Es calcula que a Espanya l’apnea del son afecta una quarta part de la població adulta com a mínim. Però això només és un càlcul, ja que aquesta patologia està infradiagnosticada pel desconeixement que en té la població. Durant molt de temps s’ha pensat que els roncs eren un fet molest però sense massa importància. En els últims anys, però, la població va prenent consciència que poden ser un símptoma d’algun trastorn del son i, sobretot, de l’apnea.

L’apnea del son es classifica en tres patologies diferents, segons el seu origen:



1. Apnea obstructiva: és el tipus més freqüent, ja que significa el 84% dels diagnòstics. Es produeix quan l’aire deixa de fluir als pulmons a causa d’algun bloqueig al nas o a la gola, com la relaxació excessiva dels músculs, el pes del coll o per una amigdalitis, entre altres motius.



2. Apnea central: pot ser causada per alguns tractaments mèdics amb opiacis, per la insuficiència cardíaca o algunes malalties o lesions del cervell. En alguns casos, la via respiratòria no està obstruïda, però l’aire no circula perquè la persona no fa l’esforç de respirar. A més, no és habitual que es ronqui, o sigui que la patologia pot passar desapercebuda.

3. Apnea mixta: és una combinació dels dos casos anteriors, o sigui no es fa l’esforç per respirar i, a més, es pateix una obstrucció.


Senyals d’avís



El primer senyal que es pot patir una apnea del son són els roncs i és probable que el detectin abans els que dormen amb la persona afectada. No sempre el fet de roncar està associat a aquesta patologia, però hi ha moltes probabilitats que així sigui.

A banda dels roncs, pot ser que es pateixi una apnea si es detecten els següents símptomes:

-cansament permanent

-mal de cap al matí

-suors nocturnes

-augment de pes

-falta d’energia, de capacitat de concentració o de memòria

-disfunció sexual

-desig d’orinar de manera freqüent a la nit

L’apnea del son també s’ha relacionat amb algunes malalties, com la diabetis tipus 2, l’obesitat, la hipertensió o la insuficiència cardíaca. Per tant, si una persona pateix alguna d’aquestes afeccions, hauria de controlar amb el metge que no patís també un trastorn del son.

asleep-5500058_1920
Fragmentació del son


Les apnees poden durar pocs segons i fins a dos minuts en casos extrems. Aquesta interrupció de l’acció de respirar provoca que baixin els nivells d’oxigen a la sang. A més, les apnees provoquen una fragmentació del son i, per tant, la persona afectada no descansa prou bé.

L’apnea també està relacionada amb canvis en els estats d’ànims i la pèrdua de la capacitat de concentració i de memòria. Quan és severa, també augmenta el risc de patir hipertensió arterial, cardiopatia isquèmica i accidents vasculars al cervell. L’apnea és una malatia típícament masculina i de l’edat adulta, però els estudis indiquen que a partir de la menopausa augmenta la incidència entre les dones.

Entre les modalitats de tractament, hi ha des de la pèrdua de pes -en cas que sigui necessari- i evitar l’alcohol, els tranquil·litzants i el tabac, a més de recomanacions com no dormir cap per amunt o fer una mica d’exercici al vespre. En casos complicats, pot requerir una intervenció quirúrgica de les vies respiratòries o l’ús d’algun dispositiu per dormir -tipus mascareta- que asseguri l’entrada d’aire als pulmons mentre es dorm. Aquests dispositius, però, no curen la patologia.