Per Keyko Araujo fisioterapeuta de l’equip de Dependentia

Tots els professionals que estan plantant cara a la pandèmia s’han convertit en veritables herois i heroïnes. Lluiten sense descans, són els més exposats al contagi en estar en primera línia i a hores d’ara estan exhausts i desbordats. Una cosa que, sens dubte, els està passant, o els passarà en algun moment, factura, però ells no es rendeixen.

El personal sanitari, professionals de la salut, serveis socials, bombers, cossos de seguretat, treballadors de transport públic, repartidors a domicili, farmacèutics, dependents de supermercats, personal de neteja, altres cuidadors i alguns més que estan en primera línia… es troben contínuament amb situacions de patiment, i les que estan vivint amb aquesta crisi de la Covid-19 els està generant un desgast emocional difícilment equiparable a qualsevol altre que hagin viscut fins ara.

És possible que molts no identifiquin les seves necessitats tractant de seguir ajudant els altres a qualsevol preu. La societat els ha convertit en els seus herois i com és ben sabut “els herois no es rendeixen”, i això pot impedir mostrar la seva vulnerabilitat i no demanar ajuda. No ens oblidem que tot ésser humà és vulnerable i, encara que ara estan donant el millor de si mateixos, arribant a l’extenuació i forçant la màquina, elles i ells també són fràgils.

Els protocols estrictes de protecció i neteja, tant en els llocs de treball així com abans d’arribar a casa, poden convertir-se en patològics i arribar a ser obsessius, a l’ocupar gran part dels seus pensaments. La por a contagiar-se ells mateixos o als altres són, per la majoria, una font de preocupació i angoixa. És quan aquestes persones arriben a casa, quan se suposa que es poden permetre aturar, i expressar com se senten, encara que no sempre és possible.

Els motius són diversos: alguns o algunes arriben a casa i estan sols, altres es troben la seva família o persones amb les quals conviuen, que fa dies que estan confinades a casa, amb les seves necessitats i demandes particulars. Connectar amb el dolor emocional implica poder verbalitzar i demanar el que es necessita. Aturar, plorar, cridar, demanar una abraçada, protestar, expressar frustració, buscar suport, manifestar por… i obtenir consol, una resposta empàtica i comprensiva.

Tolerar i connectar amb el dolor generat és el procés emocional que previndrà el trauma posterior. Hem de tenir cura d’aquestes persones perquè puguin tenir un espai en el qual se sentin segures per poder parlar de com els afecta la situació i la por al contagi per coronavirus; que se sentin recolzades, reconfortades pels seus sigui en la mateixa llar o mitjançant una trucada.

Aquest suport és, també, una altra forma de reconeixement a tot aquest personal sanitari i professionals que estan deixant-se la pell per nosaltres. Un agraïment que hauria, a més, de ser alguna cosa inherent a la societat i existir sempre, i no aparèixer únicament en temps de crisi. Els ho devem.