb un cartílag que assegura que el moviment de la cama sigui estable i que protegeix els dos ossos del desgast. Amb el pas dels anys, aquest cartílag va degenerant, sovint a causa de l’artrosi, i el que havia de ser un coixinet perfecte acaba provocant dolor, deformitat, pèrdua de mobilitat i desgast inadequat pel fregament dels dos ossos.

El desgast no apareix, és clar, d’un dia per l’altre, sinó que és progressiu al llarg d’anys. Durant aquest temps, de ben segur els professionals mèdics han provat altres alternatives terapèutiques -tractaments no quirúrgics i altres tipus d’intervencions quirúrgiques- abans de plantejar-se la implantació d’una pròtesi total de maluc. Però si el dolor no remet o empitjora i la incapacitat s’agreuja, cal optar per la pròtesi.

Titani, ceràmica i polietilè

Maluc

La pròtesi consisteix en una peça metàl·lica -generalment de titani-, tot que també pot ser de ceràmica, que substitueix el cap del fèmur danyat. Té forma de bola a la qual hi ha adherit un fragment allargat que s’introdueix dins de l’os de la cama i assegura que quedi ben fixat. El cartílag desgastat es retira i s’hi col·loca en el seu lloc un coixinet artificial en forma de cúpula, que pot estar fet de metall, de ceràmica o de polietilè. Aquesta cúpula queda unida a la pelvis amb una mena de ciment o bé s’hi encaixa a pressió.

El tipus de pròtesi que s’utilitzi dependrà de l’edat i de les condicions físiques del pacient. Els materials que es fan servir estan dissenyats en tots els casos per garantir una mobilitat semblant a la d’una articulació normal i són de llarga durada i resistents al desgast.

Una millora continuada

Amb els avenços continuats en tecnologia mèdica, ara les intervencions de pròtesi de maluc ja no són tan invasives com fa uns anys i l’estada mitjana a l’hospital després de l’operació s’ha anat reduint progressivament. Fins i tot, des de fa pocs mesos ja s’ha assajat de fer la intervenció pràcticament sense ingrés hospitalari per a determinats malalts que compleixen els requisits que ho poden fer viable.

També ha millorat el maneig del malalt i això ha permès que el postoperatori sigui més fàcil de passar i acostumi a presentar menys complicacions, a no ser que es produeixi una infecció. Un cop realitzada la intervenció, s’han de prendre les precaucions necessàries per evitar moviments perillosos que puguin provocar tensions en la nova articulació i per assegurar que es manté en la posició correcta. En els dies posteriors, també és important fer alguns exercicis de rehabilitació -pautats per l’equip mèdic- per tal d’enfortir els músculs, recuperar la mobilitat de les articulacions i assegurar un reg sanguini correcte.