Determinats fàrmacs poden ser perillosos a l’hora de posar-nos al volant, perquè disminueixen les capacitats necessàries per conduir, una activitat en la qual hem de prendre decisions importants per executar les maniobres i tenir una bona capacitat de resposta davant de les possibles situacions perilloses que es plantegen.

Somnolència, visió borrosa, agitació, confusió mental o pèrdua de reflexos són alguns dels efectes secundaris de prendre certs medicaments, unes alteracions que poden suposar un risc elevat d’accident. Algunes medicines també poden alterar la percepció de la velocitat i de les distàncies.

Segons es desprèn d’algunes investigacions, aproximadament un 5% dels accidents de trànsit són causats per maniobres incorrectes del conductor que tenen l’origen en reaccions a determinats medicaments.

La importància de llegir el prospecte

Si es prenen medicaments és aconsellable llegir amb atenció els prospectes i esbrinar si poden tenir algun efecte sobre la nostra capacitat de conducció. A més, convé avisar el metge cada vegada que ens recepti un medicament sobre els nostres hàbits com a conductors. En el cas dels professionals del transport, encara més, per tal d’intentar buscar una alternativa que sigui compatible amb l’activitat professional.

Els efectes negatius dels medicaments sobre la capacitat de conducció no sempre són igual d’intensos en unes persones que en d’altres. L’edat, la fatiga, l’estrès o l’estat emocional poden incrementar aquests efectes adversos del fàrmac.

Medicaments perillosos en la conducció

Molts fàrmacs poden ser perillosos si ens hem de posar al volant. Entre ells es troben:

  • Els psicofàrmacs: De tots els medicaments susceptibles de ser receptats, els psicofàrmacs són les substàncies que poden tenir uns efectes més perjudicials per als conductors.
  • Els tranquil·litzants, per exemple, actuen com a depressors de l’activitat psíquica i poden variar el son. Redueixen els nivells d’alerta, augmenten el temps de reacció i poden produir visió borrosa.
  • Els ansiolítics són calmants i reductors de l’ansietat. Els efectes poden ser semblants als dels tranquil·litzants. Per la seva banda, els medicaments estimulants actuen sobre el sistema nerviós central i es fan servir per tractar estats depressius. Les reaccions d’estimulació poden incloure espasmes musculars, vertígens, insomni, nerviosisme, irritabilitat, tremolor o taquicàrdia.

D’altra banda, les reaccions de supressió brusca del tractament amb antidepressius poden ser molt negatives sobre la conducció, ja que poden causar nàusees, dolor abdominal, diarrea, insomni, malsons, cefalea, sudoració, irritabilitat o ansietat, entre altres malalties.

farmacos-conduccion2

  • Els hipnòtics: A Espanya, els fàrmacs més relacionats amb els accidents de trànsit són les benzodiazepines, que es prescriuen tant com a hipnòtics per induir el son com a ansiolítics, per obtenir sedació. Els somnífers receptats per a trastorns del son poden provocar una somnolència diürna que pot augmentar el risc d’accidents automobilístics. En comptes de despertar-se serè, els hipnòtics poden estendre la seva acció després de despertar-se. Conduir amb somnolència produeix alteracions en la visió, augment del temps de reacció, reducció de l’atenció i de la coordinació, dificultat per prendre decisions en situacions d’emergència, així com nerviosisme i ansietat.
  • Els antihistamínics: En alguns casos, aquest tipus de medicaments, d’ús habitual en processos al·lèrgics, poden afectar la conducció tant com ho pot fer l’alcohol, segons estudis mèdics. Aquests fàrmacs poden produir somnolència, sedació i disminució dels reflexos.
  • Els antihipertensius: Un pacient que pateix hipertensió i pren medicació de manera regular pot conduir sense problemes. El risc és quan comença el tractament o quan cal canviar-li la dosi administrada.
  • Els hipoglucèmics: Aquests medicaments que es recepten a les persones diabètiques poden ocasionar lipotímies, marejos i fatiga muscular.
  • Els antitussígens: En aquest grup trobem fàrmacs com la codeïna (inclosa en els analgèsics opiacis) i el dextrometorfan. Aquest últim pot produir somnolència, vertigen i fins i tot excitació i confusió mental.
  • Els relaxants musculars: Els fàrmacs indicats en cas de contractura muscular poden provocar marejos, somnolència i fatiga. Els reflexos poden disminuir, per això es recomana evitar la conducció de vehicles mentre duri el tractament.
  • Cardiotònics: Es recepten en cas de trastorns cardíacs i poden causar dificultats en la visió, desassossec, aparició de vertígens, alteració en la percepció dels colors o cansament, entre altres alteracions.
  • Preparats oftalmològics: Els col·liris i les pomades oftàlmiques poden alterar la visió dels pacients i d’aquesta manera afectar la conducció de vehicles. Quan es fa un examen de fons d’ull, en el qual es dilata la pupil·la, calen unes quantes hores fins que la visió es normalitza, per la qual cosa s’ha d’anar acompanyat a fer la prova.

Tingues en compte el prospecte dels fàrmacs que prenguis i, en cas de dubte, consulta sempre amb el teu metge la possibilitat de conduir amb el tractament farmacològic que estiguis seguint.