Hi ha diferents mètodes d’anticoncepció o control de la natalitat. Cadascun d’ells té les seves indicacions, avantatges, inconvenients i grau de seguretat. Per això, és important consultar amb els professionals sanitaris i informar-se abans de triar l’opció més adequada en cada cas.
L’ús dels mètodes anticonceptius reversibles permet prevenir embarassos no desitjats, planificar el nombre de fills que es desitgen o determinar l’interval entre els embarassos. Hi ha una gran varietat de mètodes per a la dona i altres exclusius per a l’home. Alguns són reversibles i altres, permanents.
A l’hora d’escollir un mètode d’anticoncepció, el millor és consultar amb el ginecòleg o amb el metge de capçalera per orientar-se sobre els més adequats. És possible que calgui provar diversos mètodes fins a trobar el que més ens convé o, en el cas dels mètodes hormonals, s’hagi d’anar canviant d’anticonceptiu, segons vagin canviant les circumstàncies personals o les necessitats. També poden combinar-se diferents mètodes per aconseguir una major protecció.
Mètodes de barrera

Solen ser els més utilitzats. Impedeixen el pas dels espermatozoides cap a l’úter.

  • El preservatiu, tant masculí com femení, resulta eficaç per prevenir embarassos i com a protecció davant d’infeccions de transmissió sexual, inclòs el VIH. El masculí, també conegut com condó, és una funda molt fina de làtex que es col·loca sobre el penis en erecció. Quan s’ejacula, l’esperma queda en l’extrem tancat, evitant així el pas del semen a la cavitat vaginal.
  • El preservatiu femení és una funda d’un sol ús feta d´un plàstic molt fi, però molt resistent (poliuretà), que es presenta lubricat amb una substància a base de silicona. Recobreix les parets de la vagina i també la vulva. Està proveït d’un anell interior que serveix per a la seva col·locació dins de la vagina i un altre exterior que roman pla. El seu preu és més elevat que el del condó i també és més difícil de col·locar que aquest, però el poden utilitzar persones al·lèrgiques al làtex.
  • El diafragma és un caputxó de làtex flexible que es col·loca al fons de la vagina, cobrint completament el coll de l’úter, i que impedeix el pas dels espermatozoides. Ha d’anar acompanyat d’espermicida. El personal sanitari ha d’aconsellar quina és la mida més adequada i ensenyar a la dona a col·locar-se’l. No es recomana per a les dones que tenen tendència a infeccions de les vies urinàries.
  • Per la seva banda, l’ús d’espermicides sols té una menor eficàcia. Es poden trobar en forma d’òvuls vaginals i cremes i s’apliquen uns 10 minuts abans de la penetració. Són substàncies químiques que impedeixen la mobilitat de l’espermatozoide i en redueixen la vida mitjana, però tenen un temps limitat de seguretat i, si es realitza més d’un coit, s’han d’aplicar de nou.

Mètodes hormonals

En aquest grup es troben els mètodes per via oral (píndola, minipíndola i píndola postcoital); per via intravaginal i transdèrmica (anella vaginal i pegat); els mètodes injectables (la injecció mensual o trimestral) i l’implant subcutani (d’una o dues varetes). És imprescindible el control mèdic per usar-los.

  • Els anticonceptius orals tenen una eficàcia del 99% en la prevenció de l’embaràs. Les anomenades “píndoles anticonceptives” es prenen en dragees i la majoria contenen estrogen i progestina, dues hormones que inhibeixen l’ovulació i fan augmentar la mucosa cervical, que bloqueja l’esperma i impedeix que els espermatozoides fecundin els òvuls. La píndola anticonceptiva s’ha de prendre cada dia a la mateixa hora. Si la presentació és de 21 o 22 pastilles, s’han de prendre amb un interval de sis o set dies de descans entre cada envàs. Quan l’envàs és de 28 comprimits no cal deixar de prendre’ls. És important no oblidar cap presa, ja que no es garanteix la seva eficàcia en cas d’oblit.
  • Un altre mètode hormonal que resulta eficaç és l’anella vaginal. Es tracta d’un cèrcol flexible d’un material semblant al plàstic que allibera hormones similars a les de la píndola anticonceptiva que són absorbides per la mucosa de la vagina. Es col·loca un cèrcol a la vagina durant 3 setmanes i es retira una setmana per tenir menstruació. Després de la setmana de descans es col·loca un altre. També es pot posar el primer dia del cicle un pegat anticonceptiu sobre la pell que s´haurà de canviar cada setmana durant tres setmanes seguides.
  • Pel que fa als anticonceptius injectables, s’administren cada tres mesos quan només conté progestina i cada mes, si contenen estrogen i progestina combinades.
  • Finalment, mitjançant l’implant subcutani s’insereixen sota la pell de l’avantbraç una o dues varetes de la mida d’un llumí en una petita intervenció amb anestèsia local. La vareta va alliberant paulatinament una hormona que produeix un efecte anticonceptiu prolongat. Té una durada de 3 a 5 anys, segons sigui l’implant. El principal inconvenient és que canvia el patró de la regla i pot haver sagnats irregulars o absència de sagnats menstruals.

