Les vacunes són medicaments a base de productes biològics (normalment microorganismes) que serveixen per prevenir malalties infeccioses. Actualment estan en l’ordre del dia per la irrupció de la COVID-19. 

El mecanisme d’actuació de les vacunes consisteix a activar el nostre organisme perquè desenvolupi defenses específiques contra cada malaltia. És a dir, quan rebem una vacuna, el nostre sistema immunitari produeix anticossos contra els gèrmens que aquesta conté (normalment el microorganisme causant de la malaltia, o part d’ell, però mort o debilitat), proporcionant immunitat davant futures topades amb el microbi agressor. 

Les vacunes més administrades

Les vacunes més administrades al nostre país són les que fan front a virus i bacteris causants de malalties com l’hepatitis B, la diftèria, el tètanus, la tos ferina, la poliomielitis, l’Haemophilus influenzae tipus B, el meningococ C, el pneumococ, el xarampió, la rubèola, la parotiditis, la varicel·la, el virus del papil·loma humà, el rotavirus, l’hepatitis A, la grip i, ara també, les referents a la COVID-19.

Són segures?

En l´actualitat, les vacunes són molt segures i els efectes adversos derivats de la vacunació són mínims (aproximadament només una persona de cada milió que han estat vacunades experimenta reaccions adverses de gravetat, com xoc anafilàctic o encefalopatia). A més d´això, la majoria de reaccions no desitjades són lleus i transitòries

Les més comunes són: 

  • dolor, inflor i envermelliment passatgers a la zona de la punció
  • febre

Quan no s’hauria de vacunar?

Una vacuna només està contraindicada quan el perill de les reaccions adverses degudes a la vacunació és superior al risc de patir la malaltia si no ens vacunem. Hi ha alguns casos en què el metge o el pediatre, tenint en compte l’estat de salut i les característiques del pacient, pot decidir no vacunar una persona, generalment:

  • quan aquesta és al·lèrgica a la substància que s´ha d´administrar o a algun dels seus components
  • si està greument malalta
  • si està embarassada
  • si pateix alguna immunodeficiència

En qualsevol cas, sempre serà el metge qui indiqui si una persona ha de vacunar-se o no.

 

Les vacunes en els nadons 

El primer any de vida és decisiu per als nostres fills. Al llarg dels seus primers mesos, el nadó es troba en un moment de gran evolució i transformació del seu cos, i el seu sistema immunitari és feble perquè està en procés de maduració. En aquest context, les vacunes poden convertir-se en una mesura de prevenció i de protecció davant de determinades malalties i infeccions. 


Habitualment, quan neix un nadó, ens faciliten un carnet de salut i un calendari de vacunació on s’especifiquen les malalties contra les quals cal que el vacunem, així com les edats aconsellables per fer-ho. 

A més, el Comitè Assessor de Vacunes de l’Associació Espanyola de Pediatria (CAV-AEP), format per pediatres experts en vacunes, cada any publica el calendari recomanat de vacunacions que consideren que s’han d’oferir als nens i adolescents que resideixen a Espanya. Actualment recomanen les vacunes contra l’Hepatitis B (HB), la diftèria, el tètanus i la tos ferina (DTPa/Tdpa), la poliomielitis (VPI), l’Haemophilus influenzae tipus b (Hib), el pneumococ (VNC), el rotavirus (RV), els meningococs B (MenB), C (MenC) i ACWY (MenACWY), el xarampió, la rubèola i la parotiditis (SRP), la varicel·la (Var) i el virus del papil·loma humà (VPH). 

Per què són tan importants

  • Les vacunes salven vides. Són un recurs essencial per fer front als microorganismes causants de malalties greus, que poden presentar complicacions o seqüeles i que, en alguns casos, fins i tot poden arribar a provocar la mort de la persona afectada.
  • Quan ens vacunem, a més de preservar la nostra salut, protegim la de les persones que no poden ser vacunades. I és que, com més individus estiguin vacunats, més complicada serà la circulació dels agents infecciosos.
  • Seguir administrant vacunes per a aquestes patologies infeccioses (fins i tot per a les que ja han desaparegut a Espanya) és fonamental per evitar nous brots i epidèmies, ja que moltes d’aquestes malalties encara són freqüents en altres països. Així mateix, en el passat s’ha aconseguit erradicar malalties que fa uns anys causaven grans epidèmies i nombroses víctimes, com la verola, i controlar el nombre de persones que contrauen malalties com el xarampió o la poliomielitis. 


