Malgrat que tots la coneixem com a vitamina D, la vitamina D3 liposoluble és, en realitat, una pro hormona i té més en comú amb les hormones que amb les vitamines.

Les hormones són substàncies missatgeres que regeixen processos bioquímics i funcions dels òrgans, imbricades en el sistema hormonal global de l’organisme.

FUNCIONS DE LA VITAMINA D

La vitamina D és clau en una gran varietat de funcions essencials del cos i ment:

  1. Afavoreix l’absorció de fòsfor i de calci. Indueix a l’absorció del calci de l’intestí i promou la seva incorporació als ossos, regulant així la formació òssia, de cartílags i discs vertebrals. Ajuda a prevenir, per tant, l’osteopènia, l’osteoporosi, l’osteartritis i les fractures vertebrals i d’extremitats.
  2. Regula la resposta immunitària de l’organisme. La vitamina D actua com a immunomodulador en relació amb malalties autoimmunes com la psoriasi o el lupus eritematós; malalties respiratòries com l’asma, la sinusitis, la rinitis i, fins i tot, asmes severes, donat que la vitamina D redueix nivells de les citocines que en nivells elevats poden promoure l´aparició de l’asma.
  3. Modula patologies autoimmunes, com la tiroïditis autoimmune, la malaltia de Hashimoto, l’hepatitis autoimmune, la pancreatitis i funcions cognitives superiors. La prevenció de malalties respiratòries com ara grips de repetició, bronquitis (molts interessant en aquest temps de pandèmia per COVID) o les infeccions urinàries, ja que modula les defenses de l’organisme.
  4. Evita la formació de càlculs renals.
  5. Contribueix a la prevenció del càncer. La vitamina D afavoreix la diferenciació cel·lular i ajuda a prevenir càncers com el de pròstata, el de còlon, el melanoma i, en general, tumors que impliquin epitelis interns o externs.
  6. Contribueix a la salut dental i a la formació de dentina.

DÈFICIT DE VITAMINA D

Malgrat viure amb un país amb sol, actualment a l´àrea Mediterrània del territori espanyol un 89% en dones i un 60% en homes, de la mateixa edat, tenen dèficit de vitamina D.

Aquest dèficit es pot explicar per diversos motius:

  • El procés de síntesi per ell mateix. La vitamina D no és un raig que viatgi per l’espai fins a arribar a la pell. Per sintetitzar vitamina D, els rajos ultraviolats del sol, han d’entrar en contacte amb la pell i estimular la producció de colecalciferol a partir del colesterol. Posteriorment, es transforma en el fetge en 25 OH D3. Va a la sang i als teixits com ara el ronyó on es transforma en D2 o Ergocalciferol i així també realitza funcions en altres òrgans.
  • Capacitat d’absorció limitada. Es calcula que cada dia només podem rebre del sol unes 10.000IU de vitamina D. És a dir, que arriba un moment en què per molta exposició solar que realitzem ja no n’absorbim més.
  • L’ús generalitzat de cremes i pantalles solars dificulta l’absorció d’aquesta vitamina.
  • Els baixos índexs d’exposició solar. Els horaris laborals que fan que passem la major part del dia en edificis tancats i enllumenat artificial. I a les ciutats, els desplaçaments es fan en mitjans de transports tancats i exempts de llum solar.
    Descens de la capacitat de síntesi de la vitamina D en les dones a partir de la menopausa.
  • La creixent exposició a la radiació electromagnètica, tal com defensa l’endocrinòloga, Dra. Valls.

El dèficit creixent de vitamina D porta a l’organisme a un reajustament del metabolisme fòsfor/càlcic, induint a l’augment de l’hormona paratiroidal PTH, factor que comporta la retirada del calci dels ossos, provocant dolor, als dits de les mans, contractures de trapezi, debilitat muscular, baixa força i cansament fins a l’esgotament, a més de les patologies serioses ja descrites, derivades de la falla de les funcions que regula la 25OH D a l’organisme quan es dóna dèficit o carència.

L’EXPOSICIÓ SOLAR I LA VITAMINA D

La manera més sana i natural d’absorbir vitamina D és amb l’exposició solar.

La recomanació en l’àmbit general, per part dels experts, és prendre el sol sense protecció solar com a mínim 10 minuts al dia entre les 11 del matí i les 4 de la tarda, i intentant no cremar-se. El temps d’exposició depèn de cada tipus de pell. Així, com més morena sigui la pell, més temps al sol necessitarà per sintetitzar la vitamina D. En qualsevol cas, cal que durant l’exposició solar, el sol toqui la màxima superfície possible de la pell.

LA VITAMINA D I L’ALIMENTACIÓ

morocco-3429264_1920

Existeixen pocs aliments al nostre medi amb una càrrega considerable de vitamina D, però, si volem contribuir a millorar els nostres nivells d’aquesta vitamina, hauríem de menjar:

  • Peixos blaus (sardines, seitons, verats, tonyina, salmó, peix espasa…): 4 racions per setmana
  • Fetges de peixos: fetge de bacallà, oli de fetge de bacallà…
  • Ous: 4-6 racions per setmana
  • Lactis sencers (llet, iogurts, quefir, nata, formatges variats, mantega…)

A les persones que pateixen nivells de colesterol elevats o que temen patir-los i es resisteixen a consumir aquests aliments, se’ls recomana abandonar el consum de pans i brioixeria industrial, embotits sobrecarregats de greixos de mala qualitat, margarines, sucres senzills que promouen ateroma, reduir carns vermelles…en pro de poder consumir aliments saludables i amb contingut de vitamina D.

Si tot i prendre el sol i consumir aliments rics en vitamina D, els nostres nivells són baixos, és recomanable consumir aliments suplementats amb vitamina D (llets, cereals, etc.). Aquesta és una pràctica molt estesa als països nòrdics que, de mica en mica, es va introduint al nostre país.

Pilar Betriu

Dietista-Nutricionista d’Atlàntida