En un món en què les persones portem un ritme de vida cada vegada més frenètic, en què la feina ens sol ocupar la major part del dia i les responsabilitats associades poden arribar a ser molt sufocants, és inevitable que els problemes laborals es diversifiquin, es converteixin en una cosa quotidiana i, en molts casos, fins i tot provoquin problemes de salut. Un és l’addicció a la feina, un trastorn que no és extremadament habitual, però que, a causa de la pandèmia i de la instauració del teletreball, s’ha tornat més freqüent.

 

La immensa majoria dels éssers humans dediquem una part important de la nostra vida a la feina, de la qual obtenim un salari per sobreviure i fer front econòmicament a les nostres necessitats. Amb tot, encara que el més habitual és fer una jornada d’aproximadament vuit hores, hi ha persones que, per determinats motius (laborals, personals o psicològics), estenen l’horari laboral fins a les 12, 14 o 16 hores. A vegades, aquest comportament pot ser un senyal d’alarma de l’existència d’una addicció a la feina.

 

Un trastorn real

Segons passa el temps, i com a resultat del ritme econòmic de la societat, les empreses es tornen cada vegada més dinàmiques i molts treballadors es marquen objectius molt més alts, que impliquen un nivell d’exigència notablement superior. Aquesta tendència pot desencadenar l’aparició d’un trastorn psicològic conegut com a workaholism, una paraula anglosaxona que defineix l’addicció a la feina.

 

Aquesta patologia és molt més greu i incident del que ens puguem arribar a imaginar. De fet, l’Organització Mundial de la Salut adverteix de les importants conseqüències que té, ja que pot ser l’origen de grans problemes de salut mental (i fisiològica), no només en la persona addicta, sinó també en els seus éssers estimats i familiars propers. I és que, quan el problema apareix, el treball ocupa tot el temps i els esforços disponibles i la persona deixa de banda la resta d’activitats i relacions personals.

adicción-trabajo-2

Símptomes de l’addicció a la feina

Com tota malaltia, l’addicció a la feina apareix acompanyada de diversos símptomes. Conèixer-los i saber-los distingir és important per poder prevenir-ne l’aparició i evitar que aquest trastorn s’agreugi o evolucioni de manera negativa. Perquè, igual que la resta d’addiccions, la de la feina s’agreuja amb el pas el temps. Alguns dels símptomes són:

 

  • Control desmesurat: S’experimenta una forta tendència a voler tenir-ho tot sota control i a supervisar qualsevol tasca laboral o activitat en la qual s’intervingui de manera activa.
  • Pressa i impaciència: Les persones addictes a la feina solen mirar el rellotge contínuament i, sovint, senten la necessitat de fer les tasques ràpidament, amb pressa per acabar i començar una altra activitat.
  • No veure el problema: Com en la majoria d’addiccions, les persones afectades no creuen que estiguin malaltes ni reconeixen el seu problema fins que és evident.
  • Percepció distorsionada de la realitat: Sortir-se de les pautes de comportament habituals i relacionar-ho tot amb la feina és un dels indicadors principals que alguna cosa ens pot estar passant.
  • Incapacitat per desconnectar: No ser capaç de gaudir quan s’està de vacances, patir síndrome d’abstinència o estar pendent del correu electrònic o del mòbil professional durant el temps lliure són senyals d’un possible problema d’addicció a la feina.

 

La conducta de la persona addicta

La gent que pateix aquest trastorn sol actuar de manera similar, seguint uns patrons de conducta. Hi ha trets fàcilment detectables en un addicte a la feina, com ara l’alta implicació laboral, el mal humor que presenten quan no treballen, la manca d’aficions i preferències d’oci, la lluita constant per acumular èxits laborals o la impaciència i la manca de tolerància quan es treballa en grup.

De la mateixa manera, molts d’aquests factors solen sorgir arran d’un fort sentiment d’inferioritat que els condueix a la lluita constant per aconseguir el reconeixement dels que els envolten, cosa que acaba per convertir-se en un element totalment addictiu.

Una altra conseqüència d’aquesta addicció és l’augment del consum de certes substàncies, com poden ser el cafè, l’alcohol, el tabac o certs fàrmacs, que incrementen l’estat de vigília. Així mateix, també és freqüent patir alteracions del son, a causa de la incapacitat de gestionar el temps lliure. Amb tot, cal tenir en compte que, tot i que és comú relacionar l’addicció a la feina amb les persones que tenen feina, aquest trastorn també pot afectar individus amb feines no remunerades i hobbies.

 

Com s’ha de tractar aquest trastorn

L’addicció a la feina pot aparèixer tant en homes com en dones de diferents edats, independentment de la professió que desenvolupin, tot i que algunes de les més susceptibles de patir aquests casos són, per exemple, les d’advocat, empresari, periodista o metge.

 

Per poder tractar aquesta malaltia…

– El primer pas és reconèixer que s’està malalt.

– Un cop assumit el problema, cal valorar la situació actual i elaborar una imatge realista de com més un mateix.

– A continuació, caldria sospesar si val la pena seguir amb el ritme de vida actual i establir uns objectius vitals, reconsiderant el concepte assumit arran de què significa assolir l’èxit a la vida.

– En relació amb la feina, la persona malalta hauria d’establir uns horaris fixos laborals que hauria de complir sense excepcions, incloure temps de descans i delimitar millor les seves tasques i funcions a l’empresa.

– De la mateixa manera, la persona addicta hauria de fer un esforç per recuperar el temps dedicat a les activitats de lleure i als éssers estimats, i anar reduint a poc a poc la jornada laboral.

– També hauria de valorar la possibilitat de visitar un psicòleg perquè l’ajudi a gestionar la situació.

 

Agreujat per la pandèmia

La pandèmia de covid-19 ha accelerat la instauració del teletreball en moltes empreses. Alguns estudis, com el de Cigna International Markets, en col·laboració amb Kantar, mostren que la nova modalitat de treball ha augmentat la satisfacció laboral dels empleats, però, així i tot, també ha provocat que es treballin més hores i que les persones experimentin menys capacitat de desconnexió. El fet d’estar a casa, disponibles pràcticament en qualsevol moment del dia, pot originar l’aparició d’ansietat, nerviosisme i trastorns com l’addicció a la feina.

Si creus que tu o algun familiar teu pot estar patint aquest problema, no dubtis a consultar-ho amb el metge o a demanar ajuda psicològica.