Les falses contraindicacions 

S´ha estès la creença que certs grups de la població no haurien de vacunar-se, per si això implica algun risc per a la seva salut. Però la veritat és que, generalment, òbviament llevat que un metge indiqui el contrari, sí que poden fer-ho. Es tracta de: 

  • Persones que estan seguint un tractament a base d’antibiòtics. 
  • Persones malaltes, amb grip, diarrea o poca febre. 
  • Embarassades (sempre que el metge ho recomani). 
  • Durant la lactància. 
  • Si tenim una història d’al·lèrgia inespecífica. 
  • Si hem patit alguna reacció lleu a una dosi prèvia. 
  • Si hem estat exposats recentment a una malaltia infecciosa. 
  • Nens prematurs, amb asma o amb epilèpsia. 

Recordem que sempre serà el metge qui determini si una persona ha de vacunar-se o no, i quan ha de fer-ho. 

Vacunes actives i inactivades 

Hi ha vacunes que s’administren per via oral, com la de la poliomielitis, i altres que s’administren intramuscularment, per mitjà d’injeccions. Cada vacuna immunitza contra una malaltia concreta. Hi ha, però, vacunes combinades que protegeixen de més d’una malaltia. Són diverses vacunes juntes en un sol preparat, que redueixen el nombre d’injeccions que ha de rebre la persona -especialment durant l’etapa infantil- en cada moment vacunal. 

Les vacunes poden ser víriques i bacterianes i, al seu torn, cadascuna d’elles es divideix en dos grups: les de microorganismes vius atenuats i les de microorganismes morts o inactivats. 

 

  • Les vacunes actives consisteixen en preparacions de microorganismes vius atenuats que es poden replicar en l’hoste de manera similar al microorganisme natiu, originant una infecció inaparent o amb símptomes mínims, provocant amb això una resposta immune, cel·lular i similar, tot i que una mica inferior, a la provocada per la infecció natural. Confereixen una protecció de llarga durada i en general sol ser suficient una dosi, excepte quan s’administren per via oral. La vacuna contra el xarampió, les galteres i la rubèola (triple vírica) així com la vacuna contra la varicel·la són exemples d’aquest tipus de vacuna.
  • Les vacunes inactivades estan formades a partir de microorganismes nocius que han estat tractats amb productes químics o calor i han perdut el seu perill. Aquest tipus de vacunes posa en marxa el sistema immune, però és incapaç de reproduir-se en l’hoste. La immunitat generada per aquests bacteris o virus morts, o per fraccions dels mateixos, és de menor intensitat i sol durar menys temps, de manera que aquest tipus de vacuna sol requerir més dosis de reforç. Atès que la resposta immune assolida és menor, s’utilitzen en aquestes vacunes unes substàncies denominades adjuvants que actuen com a  potenciadors. Són vacunes generalment ben tolerades, que produeixen menys reacció que les vacunes vives, molt segures i de més fàcil fabricació. Els antigripals són un exemple d’aquest tipus de vacuna.

Les vacunes per a la COVID-19 que estan desenvolupant tant per Pfizer com Moderna són un nou tipus de vacuna que es basa en l’ARN missatger. Com expliquen els Centres de Control i Prevenció de Malalties d’Estats Units (CDC), aquestes vacunes “donen instruccions a les nostres cèl·lules perquè produeixin una porció del que es coneix com a proteïna Spike”, que es troba a la superfície d’aquest nou coronavirus. Quan l’organisme crea la porció, “la cèl·lula descompon les instruccions per a desfer-se d’elles”. Llavors, el sistema immunitari “reconeix que la proteïna és un cos estrany i comença a generar una resposta i a produir anticossos”. D’aquesta manera, l’organisme aprèn a protegir-se davant de futures infeccions de la malaltia.