Mètode intrauterí (DIU)

Aquest dispositiu en forma de “T” o “àncora” format per material plàstic, metall (coure) i un petit fil es col·loca a l’interior de l’úter per dificultar el pas dels espermatozoides cap a les trompes. En les seves últimes versions el DIU conté hormones que augmenten la seva eficàcia anticonceptiva i disminueixen la quantitat de sang de la menstruació. S’implanta mitjançant una petita intervenció i dura fins a cinc anys. Normalment, és un mètode escollit per les dones que ja han tingut fills.
Tipus de píndoles anticonceptives

Les píndoles anticonceptives són un dels mètodes reversibles més efectius per evitar l’embaràs. Hi ha diversos tipus d’anticonceptius orals per a les dones, per als quals es requereix assessorament mèdic:

  • La píndola combinada és la més eficaç i comú de les píndoles anticonceptives. Conté estrogen i progestina. Generalment, es pren durant 21 o 22 dies consecutius, seguits de 6 o 7 en què es prescindeix d’ella, tot i que també hi ha presentacions amb 28 comprimits, sense parades entre cicle i cicle.
  • La minipíndola conté només una hormona (gestagen). Estaria indicada en aquelles dones que toleren malament els estrògens o que tenen alguna contraindicació mèdica per al seu ús. La seva eficàcia és una mica menor que la píndola combinada.
  • La píndola anticonceptiva d’emergència, o “píndola del dia després”, no s’ha d’utilitzar de manera habitual, sinó que només és recomanable en casos inesperats en els quals no s’ha utilitzat cap anticonceptiu, s’ha trencat el preservatiu o s’ha utilitzat malament.

I per als homes?

En els propers mesos, és molt possible que la píndola anticonceptiva masculina arribi al mercat. A principis de 2020 va passar les proves de seguretat i tolerabilitat. L´anticonceptiu oral masculí, encara en fase beta, es diu 11-beta-MTCD, i la pastilla combina dues activitats hormonals en una, el que produeix una disminució dels espermatozoides alhora que preserva la libido, segons els investigadors de LaBioMed i la Universitat de Washington.

Mètodes permanents

Consisteixen en interrompre el pas dels òvuls o dels espermatozous de manera definitiva. Tal i com explica el Canal Salut de la Generalitat, es tracta de l’esterilització tubària (lligadura de trompes i oclusió tubària) en dones i la vasectomia, en homes.

La lligadura de trompes és una intervenció quirúrgica més complicada que la vasectomia, per aquest motiu, aquesta última és molt més habitual que la primera. La vasectomia és una tècnica senzilla que no comporta grans riscos i no afecta a la resposta sexual. A més, actualment existeix la possibilitat d’optar per una vasectomia reversible.

Mètodes qualificats com “naturals”

Es fonamenten en l’abstinència sexual temporal i són els menys segurs de tots. Consisteixen en identificar els dies fèrtils, assenyalant els dies en què es poden mantenir relacions sexuals “sense risc” d’embaràs. És molt important assenyalar que aquests mètodes no són sempre efectius, i que si no es desitja un embaràs, el recomanable és optar per altres sistemes.
El mètode Ogino o “del calendari” és un d’ells. Consisteix a calcular el dia de l’ovulació i abstenir-se de tenir relacions durant diversos dies abans, durant i després que aquesta es produeixi. Abans d’aplicar aquest mètode, s’ha de mantenir un detallat registre de la durada dels cicles, almenys durant un any, i cal tenir en compte que no és un mètode fiable per a dones de cicles menstruals irregulars.
Altres mètodes naturals són el basat en la temperatura basal, amb el qual es mesura la temperatura cada dia per registrar les elevacions de temperatura que segueixen a l’ovulació, i el d’inspecció del moc cervical, que en el moment més fèrtil és una secreció profusa, més fluida i transparent. L’eficàcia d’aquests mètodes depèn de l’habilitat de cada persona i no es consideren, en general, segurs.