Sentir-se dèbil, marejat o sense gana poden ser senyals de nombroses afeccions. Si aquests símptomes perduren en el temps, poden indicar l’existència d’un baix nivell de glòbuls vermells o d’hemoglobina a la sang, un trastorn que es coneix com a anèmia i que es pot donar per molts motius diferents.
Què és l’anèmia?
L’anèmia és la falta de glòbuls vermells sans a la sang. Aquestes cèl·lules, que també es diuen eritròcits o hematies, es produeixen a la medul·la òssia i són molt importants per al bon funcionament de l’organisme, perquè són les encarregades de transportar l’oxigen als teixits del cos.
Quan la sang té menys glòbuls vermells del que és normal, o si no contenen prou hemoglobina –una proteïna rica en ferro que dona a la sang el color escarlata característic–, apareix l’anèmia.
L’anèmia és una alteració freqüent en dones, nens petits i adolescents, i pot ser el resultat de trastorns hereditaris, problemes nutricionals (com ara la deficiència de ferro o de vitamines), infeccions, patologies de la medul·la òssia o fins i tot l’exposició a fàrmacs o toxines, entre moltes altres causes.
Els símptomes més freqüents
Les persones que pateixen anèmia se solen sentir dèbils i cansades, i estar marejades i irritables. Altres símptomes freqüents són:
– debilitament del sistema immunitari
– cabells en mal estat
– ungles fràgils
– sensació de formigueig a les mans i els peus
– pèrdua de la gana
– pal·lidesa
– ritme cardíac irregular
– insomni
– més possibilitat d’infecció de les ferides…
Tipus d’anèmia
La disminució d’hematies es produeix per la pèrdua de sang, per una producció defectuosa o perquè alguna cosa els està destruint. Depenent del motiu, trobem diverses classes d’anèmia. Les més habituals són:
- Anèmia ferropènica: és l’anèmia més comuna i es produeix perquè els baixos nivells de ferro impedeixen que es fabriquin de manera adequada els glòbuls vermells necessaris per transmetre oxigen a les cèl·lules. Són moltes les causes que l’originen, però la més freqüent és la pèrdua de sang pel tub digestiu, cosa que obliga a estudiar aquest òrgan en la majoria dels pacients. Amb tot, els nivells de ferro també poden estar baixos a causa de períodes menstruals molt abundants, embaràs, trastorns hereditaris o una dieta que no proporciona la quantitat necessària d’aquest mineral.
- Anèmia megaloblàstica: és una altra anèmia per carència, que, en aquest cas, es produeix quan hi ha baixos nivells d’àcid fòlic i vitamina B12. Aquest trastorn sanguini consisteix en l’engrandiment dels glòbuls vermells. La malformació provoca que la medul·la òssia produeixi menys hematies o que morin abans que compleixin les seves expectatives de vida, de 120 dies.
- Anèmia perniciosa: és un tipus d’anèmia megaloblàstica que es produeix a causa d’una mala absorció de la vitamina B12 per part de l’organisme. Per tal que el cos pugui absorbir la vitamina B12, al factor intrínsec gàstric s’hi ha d’unir una proteïna secretada per les cèl·lules de l’estómac. L’absència del factor intrínsec pot ser causada per una deficiència genètica o per una malaltia autoimmune.
- Anèmia falciforme: és una malaltia de la sang d’origen hereditari que té lloc perquè els glòbuls vermells són anormals: tenen forma de falç o de mitja lluna, en comptes de la forma de disc característica. Aquesta anomalia dificulta la circulació de les hematies i pot donar lloc a l’obstrucció dels vasos sanguinis, causant símptomes com ara dolor a les extremitats. Els glòbuls vermells amb forma de falç també tenen una vida més curta, cosa que provoca anèmia perquè no es reemplacen a temps.
- Anèmia hemolítica: té lloc quan la velocitat de destrucció de les hematies supera la de la producció. Els motius perquè això passi es poden trobar al glòbul vermell mateix, que no sigui normal, o en factors extrínsecs (respostes anormals del sistema immunitari, infeccions, efectes secundaris d’un medicament, etc.).
- Talassèmia: coneguda com a anèmia de Cooley, és un trastorn sanguini hereditari en el qual el cos produeix una forma anormal d’hemoglobina, que ocasiona la destrucció excessiva dels glòbuls vermells.
De quina manera es tracta una anèmia?
Com que l’anèmia pot ser producte de moltes malalties i molt diverses, el tractament depèn, fonamentalment, de la causa que la produeixi. Per això és imprescindible arribar prèviament a un diagnòstic adequat.
En les anèmies més comunes, el més habitual és que el metge recepti suplements de ferro, vitamina B12, àcid fòlic o altres vitamines i minerals per restablir l’equilibri corporal. Però, en casos més greus, pot ser que s’hagin de fer transfusions de sang, corticoesteroides o altres medicaments, per tal d’inhibir el sistema immunitari, o fer servir eritropoetina, un fàrmac que ajuda a fer que la medul·la òssia produeixi més cèl·lules sanguínies.
Ho sabies?
Hi ha molts aliments que aporten ferro a l’organisme. Entre ells, la carn de vaca, de pollastre, de gall dindi o de porc, i el fetge. També en contenen alguns aliments que provenen del mar, com ara les cloïsses o les sardines. Entre els llegums, la soja en gra i les llenties són les lleguminoses amb més contingut de ferro. Els cereals integrals també aporten aquest mineral a l’organisme.
Entre els vegetals, els espinacs i les bledes contenen entre 3 i 4 mil·ligrams per cent de ferro de baixa absorció. Si es combinen amb cítrics rics en vitamina C o amb una mica de carn, l’absorció s’incrementa i l’organisme aprofita més el ferro.
Si et sents abatut, feble o marejat amb freqüència, ves a veure el teu metge de referència perquè valori la possible existència d’algun tipus d’anèmia. Segurament, et sol·licitarà una analítica de sang per veure si algun paràmetre associat surt alterat, i t’indicarà quin tractament has de seguir per recuperar la normalitat.
Dr. CarlesRabassa
Centre Mèdic Atlàntida
